32 193
edicions
Canvis
→Referències
L´edifici de l''''Ajuntament de Castelló''' o Casa consistorial es troba emplaçat en la [[Plaça Major de Castelló|Plaça Major de la vila]] formant un conjunt històric junt als edificis del [[Mercat Central de Castelló|Mercat Central]]; el Campanar, conegut popularment com [[El Fadrí]], i l'Iglésia [[Concatedral de Santa Maria de Castelló]].
L´edifici de l''''Ajuntament de Castelló''' o Casa consistorial es troba emplaçat en la [[Plaça Major de Castelló|Plaça Major de la vila]] formant un conjunt històric junt als edificis del [[Mercat Central de Castelló|Mercat Central]]; el Campanar, conegut popularment com [[El Fadrí]], i l'Iglésia [[Concatedral de Santa Maria de Castelló]].
La Casa consistorial és un edifici construit entre els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], fon inaugurat en l'any [[1716]]. Les obres daten de l'any [[1687]] al [[1716]], obra dels mestres Gil Torralba i Melchor Serrano. Reformat durant el [[sigle XX]].
La Casa consistorial és un edifici construït entre els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], fon inaugurat en l'any [[1716]]. Les obres daten de l'any [[1687]] al [[1716]], obra dels mestres Gil Torralba i Melchor Serrano. Reformat durant el [[sigle XX]].
== Història ==
== Història ==
L'edifici s'alçà sobre uns solar que eren propietat municipal des de la fundació de la ciutat de Castelló. Estaven ocupats per una serie de cases i gran part pel fossar. Les cases eren botigues, carniceries i peixcateries.
L'edifici s'alçà sobre uns solars que eren propietat municipal des de la fundació de la ciutat de Castelló. Estaven ocupats per una série de cases i gran part pel fossar. Les cases eren botigues, carniceries i peixcateries.
L'antiga Casa consistorial des de l'[[Edat Mija]], estava entre la plaça de l'Herba i el carrer [[Ausias March]], una part que ocupa hui en dia l'edifici de les oficines de l'entitat bancària [[Bankia]], anteriorment [[Bancaixa]], antiga [[Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló]]
L'antiga Casa consistorial des de l'[[Edat Mija]], estava entre la plaça de l'Herba i el carrer [[Ausias March]], una part que ocupa hui en dia l'edifici de les oficines de l'entitat bancària [[Bankia]], anteriorment [[Bancaixa]], antiga [[Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló]]
La traça del nou edifici fon feta pel mestre Gil Torralba en l'any [[1687]]. L'eixecució de les obres fon baix la direcció del mestre d'obres Melchor Serrano, es construí entre els anys [[1689]] i [[1716]], encara que no s'acabà en la seua totalitat.
La traça del nou edifici fon feta pel mestre Gil Torralba en l'any [[1687]]. L'eixecució de les obres fon baix la direcció del mestre d'obres Melchor Serrano, es construí entre els anys [[1689]] i [[1716]], encara que no s'acabà en la seua totalitat.
Durant el [[sigle XX]] ha sofrit diverses reformes tant de l'exterior com de l'interior per a adaptar l'edifici a les noves necessitats. Al front del mateix han estat els diferents arquitectes municipals.
Durant el [[sigle XX]] ha sofrit diverses reformes tant de l'exterior com de l'interior per a adaptar l'edifici a les noves necessitats. Al front del mateix han estat els diferents arquitectes municipals.
En l'any [[2017]] se feu una restauració de la frontera de l'edifici per a netejar la pedra que durant el temps s'ha anat enfosquin i també pels coloms i les plantes que s'havien arrelat a les mateixes pedres.
== Descripció ==
== Descripció ==
Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.
Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.
== El Consell i consellers ==
Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes a les que coneixem en l'actualitat com l'Ajuntament se li denominava Consell. Estava format pel justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que ho componia depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.
El Consell de Castelló estava format pel justícia, quatre jurats i trentassís consellers, aixina com atres persones que tenien determinades funcions. En el govern municipal del Castelló migeval participaven trentassís consellers, sis per cada barri de la Vila a partir de l'any [[1272]], encara que és provable que en anterioritat el seu número fora menor perque la població estava formada per quatre barris. L'elecció dels consellers es portava a terme per sorteig i el que resultava elegit devia acceptar-ho, llevat que fora noble o religiós. La seua llabor consistia en assistir a totes les sessions del Consell per a assessorar als jurats.
== Fills predilectes ==
L'Ajuntament de Castelló, ha nomenat, durant els anys, a diferents persones com a fills predilectes de la ciutat de Castelló.
* Leandro Alloza (1882), ingenier.
* Vicente Ruiz Vila (1882), advocat i polític.
* [[Joan Batiste Cardona i Vives]] (1885), archiprest i patrici de Castelló.
* [[Fernando Gasset]] (1920), advocat i polític.
* [[Joan Batiste Adsuara]] (1950), escultor.
* [[Joan Batiste Porcar]] (1952), pintor.
* [[Bernat Artola]] (1983), escritor i poeta.
* [[Miquel Peris i Segarra]] (1984), escritor i poeta.
* [[Vicent Sos Baynat]] (1989), geòlec.
* [[Matilde Salvador]] (2003), compositora.
* [[Germà Colón]] (2014), filòlec.
* Francesc Michavila (2022), catedràtic d'universitat.
* [[Carlos Latre]] (2023), humoriste.
=== La Llei de Memòria Històrica deixa sense la distinció a quatre castellonencs ===
{{Cita|No obstant, per acort plenari de data 27 de setembre del 2012 i en compliment de la [[Llei de Memòria Històrica]] que «promou la retirada dels honors a personalitats de la Dictadura» en Castelló, ni el ministre [[Ramón Serrano Súñer]], ni el militar [[Miguel Abriat Cantó]], ni el tinent general [[Enrique Serra Algarra]] ni el també ministre [[Fernando Herrero Tejedor]] -tots de l'época franquista- conten ya en este honor que els va ser retirat. A estos se'ls va donar esta distinció en 1941, 1944, 1959 i 1963 respectivament.|''Estos son los 13 hijos predilectos de Castelló'' (''[[Mediterráneo]]'', 8.9.2023)}}
== Referències ==
* [https://web.archive.org/web/20160512180018/http://www.castello.es/web30/pages/generico_web10.php?id=cas&cod1=3&cod2=47&con=422 Ayuntamiento de Castellón. «El Palacio Municipal»]
* Traver Tomás, Vicente (1982). Antigüedades de Castellón de la Plana. Ayuntamiento de Castellón de la Plana
* [https://www.vivecastellon.com/noticiario/fachada-restaurada-del-ayuntamiento-de-castellon-25794.html Fachada restaurada del Ayuntamiento de Castellón - Vive Castellón]
* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello/2023/09/08/son-13-hijos-predilectos-castello-91826024.html Estos son los 13 hijos predilectos de Castelló - ''Mediterráneo'']
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[https://www.castello.es Ajuntament de Castelló de la Plana]
{{Commonscat|Castellón de la Plana Town Hall}}
{{Commonscat|Castellón de la Plana Town Hall}}
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura de la província de Castelló]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Castelló de la Plana]]
[[Categoria:Castelló de la Plana]]