Artículs en valencià

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Els artículs valencians són els següents:

Singular Plural
Masculí el, lo els, los
Femení la les
Neutre lo

L'artícul masculí[editar]

L'artícul masculí en valencià és el i el seu plural és els.

En l’actualitat les formes clàssiques de l’artícul (lo i los) en qualsevol posició han segut substituïdes en bona mida per les formes el i els (formes generals actuals de l’artícul). Les formes clàssiques només tenen vitalitat plena en les comarques més septentrionals (el Maestrat, fonamentalment)[1], a on s'utilisa l'artícul masculí lo i el seu plural los excepte si la paraula anterior acaba en vocal, llavors passa a ser també el i els. Davant de paraula escomençada per vocal, l'artícul masculí singular s'apostrofa: el/lo home passa a ser l'home, i juntament en les preposicions a, de i per, l'artícul masculí es contrau: a, de i per + el/lo = al, del i pel; a, de i per + els/los = als, dels i pels.

Orige de l'artícul masculí[editar]

L'artícul masculí del valencià té el seu orige en el demostratiu neutre llatí illud, que volia dir allò. Posteriorment va caure la de final, passant a ser illu, la primera sílaba també va caure, passant a ser lu i, finalment, la vocal final s'obrí en o, convertint-se finalment en lo, que era l'artícul que s'usava en valencià clàssic, pero en el pas del temps est artícul encara evolucionà més: era costum antigament apostrofar l'artícul lo a la paraula que anava despuix (com hui en dia es diu l'home i no el home o lo home), pero també a la que anava davant (com per eixemple: Lo rei digué: "que'l senyor vinga" en conte de: Lo rei digué: "que lo senyor vinga") que és com s'escrivia en el Sigle d'Or, més tart, eixa forma apostrofada a la paraula anterior començà a escriure-se'n separada i en una e al principi, i encara es manté aixina hui en dia en el nort de Castelló (per eixemple: Lo rei digué: "que el senyor vinga"), pero en el restant del valencià, eixa forma el acabà quallant en totes les posicions, no a soles darrere de paraules acabades en vocal, i és com se diu hui en dia en el restant del territori valencià. L'artícul lo encara sobreviu en el valencià parlat del nort de Castelló i, en el restant del territori, en algunes expressions com tot lo món o en lo carrer i en alguns noms propis com Canet lo Roig, Tirant lo Blanch o Lo Rat Penat.

L'artícul femení[editar]

L'artícul femení en valencià és la i el seu plural les. Davant de paraula escomençada per vocal, el singular s'apostrofa: la amiga passa a ser l'amiga.

Orige de l'artícul femení[editar]

L'artícul femení prové del demostratiu femení llatí illa, que vol dir aquella. Posteriorment caigué la primera sílaba passant a ser la, que és com se diu en valencià des dels seus orígens fins a hui en dia.

L'artícul neutre[editar]

L'artícul neutre en valencià és lo, a diferència de l'artícul masculí el/lo, este no s'apostrofa ni es contrau i no té plural. No s'ha de confondre en l'artícul masculí lo, que sí que s'apostrofa, se contrau i té plural.

Entitats pancatalanistes com l'AVL o l'IEC rebugen l'us d'un artícul neutre diferent del masculí i el substituïxen per l'artícul masculí perque en valencià i en català antics l'artícul neutre era igual que el masculí (aixina oracions com lo millor del món i el millor del món, que volen dir coses diferents, passarien a ser les dos: el millor del món, perdent-se aixina la diferència i introduint regles gramaticals que el parlant rebuja). Açò ha segut i és criticat tant per valencians com per catalans. L'AVL i l'IEC, pero, accepten l'artícul lo neutre com a coloquial, encara que l'IEC només el recomana en situacions orals imformals.

Orige de l'artícul neutre[editar]

L'artícul neutre té exactament el mateix orige que l'artícul masculí, això és perque l'artícul lo antigament s'usava com a artícul masculí i com a neutre (de fet, el seu orige és un demostratiu neutre, illud), pero mentres que en la majoria del valencià l'artícul masculí fon substituït per la seua forma el, l'artícul neutre sempre es va mantindre lo fins a hui en dia.

L'artícul salat[editar]

En les localitats alacantines de Tàrbena i La Vall de Gallinera, que foren repoblades per mallorquins, se manté una característica molt peculiar: s'usa l'artícul salat, que és un préstam que la llengua balear feu al valencià

El funcionament de l'artícul salat[editar]

L'artícul salat és igual que l'artícul del restant del valencià pero substituint la el per una es: es coche, es coches, sa casa i ses cases. L'artícul singular femení i masculí s'apostrafa: s'artícul, s'espardenya (l'artícul masculí plural és igual que el sigular pero no s'apostrofa: es artículs). L'artícul masculí singular i plural quan va darrere de a, de i per se contrau: a, de i per + es(singular)/es(plural) = as, des, pes (tant en singular com en plural). Finalment, l'artícul masculí despuix de la preposició en passa a so en singular (excepte quan està apostrofat) i sos en plural: en so coche, en sos coches.

Curiositats de l'artícul salat[editar]

  • L'artícul salat era usat en diversos pobles d'alacant degut a l'alta immigració balear, especialment mallorquina, pero hui en dia a soles se conserva est artícul en les poblacions de Tàrbena i La Vall de Gallinera, pero en est últim poble s'està perdent.
  • Coloquialment, en bona part del valencià alacantí, l'artícul masculí plural és es en conte de els, i les contraccions als, dels i pels són as, des i pes, açò pot ser per l'influència que l'artícul salat tenia a Alacant en l'antiguetat.
  • La RACV en la Gramàtica de la Llengua Valenciana[2] reconeix l'us de l'artícul salat en la població de Tàrbena, pero fòra dels usos més locals, recomana l'artícul general al restant del valencià. L'AVL i l'IEC també reconeixen l'artícul salat i permeten el seu us en qualsevol situació encara que, com la RACV, recomanen l'us de l'artícul salat en situacions locals o informals.

L'artícul personal[editar]

En valencià existix l'artícul personal, usat davant de noms propis com a forma de cortesia, seria l'equivalent al castellà don i doña. En valencià est artícul és, en masculí, en i, en femení, na (en Jaume i na Violant). Davant de noms propis començats per vocal, s'apostrofen (n'Albert i n'Eugènia).

Bibliografía[editar]

  • Lo Rat Penat Gamàtica Didàctica de Valencià.

Referències[editar]

  1. https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/12.pdf
  2. Concretament en el peu de pàgina de la pàgina 218