Canvis

'''Pasqual Baylón Yubero''' ([[Torrehermosa]], [[Província de Saragossa|Saragossa]], [[Espanya]], [[16 de maig]] de [[1540]] - [[Vilarreal]], [[Província de Castelló|Castelló]], [[Espanya]], [[17 de maig]] de [[1592]]) fon un flare [[Orde franciscana|franciscà]]. És venerat com a [[sant]] per l'[[Iglésia catòlica]] en el nom de '''Sant Pasqual Bailón''' o '''Baylón'''. És patró de les obres, associacions i congressos eucarístics, de [[Vilarreal]] i de la [[diòcesis de Sogorp-Castelló]].

 

'''Pasqual Baylón Yubero''' ([[Torrehermosa]], [[Província de Saragossa|Saragossa]], [[Espanya]], [[16 de maig]] de [[1540]] - † [[Vilarreal]], [[Província de Castelló|Castelló]], [[Espanya]], [[17 de maig]] de [[1592]]) fon un flare [[Orde franciscana|franciscà]]. És venerat com a [[sant]] per l'[[Iglésia catòlica]] en el nom de '''Sant Pasqual Bailón''' o '''Baylón'''. És patró de les obres, associacions i congressos eucarístics, de [[Vilarreal]] i de la [[diòcesis de Sogorp-Castelló]].

== Vida ==

== Vida ==

Pasqual va nàixer en [[Torrehermosa]] ([[Aragó]]) el dia de la Pasqua de Pentecostés, d'ahí el seu nom. El seu pare era Martín Baylón i la seua mare Isabel Jubera. Fins als set anys va permanéixer en la seua localitat natal, a partir dels set fins als vint va viure en [[Alconchel d'Ariza]], vivint en Martín García, un veí del poble. Pasqual se va dedicar al pastoreig d'[[Ovella|ovelles]]. En [[Alconchel d'Ariza]] va deprendre a llegir i a escriure de manera autodidacta en l'ajuda de  [[devocionari]]s.  

Pasqual va nàixer en [[Torrehermosa]] ([[Aragó]]) el dia de la Pasqua de Pentecostés, d'ahí el seu nom. El seu pare era Martín Baylón i la seua mare Isabel Jubera. Fins als set anys va permanéixer en la seua localitat natal, a partir dels set fins als vint va viure en [[Alconchel d'Ariza]], vivint en Martín García, un veí del poble. Pasqual se va dedicar al pastoreig d'[[Ovella|ovelles]]. En [[Alconchel d'Ariza]] va deprendre a llegir i a escriure de manera autodidacta en l'ajuda de  [[devocionari]]s.  

== Obres ==

== Obres ==

Sant Pasqual va escriure dos devocionaris per a la seua edificació personal, editats en l'any [[2000]] en el títul de ''Opúsculs de sant Pasqual Baylón''. U d'ells va ser regalat al rei [[Felip II]] i l'atre se troba en la Basílica de Sant Pasqual de Vila-real.

Sant Pasqual va escriure dos devocionaris per a la seua edificació personal, editats en l'any [[2000]] en el títul de ''Opúsculs de sant Pasqual Baylón''. U d'ells va ser regalat al rei [[Felip II]] i l'atre se troba en la [[Basílica de Sant Pasqual de Vilarreal]].

== Patronage ==

== Patronage ==

Fon [[beatificació|beatificat]] pel papa [[Pablo V]] el [[19 d'octubre]] de [[1618]] i  [[canonisació|Canonisat]] per [[Aleixandre VIII]] el [[16 d'octubre]] de [[1690]]. Declarat  [[Sant Patró|patró]] de totes les associacions i congressos eucarístics pel [[Papa]] [[Lleó XIII]] el [[28 de novembre]] de [[1897]]. Fon declarat patró de la diòcesis espanyola de Sogorp-Castelló pel Papa [[Joan XXIII]] el [[12 de maig]] de [[1961]]. És aixina mateix patró de Vila-real, Torrehermosa, [[Alconchel d'Ariza]] i atres llocs, i sant titular de molts temples, parròquies i monasteris en el món sancer. En molts llocs és patró de cuiners i pasticers.  

Fon [[beatificació|beatificat]] pel papa [[Pablo V]] el [[19 d'octubre]] de [[1618]] i  [[canonisació|Canonisat]] per [[Aleixandre VIII]] el [[16 d'octubre]] de [[1690]]. Declarat  [[Sant Patró|patró]] de totes les associacions i congressos eucarístics pel [[Papa]] [[Lleó XIII]] el [[28 de novembre]] de [[1897]]. Fon declarat patró de la diòcesis espanyola de Sogorp-Castelló pel Papa [[Joan XXIII]] el [[12 de maig]] de [[1961]]. És aixina mateix patró de Vila-real, Torrehermosa, [[Alconchel d'Ariza]] i atres llocs, i sant titular de molts temples, parròquies i monasteris en el món sancer. En molts llocs és patró de cuiners i pasticers.  

El rei d'Espanya [[Carles II d'Espanya|Carles II]] va establir en l'any [[1681]] el seu patronat regi sobre la [[Santuari de Sant Pasqual Baylón|capella]] de Vila-real a on reposaven les restes del sant.  

El rei d'Espanya [[Carles II d'Espanya|Carles II]] va establir en l'any [[1681]] el seu patronat regi sobre la [[Santuari de Sant Pasqual Baylón|capella]] de Vilarreal a on reposaven les restes del sant.  

El 17 de maig de [[1992]], festivitat de sant Pasqual Baylón i IV centenari de la seua mort, el rei d'Espanya [[Joan Carles I]] re-inaugurà la Real Capella i va presidir el trasllat de les restes del sant al seu nou Sepulcre, obra de l'escultor [[Vicent Llorens Poy]]. Estes restes són la part que va sobreviure a les flames darrere de l'incendi de la basílica durant la [[Guerra Civil espanyola]] en [[1936]]. Per a protegir les cendres del sant, ciutadans de Vila-real anar traslladant les restes a les seues cases i alguns se varen quedar chicotetes parts de les cendres, que inclús hui no s'han recuperat en la seua totalitat.

El 17 de maig de [[1992]], festivitat de sant Pasqual Baylón i IV centenari de la seua mort, el rei d'Espanya [[Joan Carles I]] re-inaugurà la Real Capella i va presidir el trasllat de les restes del sant al seu nou Sepulcre, obra de l'escultor [[Vicent Llorens Poy]]. Estes restes són la part que va sobreviure a les flames darrere de l'incendi de la basílica durant la [[Guerra Civil espanyola]] en [[1936]]. Per a protegir les cendres del sant, ciutadans de Vilarreal anar traslladant les restes a les seues cases i alguns se varen quedar chicotetes parts de les cendres, que inclús hui no s'han recuperat en la seua totalitat.

==Confraria de Sant Pasqual Baylón (Valéncia)==

==Confraria de Sant Pasqual Baylón (Valéncia)==

També coneguda com '''Molt ilustre Confraria de [[Sant Pasqual Baylón]] ''', de Valéncia.

També coneguda com '''Molt ilustre Confraria de [[Sant Pasqual Baylón]] ''', de Valéncia.

La confraria fon fundada en [[1730]] per una Bula papal de [[Clement XI]], la seua seu es trobava en el [[convent de Sant Joan de la Ribera]] dels Pares Franciscans Alcantarins.

La confraria fon fundada en l'any [[1730]] per una Bula papal de [[Clement XI]], la seua seu es trobava en el [[convent de Sant Joan de la Ribera]] dels Pares Franciscans Alcantarins.

En [[1835]], en la [[Desamortisació de Mendizábal]], els franciscans varen ser expulsats del convent i la confraria va passar a la [[Iglésia de Sant Joan de l'Hospital]] ([[Valéncia]]), tornant a l'Iglésia original quan en [[1845]] es va restituir el cult.  

En [[1835]], en la [[Desamortisació de Mendizábal]], els franciscans varen ser expulsats del convent i la confraria va passar a la [[Iglésia de Sant Joan de l'Hospital]] ([[Valéncia]]), tornant a l'Iglésia original quan en [[1845]] es va restituir el cult.  

Anys despuix, en [[1865]], el nou propietari del convent es va apoderar de la sacristia i de l'habitació del sacerdot, obligant novament al trasllat de la confraria, en esta ocasió a la parròquia de Sant Tomàs.  

Anys despuix, en l'any [[1865]], el nou propietari del convent es va apoderar de la sacristia i de l'habitació del sacerdot, obligant novament al trasllat de la confraria, en esta ocasió a la parròquia de Sant Tomàs.  

Els confrares, majoritàriament de la barriada pròxima al convent, varen reclamar insistentment el seu trasllat a la situació original, conseguint el seu objectiu l'[[1 de maig]] de [[1880]] gràcies a un decret de la Cúria eclesiàstica. La confraria va seguir en l'iglésia del convent fins a [[1898]] que es va traslladar a la nova iglésia quan es va derrocar aquella.

Els confrares, majoritàriament de la barriada pròxima al convent, varen reclamar insistentment el seu trasllat a la situació original, conseguint el seu objectiu l'[[1 de maig]] de [[1880]] gràcies a un decret de la Cúria eclesiàstica. La confraria va seguir en l'iglésia del convent fins a [[1898]] que es va traslladar a la nova iglésia quan es va derrocar aquella.

L'[[Iglésia Sant Pasqual Baylón (Valéncia)|Iglésia de Sant Pasqual Baylón]], està edificada en els terrenys de l'antiga de Sant Miquel, la construcció de la qual data en [[1684]], segons cita de Gazull arreplegà per Cruilles. L'antic edifici fon destruït (en part per afonament propi, despuix de l'incendi de [[1936]]), durant la [[Guerra Civil]]. Actualment es conserva la portada.

L'[[Iglésia Sant Pasqual Baylón (Valéncia)|Iglésia de Sant Pasqual Baylón]], està edificada en els terrenys de l'antiga de Sant Miquel, la construcció de la qual data en [[1684]], segons cita de Gazull arreplegà per Cruilles. L'antic edifici fon destruït (en part per afonament propi, despuix de l'incendi de [[1936]]), durant la [[Guerra Civil]]. Actualment es conserva la portada.

== Romeria de sant Pasqual ==

== Romeria de Sant Pasqual ==

Tots els anys, en els dies anteriors al [[17 de maig]] es ve celebrant en [[Orito]] la tradicional ''Romeria de sant Pasqual'', que té com a punt d'arribada el santuari siti en la montanya conegut com ''Cova de sant Pasqual'', en el mateix terme d'Orito. A esta històrica tradició solen acodir cada any centenars de romers de tota la [[Vega Baixa]] i comarques llimítrofes. Se celebra una popular fira, en misses i atres festejos en honor a sant Pasqual Baylón.

 

Tots els anys, en els dies anteriors al [[17 de maig]] es ve celebrant en la població alacantina d'[[Orito]] (pedania de [[Monfort]]) la tradicional ''Romeria de Sant Pasqual'', que té com a punt d'arribada el santuari situat en la montanya coneguda com ''Cova de sant Pasqual'', en el mateix terme d'Orito. A esta històrica tradició solen acodir cada any centenars de romers de tota la [[Vega Baixa]] i comarques llimítrofes. Se celebra una popular fira, en misses i atres festejos en honor a Sant Pasqual Baylón.

També acodixen moltes persones de Vila-real en pelegrinage fins a Torrehermosa i [[Alconchel d'Ariza]] el mateix dia 17 de maig.

També acodixen moltes persones de [[Vilarreal]] en pelegrinage fins a [[Torrehermosa]] i [[Alconchel d'Ariza]] el mateix dia 17 de maig.

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Confraria de Sant Pasqual Baylón]] ([[Valéncia]])

* [[Confraria de Sant Pasqual Baylón]] ([[Valéncia]])

* [[Iglésia Sant Pasqual Baylón]] ([[Valéncia]])

* [[Iglésia Sant Pasqual Baylón]] ([[Valéncia]])

== Referencies ==

== Referències ==

{{Traduït de|es|Pascual_Baylón}}

 

* Guim Castro, Ladislao. San Pascual Baylón : celestial patrono de los congresos eucarísticos (en [[castellà]]). Vich ; Barcelona: Barcelona : Seráfica, 1952. OCLC 865258788

 

 

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]