Zaʿnugar

El zaʿnugar (àrap زعتر) és una mescla d'espècies utilisada en la cuina àrap del Oriente Pròxim. L'us del za'nugar és comú en casi tots els països de mig orient, per eixemple Síria, Jordània, Líban, Israel, Palestina i Turquia.

El nom za'nugar s'aplica pròpiament a Origanum syriacum, el hisop (en hebreu: אזוב iˈzov) de la Bíblia hebrea.^[1]

Composició

El zaʿnugar sol estar compost d'hisop, zumaque, llavors de sésam torrades o no torrades i sal. També sol dur herbes aromàtiques tals com: ajedrea, mejorana, tomello, comino o fenollera.

Ocupació

Se sol amprar com a condiment en carns a la barbacoa i vegetals, i mesclat en oli d'oliva (zaʿnugar-ul-zayt o zayt-la teua-zaaʿtar) forma una pasta que s'ampra com una salsa per a mullar per a fer rosquillas de sésam (kaʿak). En la cuina d'Orient Mig el zaatar es pot fer com una pasta i s'elaboren pizzes diminutes. Se servix en pa de pita untat en oli d'oliva, ya siga torrat o sense torrar. En els ous estrelats es posa damunt i s'acompanyen molt be en el mateix tipo de pa. Algunes persones agraden d'impregnar els caak (rolls trenats de farina de blat en rent i anís decorades en llavors de sésam) en oli d'oliva i despuix en zaatar.

Referències

↑ Basat en la traducció judeo-àrap de la paraula en els escrits de Rabbi Saadia Gaon (en el seu Tafsir, una traducció del Pentateuco, Exo. 12:22); Al-Fasi, D. (1936), vol. 1, s.v. אזוב; Ibn Ǧanāḥ, Yonah (1896), s.v. אזב - aleph, zayn, bet; Maimonides (1967), s.v. Nega'im 14:6; i Nathan ben Abraham I (1955), s.v. Uktzin 2:2. Els problemes en l'identificació es deuen a la tradició oral judeua la qual prohibix en forma expressa el hisop grec, i a on la planta bíblica es diu que era idèntica a la paraula àrap, zaatar (Origanum syriacum), i esta paraula no deu ser associada en atres ezobs que a sovint té un epítet adicional, com per eixemple zaatar farsi = hisop persa (Thymbra capitata) i zaatar rumi = hisop romà (Satureja thymbra). Vore: The Mishnah (ed. Herbert Danby), Oxford University Press: Oxford 1977, s.v. Negai'im 14:6 (p. 696); Parah 11:7 [10:7] (p. 711).

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Zaʿatar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Basat en la traducció judeo-àrap de la paraula en els escrits de Rabbi Saadia Gaon (en el seu Tafsir, una traducció del Pentateuco, Exo. 12:22); Al-Fasi, D. (1936), vol. 1, s.v. אזוב; Ibn Ǧanāḥ, Yonah (1896), s.v. אזב - aleph, zayn, bet; Maimonides (1967), s.v. Nega'im 14:6; i Nathan ben Abraham I (1955), s.v. Uktzin 2:2. Els problemes en l'identificació es deuen a la tradició oral judeua la qual prohibix en forma expressa el hisop grec, i a on la planta bíblica es diu que era idèntica a la paraula àrap, zaatar (Origanum syriacum), i esta paraula no deu ser associada en atres ezobs que a sovint té un epítet adicional, com per eixemple zaatar farsi = hisop persa (Thymbra capitata) i zaatar rumi = hisop romà (Satureja thymbra). Vore: The Mishnah (ed. Herbert Danby), Oxford University Press: Oxford 1977, s.v. Negai'im 14:6 (p. 696); Parah 11:7 [10:7] (p. 711).

[1]