Zavijava
| Constelació | Virgo |
| Ascensió recta α | 11h 50min 41,72s |
| Declinació δ | +1°45′53,0″ |
| Distància | 35,6 ± 0,3 anys llum |
| Magnitut visual | +3,61 |
| Magnitut absoluta | +3,40 |
| Lluminositat | 3,51 sols |
| Temperatura | 6059 K |
| Massa | 1,3 - 1,4 sols |
| Ràdio | 1,70 sols |
| Tipo espectral | F9V |
| Velocitat radial | +4,6 km/s |
| Atres noms | HD 102870 / HR 4540 HIP 57757 / GJ 449 |
Zavijava (β Virginis / β Vir / 5 Virginis) és una estrela situada en la constelació de Virgo de magnitut aparent +3,61.[1]
Nom
[editar | editar còdic]Zavijava o Zavijah és un nom d'orige àrap que prové de Zawiyat al-Awwa i significa «cantó del que lladra». També es coneix a esta estrela com Zarijan, nom procedent de Al-Zawiah, «l'àngul» o «el cantó». Atres títuls indígenes que va rebre varen ser Al Bard, «la freda», puix es va dir que produïa fret; també Warak al Torreu, «les anques del lleó», ya que en l'astronomia àrap Leo era un lleó més gran que l'actual.[2] Alaraph o Al Araf són noms menys freqüents usats per a designar a Beta Virginis.
Junt en Minelava (δ Virginis), Zaniah (η Virginis), Porrima (γ Virginis) i Vindemiatrix (ε Virginis) formava un grup d'estreles conegut en l'antiga Aràbia com Al 'Awwa', que sembla que representava una caseta per a gossos o un gos lladrant.[2]
Característiques físiques
[editar | editar còdic]Zavijava és una nana blanc-groga de tipo espectral F9V fins a cert punt similar al nostre Sol encara que, sent la seua temperatura de 6059 K, és uns 280 K més calenta. S'ha medit el seu diàmetro angular utilisant l'interferómetro estelar de l'Universitat de Sídney, obtenint-se un valor per a la seua ràdio d'1,703 ± 0,022 ràdios solars. Té una massa entre un 30 % i un 40 % major que la massa solar i es pensa que està a punt d'abandonar la seqüència principal.
Zavijava lluïx en una lluminositat 3,5 voltes major que la lluminositat solar. El seu velocitat de rotació és d'a lo manco 3 km/s, completant un regrés en menys de 28 dies. És més rica que el Sol en elements pesats, en un contingut en ferro un 30 % major que el solar, pero a diferència d'este sembla tindre poca activitat magnètica.[3] La seua edat s'estima entre 3240 i 4010 millons d'anys. Es troba relativament pròxima a nosatres, a sol 36 anys llum de distància. Estes característiques han fet que Zavijava estiga entre els objectius prioritaris del Terrestrial Planet Finder (TPF) per a la busca de planetes terrestres que puguen albergar vida.
L'estrela coneguda més propenca a ella és Ross 119, que es troba a una distància de 5,2 anys llum.[4]
En estar prop de l'eclíptica, Zavijava pot ser ocultada per la Lluna i en rares ocasions per planetes. La pròxima ocultació es produirà l'11 d'agost de 2069 per Venus. Zavijava va ser l'estrela utilisada per Albert Einstein durant l'eclipse solar del 21 de setembre de 1922 —que va tindre lloc prop d'ella— per a determinar la velocitat de la llum en l'espai.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zavijava» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.