Vicent Doménech

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Vicent Doménech en els jardins de Guillem de Castro al costat de les Torres de Quart

Vicent Doménech, conegut pel sobrenom de "El Palleter" fon un personage popular i destacat en la Guerra de la Independència Espanyola i que, segons la tradició, seria el primer en alçar el seu crit de revolta contra els francesos en Valéncia.

Doménech, fon un llaurador naixcut en Paiporta en l'any 1783, que als huit anys es va traslladar al barri de Patraix en uns familiars.

La seua indumentària consistia en un trage de llaurador, un saragüells, en una faixa roja en la cintura.

El seu treball consistia en vendre palletes inflamables (ofici que donaria nom al seu malnom).

Els precedents[editar]

Espanya invadida per Napoleó en l'any 1807, Napoleó i Manuel Godoy, ministre del rei Carles IV d'Espanya, firmen el Tractat de Fontainebleau, a través del qual es permetia que les tropes franceses passaren per Espanya per a invadir Portugal. Una vegada instalat l'eixèrcit francés en terres peninsulars, Godoy va ser conscient que es tractava d'una invasió. El 2 de maig de 1808 es produïx una sublevació popular en Madrit i més tart en unes atres zones. En Valéncia seria el dia 23.

Valéncia i la guerra en els francesos[editar]

L'invasió napoleònica va produir una guerra en sol valencià, en totes les conseqüències demogràfiques i econòmiques dels conflictes d'estos tipos: matances, fams, epidèmies, destruccions, requises de collites i imposts dels eixèrcits combatents exigits als pobles.

La Junta Suprema de Govern[editar]

El 25 de maig de 1808 es va crear la Junta Suprema de Govern, Organisme creat per tot el Regne de Valéncia , en atribucions omnímodes i independents de tota atra autoritat. Al cap es trobava el Comte de la Conquesta, estava integrada per militars, i alguns notables de Valéncia.

Darrere de distints acontenyiments, el mateix 25 de maig, es trau la Real Senyera segons el costum, a la comitiva es van afegint banderes fetes a propòsit i es recorre tota la ciutat. En els dies següents s'establixen relacions diplomàtiques en representants anglesos i organisa l'eixercite.

El 23 de maig de 1808[editar]

En la placeta de les Panses, junt a l'iglésia de la Companyia, diverses vegades a la semana arribava el correu i la prensa des de Madrit, allí es reunia la gent pera llegir en comú la gasseta. L'ambient ya estava tens, arribant dies abans alguns rectors a invitar és els seus sermons al poble a defendre la seua terra enfront del francés, com fon el cas del pare Rico en la pedania de Beniferri.

Dies abans es podien llegir pasquins per tota la ciutat en el text següent:

La valenciana arrogància

Sempre ha tengut per punt
No oblidar-se de Sagunt
I recordar-se de Numancia.
Francesos aneu a França,
deixeunos en la nostra llei,
Que en tocant Dèu i al Rei,
A les nostres cases i llars,
Tots som militars,

I formem una grey.

El dia 23, la multitut se congregava en la nomenada plaça, en arribar la prensa se va començar a llegir en veu alta i darrere de saber-se que el rei havia abdicat en favor del francés, tots els presents van callar, durant uns minuts ningú deya una paraula, al poc, algú va cridar "VIXCA FERRAN VII", al moment, va estendre un gran bardoll i la multitut va començar a recórrer els carrers cridant el nom de Ferran VII.

Pels carrers una enorme multitut proclamava, "Vixca Ferran VII muiga Napoleó". La situació va portar al capità General a cridar a la casa de l'Audiència (hui Palau de la Generalitat) a alguns notables de la ciutat i allí convocar Acort.

La gentada s'acumulava en la porta i, en vore que les autoritats no pareixien dispostes a declarar la guerra, la multitut va enviar un representant. L'elegit va ser el franciscà pare Rico, a l'Acort se li va exigir que reclutara a files als hòmens de 16 a 40 anys, traure la Real Senyera (declaració de guerra), cremar el paper sagellat per Murat i firmar en nom del llegitime rei, Ferran VII.

Mentres dins es mostraven indecisos, El Palleter, fora entre la multitut, es desenrolla la faixa roja que portava cenyida, la trosseja i repartí entre els seus companyons, i guardant el tros més gran per a si mateix el posa en la punta d'una canya; a abdós costats posa una estampa, per un la "Mare de Dèu dels Desamparats" (La Mare de Dèu dels Desamparats) que ell mateix tenia i per l'atra, de Ferran VII que havia agafat en el comerç d'un cert Beneyto.

Arbora Vicent Doménech la seua "bandera" entre aclamacions de qualsevol tipo que no cessaven al seu voltant, es dirigixc Vicent cap a la Plaça del Mercat. Arriben a la casa a on es ven paper sagellat i Vicent, demana que se l'entreguen tot, i prenent un plec, puja sobre una cadira, ho trenca davant d'una multitut i diu a crits

" UN POBRE PALLETER LI DECLARA LA GUERRA A NAPOLEÓ: VIXCA FERRANDO VII, I MUIGUEN ELS TRAIDORS!!”

Els seus companyons fan miquetes tot el paper sagellat ho tiren al sol i ho chafen en menyspreu, borrant d'esta manera la nota manada posar pel Consell de Castella, que deya:” Valga per al govern del lloctinent General del Reyno”

Darrere de l'alçament del poble valencià, simbolisat en El Palleter, contra l'orde donada pel govern de Madrit de reconéixer per rei d'Espanya a José Bonaparte, i forçat per la iniciativa popular, darrere de diversos intents d'emetre un comunicat que no molestara als francesos, l'Acort va declarar de facto la guerra a Napoleó el mateix 23 de maig del 1808 i, va proclamar en bando, rei d'Espanya i Índies a Ferran VII, aixina com l'allistament.

La ciutat de Valéncia va ser de les últimes a caure en mans franceses, en el tercer siti, resistint fins quasi el final de la guerra i rebujant a l'eixercite francés en les dos prèvies.

Tot lo resumix un soldat francés, Pierre Doubon, en carta a un germà: «Hem atacat Valéncia i quan mosatros esperàvem “mollese” mos hem trobat una resistència sense igual. No hi ha en lo món vila forta, castell sense fortalea que hi haja defensa més activa ni més “opiniatre” (obstinada). Els valencians s'han defés en honor i s'han batut en una heroïcitat sense igual. Un estable és mon “tombeau”...»

Vicent Doménech segons algunes fonts, va ser ajusticiat abans d'acabar la guerra.

La guerrilla contra el francés[editar]

En Valéncia, com en el restant del territori peninsular, es va establir una forma eficaç de lluitar contra l'eixercit francés. Consistia en ràpits atacs per sorpresa de partides formades per gents del poble sense formació militar. Varen actuar en contundència i varen representar una perpètua preocupació per als francesos, constantment assaltats en les seues retaguàrdia i en els seus combois d'aprovisionament. La complexa orografia de l'interior de les províncies valencianes, va servir de soport pera les seues accions. Els principals i més actius enclavaments dels guerrillers valencians es trobaven en Xàbia, Vall d'Albaida, Bocairent i Cofrents.

Enllaços externs[editar]