Zipaquirá

Archiu:Estacion Zipa.JPG

Zipaquirá

Zipaquirá és un municipi de Colòmbia ubicat en el departament de Cundinamarca, en la província de Sabana Centre, de la que és capital i sèu de la seua diòcesis. Es troba a 29 quilómetros de Bogotà, fa part de la seua àrea metropolitana; a 450 quilómetros de Medellín, i a 117 quilómetros de Tunja.

És el segon municipi més gran i poblat de la província. És un dels centres d'explotació de sal més importants del país, raó per la que també és coneguda com la Capital Salinera de Colòmbia.

De fundació prehispánica, els seus pobladors s'assentaven en el sector hui conegut com "Poble vell" a 200 metros aproximats del seu actual emplaçament. Va ser erigida com a vila el 18 de juliol de 1600 per auto de poblament proferit pel oidor espanyol Luis Enríquez. Va ser successivament capital de les províncies de Cundinamarca (1851) i Zipaquirá (1852-1855), del Estat Sobirà de Cundinamarca (1861-1864), del departament de Quesada (1905-1908) i del departament de Zipaquirá (1908-1910). Zipaquirá és reconeguda a nivell internacional pel seu Catedral de Sal, la qual va rebre el reconeiximent com a primera de les Sèt maravelles de Colòmbia el 4 de febrer de 2007, ademés del seu caixco urbà, el qual va ser declarat patrimoni històric i cultural de Colòmbia.

La ciutat salinera a lo llarc de la seua història reunix grans personalitats que s'han destacat en distints àmbits de l'ocórrer colombià; entre els que destaquen Santiago Pérez Manosalva (expresident de la República), Carlos Cortés Lee, Guillermo Quevedo Zornoza, Germán Castro Caycedo (periodista i escritor), Efraín Forero Triviño (cicliste), Héctor González (futboliste) i Egan Bernal, primer cicliste colombià en guanyar el Tour de França.

Toponímia

Orige llingüístic

• Família llingüística: Chibcha
• Llengua: Muysccubun

Significat

Del topònim «Zipaquirá» hi ha tres possibles orígens; el primer, és extret del poble indígena que va habitar al peu del cerro del Zipa - Chicaquicha, que traduïx «al peu del cim» o simplement «peu de cim». El segon, segons atres fonts, significa «Ciutat del nostre pare», i l'últim es remonta a una història sobre una unió entre el Zipa i una dòna anomenada Quira. Fins a el XIX, l'ortografia més usada era la que començava en «C» (Cipaquirá).

Zipaquirá presenta els vocablos chi-zi "nosatres, nosatres, nostre, la nostra", paba-pa "pare", "senyor", qui-quie "madero, arbre, bosc, selva", ra-ca-ka "entancat, sege, lloc, lloc, lloc, fortalea, propietat". Este vocablo representa el símbol de l'estrela d'orient i d'igual manera l'hora de la matinada; tota expressió acompanyada del vocablo ca enuncia territoris sublims assignats a grans cacics.

Orige / Motivació

Zipaquirá va ser coneguda com la ciutat del zipa i va ser la sèu del poder polític i econòmic dels Muyscas i en la seua jurisdicció es trobava la font de riquea de l'imperi, les mines de sal. El poblat es remonta a temps anteriors a la Conquista espanyola i era conegut pels seus antics pobladors com Chicaquicha.

Noms històrics

• Chicaquicha (Descobriment i Conquista)
• Pacaquem (1600)

Història

Artícul principal → L'Òbriga.

Periodo pre-muisca

En la vall de L'Òbriga, en els llímits entre Zipaquirá i Tocancipá, es varen trobar uns dels restants humans més antics de Colòmbia. La seqüència estratificada d'instruments líticos allí present en ossos d'animals i fragments de carbó vegetal varen ser datats per mig de C14 en 12 400 anys ± 160 AP. Les primeres investigacions en el lloc varen tindre lloc en 1967, quan es va obtindre per primera volta en Colòmbia una seqüència estratificada d'instruments líticos, associats en ossos d'animals i fragments de carbó vegetal datats per mig de C14 en 12 400 anys ± 160 AP. A partir de 1969 es varen realisar excavacions més àmplies en la colaboració de l'Universitat d'Indiana i en 1970 en el patrocini de la Fundació Neerlandesa d'Estudis Tropicals (Wotro) i el respal del INCANH. Varen ser localisats en la regió atres quatre llocs precerámicos estratificados. Sediment llacustres depositats han permés precises reconstrucció del clima i la vegetació basats en estudis palinológicos. Fa 15.000 a 12.500 anys, un periodo conegut com estadial Fúquene, el clima era fret i sec i la vegetació era d'páramo. Talladors de pedra i rebujos de talla testimonien la presència humana, en una unitat estratigráfica per a la que s'estimen 13 000 anys a. C.

Periodo muisca

El poblat indígena s'ubicaven en la part alta de la mina anomenada Poble Vell, aproximadament 200 metros dalt respecte al lloc que hui ocupa la ciutat, a on a l'arribada dels espanyols «s'alçaven un centenar de vivendes, en una població de 1200 persones». Estes terres pertanyien als dominis del Zipa de Bacatá, suprem governant del Zipazgo (regió al sur de la Confederació Muisca). Esta zona de la Sabana de Bogotà era solcada en aquella época per una successió de menuts llac i rieres, que permetien el transport dels seus habitants en canoas, mig pel qual els habitants de Nemocón, Gachancipá, Tocancipá, Cajicá i Chía aplegaven a Chicaquicha per a abastir-se de la preciosa sal, que intercanviaven per vasijas i teixits. La sal era també intercanviada en pobles de tota la regió andina de Colòmbia, incloent als panches, tolimas, pantágoras i muzos.

En temps del Zipa Nemequene, el Cacic de Zipaquirá, encorajat pels de Guatavita i Ubaté, va decidir aprofitar les difícils condicions del començ del regnat del Zipa per a declarar-li la guerra. Entretant Nemequene, enterat de la rebelió, va decidir alvançar-se al seu enemic i eixir-li a la trobada, al mando de setze mil güechas (guerrers muiscas). Els dos eixèrcits es varen trobar entre Chía i Cajicá, a on les tropes de Bacatá varen véncer a les de Zipaquirá. De colp i repent Nemequene va retornar a Funza, capital del Zipazgo, a on va entrar al temps en el seu nebot Tisquesusa, qui tornava triunfante després d'haver vençut i somés als sutagaos en Fusagasugá.

Época hispànica

El 18 de juliol de 1600 el oidor Luis Enríquez va proferir l'auto de poblament en el lloc en 618 tributaris i les seues famílies i va erigir la Vila de Zipaquirá. El 2 d'agost de 1600, estant en Cucunubá, l'oidor Henríquez va contractar en Juan de Roures la construcció de l'iglésia de Zipaquirá, que es dia capella de Santa Clara del Recobre de Zipaquirá; posteriorment va ser reconstruïda pel corregidor Pedro de Tovar i Buendía, quan era retor Fernando de Buenaventura i Castell. Esta tenia un estil renaixentiste i era molt obscura, l'altar estava tallat en fusta i el pis era en taula; un pintor cridat Juan Santiago Felipe de la Torre i El Castell va realisar unes fresca en el sostre que varen ser borrats per la humitat.

Archiu:Petroglyph of El Abra.jpg

Petroglifo trobat en vall de L'Òbriga.

Cap a 1605, la zona és proclamada Corregimiento de Zipaquirá i és moguda del seu emplaçament original en l'actual barri Santiago Pérez, en raó de que l'amplitut del replanell inicialment ocupat era molt menuda i estava circundada de hondonadas i despeñaderos que feyen molt difícil el seu traçat i desenroll; una atra causa va ser el obedecimiento a les forces espanyoles que ordenaven que en els pobles d'indis no vixqueren espanyols, negres, mestizos ni mulatos, encara que hagueren comprat allí terrenys. En 1623 l'oidor i alcalde de la Cort de la Real Audiència Francisco de Moixa, va senyalar com ampares indígenes als 321 indis existents llavors en Poble Vell, conforme a la declaració del corregidor Alfredo Tinoco. El 5 d'octubre de 1638 el oidor Gabriel de Carvajal va empadronar 771 indis de la regió i 125 de Tibitó, els indis revoltosos varen matar a 4 capitans i a 5 soldats que acompanyaven al grup, alegant el seu dret a viure en la terra dels seus antepassats. En 1778, per orde del virrey Manuel Antonio Flórez Maldonado, varen ser traslladats a Nemocón els indígenes que vivien en Zipaquirá, per a evitar els constants tumults dels cacics, primitius amos de la sal. El 3 d'agost de 1779 es crea la parròquia de la Santíssima Trinitat i Sant Antonio de Pàdua, la qual s'estenia per casi tota Cundinamarca, i comprenia ciutats importants, com Cajicá i Ubaté.

Archiu:Nemequene.jpg

El Zipa Nemequene va derrotar la rebelió del cacic de Zipaquirá.

Época republicana

En la Constitució de Cundinamarca de 1815 és constituïda capital de la província del mateix nom. En 1852 Zipaquirá canvia d'estatus i pansa a ser Província de Zipaquirá, el seu terreny era aproximadament el doble de lo que és hui en dia. Durant la reconquista espanyola, el 3 d'agost de 1816 varen ser fusilats en la plaça de la Vila els cridats màrtirs zipaquireños Agustín Zapata, Luis Sarache, José Luis Gómez, José María Riaño, Francisco Carate i Nepomuceno Quiguarana. El 10 de juliol de 1863 va ser designada capital d'Estat Sobirà de Cundinamarca, encara que posteriorment es va designar a Funza per decret del president Morales. Per Llei 46 del 29 d'abril de 1905 es va crear el departament de Quesada la capital del qual era Zipaquirá i va subsistir fins al 30 d'abril de 1910, Zipaquirá és un dels postulats per a capital de Cundinamarca, i ho va anar per més de 200 anys, fins que els governants varen decidir que Bogotà devia ser la seua capital per ser més gran i més poblada.

Geografia

La ciutat de Zipaquirá està situada en la Vall de L'Òbriga, sobre la cordillera Oriental, en l'altiplano cundiboyacense. El caixco urbà es troba a una altitut de 2652 m s. n. m., lo que la convertix en la tercera ciutat en major altitut en Colòmbia en més de 100.000 habitants d'acort a la llista de les grans ciutats més altes del món. Zipaquirá posseïx una extensió aproximada de 197 km² aixina: 8 km² de la zona urbana i 189 km² de la zona rural. El territori a on s'assenta la ciutat va ser en el passat un gran camp ple de vegetació; alguns sectors de la ciutat també estan construïts sobre uns vells fossos d'aigua-ix, en els que la sal vigua era processada per al seu consum. El seu riu més extens és el riu Bogotà, passant per la vora oriental de Zipaquirá en llímits en Tocancipá i Sopó. La zona en a on està ubicada la ciutat correspon a la placa tectónica suramericana, per lo que presenta una important activitat sísmica.

Archiu:Zipaquira.jpg

Estació del ferrocarril.

Cerros

Cerro de les Tres Creus o cerro del Zipa. Cerro Soda. Cerro del Gone. Cerro del Santuari (en llímits en Nemocón i Tocancipá). Cerro de Tibitó (en llímits en Tocancipá i Sopó). Alt de l'Àguila. Cerros de Rodamontal. Cerros de Pantà Redó. Cerros de la Vella. Alt de Pedres. Cerro del Tunal. Cerro El Pedregoso. Cerro del Guayabal (en llímits en Tabio). Cerro de Pati de Guapes.

Clima

Zipaquirá goja d'un clima de montanya per estar ubicada a aproximadament 2600 m s. n. m., lo que genera en la ciutat una temperatura promig d'11.5 °C que és classificat com a clima fret.

Archiu:Rocas del abra zipaquira area rural.jpg

Zona arqueològica de L'Òbriga.

Les matinades en la ciutat poden ser molt fredes (fins a de 3 °C); després, de matí, la temperatura ascendix fins als 10 °C a les 11:00 a. m. aproximadament. En les sis hores següents, la temperatura ascendix fins als 16 i 17 °C en promig; algunes voltes esta aplega a marcar en el termómetro 21 °C al migdia. Finalment, en la nit les temperatures descendixen llentament fins a alcançar els 8 °C en promig a la mijanit.

Zipaquirá, en estar ubicada en un altiplano, és colpejada pels vents que són arrastrats pel riu Bogotà i que choquen fortament en la falda de la montanya sobre la qual s'ubica la ciutat.

Els dies de precipitació en la ciutat solen anar en dos temporades hivernals; de la mateixa manera que en Bogotà, les graniçada són molt freqüents; estes es donen per 2 hores màxim en la zona occidental i nor-occidental de la ciutat, a on l'altitut és al voltant de 2690 m s. n. m. Les gelades es donen en la zona agrícola i en els páramo al voltant de tot l'any; estes destruïxen les collites i danyen els cultius.

Llímits municipals

Zipaquirá llimita en els següents municipis:Plantilla:Ubicació geogràfica

Divisió polític-administrativa

Comunas

La capçalera municipal es troba dividit en 5 comunas (en la que es troba certs barris):

• Comuna 1: conformat pels barris Centre, Urbanisació Sant Antonio, La Concepció, El Codito – La Gran Quadra i Alts de Samaria.
• Comuna 2: conformat pels barris Zipavivienda Sigle XXI, Coclies, Els Cedrales, Tejar, Amèrica 500, Els Cámbulos, Sant Juanito, Sant Juanito – Sector II, Potosí III, Vila Llum, La Llibertat, Samaria, Nou Horisó Altamira, Potosí, Moliner, Primer de Maig i Urbanisació El Paraís.

• Comuna 3: conformat pels barris Racó del Zipa, El Prat, Sant Carlos, Santa Isabel – El Rodege, Comuneros I, Llibèria, L'Esperança, Santa Clara, Sant Rafael, Estació Salines, El Repòs, La Florida, Prats del Mirador, Santa Mónica, Comuneros II, L'Esmeralda, Vila Marina, Santa Rita, Quintes de Vila María, Vila María, Renàixer i La Pau.
• Comuna 4: conformat pels barris Sant Pablo, Algarra III, Les Viles, Algarra I i II, Viles del Rosario i Juliol Car.
• Comuna 5: conformat pels barris Camine de Baranes, Racó de Baranes, Racó de Baranes II i Portal de Baranes.

Corregimientos

Zipaquirá té baix la seua jurisdicció varis centres poblats, que en conjunt en atres vereda, constituïx els següents corregimientos:

Corregimiento	Centres Poblats	Vereda
1	Alt de l'Àguila Aposento Alts Argèlia Argèlia II i III Bolívar 83 Boscs de Silecia El Empalizado Riu Fret Santiago Pérez	El Cedre, Empalizado, Páramo de Guerrero, Pantà Redó, Ríofrío i Sant Isidro.
2	Baranes El Codito El Kiosco La Granja El Rudal L'Escola La Granja La Mariela Sant Miguel Pasoancho	Baranes, El Tunal, Granja i Pas Ample.
3	Portachuelo Sant Jorge Pal Alt Sant Jorge Pal Baix	Fanc Blanco, Centre, Portachuelos i Sant Jorge.

Demografia

La ciutat actualment és la quinta ciutat més poblada de Cundinamarca, en 112 069 habitants. S'espera que en tot l'increment de la zona comercial de Zipaquirá, la ciutat aumente demogràficament i en el número dels seus barris, urbanisacions i vereda, podria presentar una conurbación en el municipi de Cogua.

Movilitat

Zipaquirá està conectada en la Ruta Nacional 45A procedent de Bogotà i que va a Bucaramanga en Santander, seguint la província de Ubaté i passant per Chiquinquirá en Boyacá. Ya en el caixco urbà zipaquireño es desprenen conexions vials com el carrer 8 que conduïx a Pacho i Subachoque a l'occident; a l'orient, a Tocancipá, seguint en paralel al riu Bogotà, i al noreste, a Nemocón i Suesca.

El carrer 4 es convertix en la via a Briceño, des d'a on es va cap a Sopó. El forcall en el carrer 1 en Carrera 11 du cap a Tabio i Tenjo seguint al sur pel riu Fret, fins a la via Tenjo - Funza, conectant en la via Bogotà - Medellín, mentres que al sur va cap a Bogotà. La Carrera 7 conecta al veí municipi de Cogua.

Hidrografia

Zipaquirá té en la seua part nort un llac, al que se li crida Pantà Redó, del com naixen 3 quebrades, que van a desembocar al Riu Bogotà, que passa per la secció oriental de la ciutat en llímits en Tocancipá i Sopó.

Els principals rius de Zipaquirá són els rius Bogotà, Neusa, Fret, Tibitó, Juratena, Alizal, Versalles, Quiroga, Pescadero, La Calera, Els Coclíes i el Tejar. En la cordillera occidental, naixen importants quebrades de poc cabal, les més importants de la ciutat són: Quebrada Fonda, Del Mortiño, Els Llorers, Chitagá, La Groga, La Pren i Susagua, Pantà llarc, El Carrizal, Rodamontal, la Arteza, El Rionegro o Tosagua, El Tejar o Uricia, El Hornillo, El Gavilà o Chitagua, Aguaclara, Guabal, la Colorada i el Salitre.

Fauna i flora

En Zipaquirá hi ha numeroses i zones verdes que fan d'esta un pulmó per a la sabana de Bogotà. L'arbre que es considera originari dels territoris en els que es troba la ciutat, és el sietecueros; el seu nom fa referència a les característiques de la corfa de l'arbre, que es caracterisa per tindre vàries capes que envolen el tronc.

El parc més gran de la ciutat és el "Parc de l'Esperanza", una àmplia zona verda que es troba aledaño a l'estació de tren de Zipaquirá, un parc infantil i el modern parc de skate que va ser inaugurat a finals del 2011, i és considerat un dels més moderns de la regió.

Economia

El municipi conta també en una important activitat agrícola en la que es destaca la ganaderia lletera. L'activitat industrial de la regió està estretament associada en la producció, processament i refinament de sal, encara que també conta en diferents tipos d'empreses tant de l'indústria manufacturera com a agrícola en el municipi. La ciutat és igualment un dels centres productors de papa més importants del país, els seus productes són demanats tant en Colòmbia, com en alguns països d'Europa. El cultiu de papa es troba principalment en la vereda L'Alt De l'Àguila, ya que el seu clima i condicions de la terra són perfectes per al sembrat i cultiu.

Turisme

L'atractiu turístic més célebre de Zipaquirá són les seues mines de sal, que han segut explotades des de temps precolombinos pels Muiscas i que inclouen la Catedral de Sal. La plaça González Forero és l'epicentre de la ciutat i està rodejada per edificis que han conservat el seu estil colonial i són considerats monument nacional.^{cita requerida} En esta plaça descollen la Catedral de la Santíssima Trinitat, construïda entre 1760 i 1870, en la seua característica frontera de pedra arenisca i en el seu major partix obra de l'arquitecte capuchino fra Dumenge de Petrés, el mateix que va construir la Catedral Basílica Metropolitana i Primada de Bogotà; el Palau Municipal (edifici de l'alcaldia) i l'Administració de les Salines en els seus sostres verts estil republicà. Zipaquirá posseïx restaurants típics, casonas colonials en casi 300 anys d'antiguetat, agències de viages, centres de recreació com Finkana, museus com la Casa Museu Quevedo Zornoza, artesania i una interessant infraestructura.

Religió

Archiu:Iglesia de la Inmaculada Concepción, Zipaquirá (01).jpg

Parròquia de La nostra Senyora dels Dolors de Zipaquirá

La població zipaquireña és en la seua majoria catòlica, per lo que la ciutat conta en més de 20 iglésies o temples, que celebren el rito catòlic i totes elles pertanyen a la diòcesis de Zipaquirá. Un menut percentage de la població és pertanyent al cult protestant. Alguns dels temples de rito catòlic són:

• Catedral de la Santíssima Trinitat, Sant Antonio de Pàdua i La nostra Senyora de l'Asunción de Zipaquirá, centre de la diòcesis de Zipaquirá.
• Catedral de Sal de Zipaquirá, la primera de les Sèt maravelles de Colòmbia.
• Parròquia Diví Chiquet Jesús (barri l'Esmeralda).
• Parròquia La nostra Senyora de l'Asunción (barri Sant Pablo).
• Parròquia La nostra Senyora de Lourdes (barri Sant Rafael).
• Parròquia Inmaculada Concepció (Sant Carlos).
• Parròquia Jesús Obrer (Altamira).
• Parròquia Sagrat Cor de Jesús (barri Racó de Baranes).
• Parròquia La nostra Senyora dels Dolors (barri La Concepció).
• Parròquia La nostra Senyora del Carmen (barri Sant Juanito).
• Parròquia La nostra Senyora de Chiquinquirá (barri Sant Miguel)
• Parròquia Sant Josep (barri Pasoancho) i (barri les Viles).
• Parròquia María Regna de la Pau (Prats del Mirador).
• Capella del Cedre, iglésia que ha rebut el títul de Capella Sixtina de Llatinoamèrica (esta edificació no pertany a la jurisdicció de la diòcesis de Zipaquirá i no és una comunitat parroquial).
• Capella del Sagrario de la Catedral de la Santíssima Trinitat i Sant Antonio de Pàdua de Zipaquirá.
• Capella del Seminari Major Sant Josep de Zipaquirá.
• Capella de la Comunitat de les Hermanitas dels Pobres o del Ancianato

Salut

El municipi conta en l'Hospital de Zipaquirá, que, com ho va determinar la Comissió Regional de Moralización, serà operat per l'Hospital Universitari de la Samaritana, en cap del seu gerent, Javier Fernando Mancera, com a líder del procés operatiu del nou hospital d'alta complexitat de Zipaquirá. Este centre mèdic presta cobertura a més de 500 mil usuaris i constituïx el més gran guany en la ret nort prestadora de salut de Cundinamarca.

Educació

Zipaquirá conta en un gran número d'institucions educatives:

• Colege Liceu Alberto Merani

• Colege Genis del Zipa
• Liceu Roberto Mac-Douall
• Colege Infantil Mixt de Zipaquirá
• Gimnasi Campestre Santa Sofia.
• Colege Sant Luis
• Colege Campestre Exploradors Del Saber Zipaquirá
• Institut Tècnic Luis Orjuela
• Liceu Integrat de Zipaquirá
• Colege de la Presentació.
• Liceu i Preescolar de les Viles
• IEM Santiago Pérez
• Institut Tècnic Industrial
• IEM Guillemo Quevedo Zornoza
• IEM La Salle
• Liceu High School Cathedral
• Colege Bilingüe Campestre Colombo Britànic
• Colege Departamental de Cundinamarca.
• Colege Sant Alberto Magne
• Colege Liceu Catedral High School
• Colege Diocesà de l'Asunción Zipaquirá.
• Colege Bilingüe Sant Francisco d'Assís.
• Colege Inpadi
• Colege Sagrat Cor de Jesús.
• Colege Diví Chiquet.
• Colege Douglas Brown de Zipaquirá
• Colege Buenaventura Jauregui
• Gimnasi Pedagògic Nostra Senyora de Lourdes
• Colege Francisco José de Caldas
• Colege Gimnasi Campestre I.C.A.V
• Colege Gimnasi Sant Mateo Campestre Calle #8B i Urbà

Colege La nostra Senyora de la Concepció

Institucions en l'àrea rural

Archiu:Palacio Municipal Zipaquira.jpg

Plaça dels Comuneros i Palau del Concejo Municipal de Zipaquirá.

• I.E.M. Sant Jorge
• I.E.M. La Granja
• I.E.M. Riu Fret: La qual posseïx sèt sèus anexes: Sèu Principal Primària, Alt de l'Àguila, Sant Isidro, Ventalarga, Empalizado, Páramo de Guerrero Oriental i Páramo de Guerrero Occidental.

Centres d'educació superior

Archiu:Inmueble del centro urbano de Zipaquirá. caps block 37

Centre de Negocis Casa dels Virreyes en el centre històric de Zipaquirá.

La ciutat actualment conta en varis centres d'educació superior, entre ells es troben:

• Corporació Universitària Minut de Deu UNIMINUTO
• Subsede del Servici Nacional d'Aprenentage SENA
• Universitat Nacional Oberta i a Distància UNAD
• Universitat de Cundinamarca UDEC
• Fundació Universitària Sant Martín FUSM
• Associació per a l'Educació Integral en Salut USESALUD
• Humanarte
• Seminari Major Sant Josep de la diòcesis de Zipaquirá
• I.E.M Sant Joan Batista de la Salle

Deports

El municipi conta en l'Institut Municipal de Cultura, Recreació i Deport de Zipaquirá - IMCRDZ, el qual és un establiment públic descentralisat de Zipaquirá en autonomia administrativa, adscrit a l'Administració Municipal de Zipaquirá. Té com a missió promoure la recreació, el deport, la cultura, el bon us dels parcs i l'aprofitament del temps lliure de tots els habitants de la ciutat salinera, en prioritat en els grups més necessitats, per a formar millors ciutadans, ensenyar els valors de la sana competència i millorar la calitat de vida de la població.

Esta entitat és l'encarregada de la CicloVida, un espai dissenyat per a promoure els hàbits i estils de vida saludable, també s'encarrega d'administrar l'Estadi Municipal Héctor El Zipa González, en capacitat per a 5000 espectadors. En est, el club Fortalea va jugar els seus partits de local en la temporada 2013 de la Primera B; també allí l'històric club bogotano Independent Santa Fe va disputar alguns dels seus partits de Copa Colòmbia. L'estadi conta en una moderna pista d'atletisme construïda en 2014. També es troba el Coliseu Arena de Sal, anteriorment conegut com a Coliseu cobert Parmenio Cárdenas, a on es disputen trobades de bàsquet, voleibol i fútbol sala; el coliseu està ubicat junt a la moderna vila deportiva que conté canches de tenis i de fútbol sintètiques.

Deportistes destacats

• Yosiana Quintero, ciclomontañista professional.
• Egan Arley Bernal, primer cicliste professional llatinoamericà en guanyar la classificació general del Tour de França.
• Dyer Racó, ciclomontañista professional.
• Brandon Rivera, cicliste professional.

Diana Rojas, jugadora de fútbol de saló.

• Fredy Espinosa, atleta professional.

Paula Díaz, jugadora de fútbol de saló.

• Omar Fernández Frasica, futboliste professional.
• Airón Chiquet, campeó en jiu-jitsu .

Luisa Cárdenas, jugadora de tenis de taula. Alexis Entanques, jugador de fútbol saló. César Entanques, jugador de fútbol saló. Juan Gualteros, campeó en la Lliga de fútbol de Bogotà Elite.

• Waira Busts Bernal, campeona panamericana de jiu-jitsu.
• Wilson Penya Molano, cicliste professional.
• Jesús David Penya, cicliste professional naixcut en el municipi, i criat en Cogua.

Mijos de comunicació

Emissores de ràdio

• Esperança Radi 96.3.
• Catedral Stereo F.M. 107.4 Emissora comunitària, que conta en una potència de 200 vats i en un cubrimiento prou ampli en el Municipi, barris i vereda aledaño, a on s'obté una alta sintonia en cobertura en els municipis de Sabana Centre i del Guavio, tals com: Cogua, Sopó, Cajicá, Nemocón, Tocancipá, Guatavita, Gachancipá, Guasca, La Calera, part de Chía, part de Tabio i part Nort-oriental de Bogotà.

Emissores virtuals (web)

• Extrategia Mijos

La Nota Stereo

• PortalNews "Notícies & Actualitat 7/24"
• ZipaOn Publicitat
• [2]

Imprés (periòdic)

• Extrategia Mijos
• Gent Activa
• ZipaOn Publicitat
• Zipa Exiliats

Televisió

• APRECUZ Canal 5

Agermanament

La ciutat de Zipaquirá té agermanament en 3 ciutats al voltant del món:

1. Archiu:Flag of MEX.png: Sant Pedro Cholula (2018).
2. Archiu:Flag of MEX.png: Tulum (2021).
3. Archiu:Flag of COL.png: Restrepo (2022).
4. Archiu:Flag of COL.png: El recobre (2025).

Servicis públics

• Energia Elèctrica: Enel, és l'empresa prestadora del servici d'energia elèctrica.
• Gas Natural: Vanti és l'empresa distribuïdora i comercializadora de gas natural en el municipi.

Enllaços externs

• Web oficial del municipi de Zipaquirá
• Turisme en Zipaquirá
• Catedral de Sal de Zipaquirá