71 038
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:Nestor_Almendros.jpg|thumb|300px|'''Néstor Almendros''', director de fotografia espanyol.]]
[[Archiu:RIMG0274 a.jpg|300px|miniaturadeimagen|Néstor Almendros en [[Felipe Orlando]].]]
'''Néstor Almendros''' (n. [[1930]] [[Barcelona]] – m. [[1992]] [[Nova York]]) fon un director de [[fotografia]] de [[cine]] espanyol, de reconegut prestigi internacional dins del mon del cine. Va ser el primer espanyol en guanyar un Òscar de l'Acadèmia de Cine Americà, abans de [[José Luis Garci]].
'''Néstor Almendros''' ([[30 d'octubre]] de [[1930]] [[Barcelona]] - † [[4 de març]] de [[1992]] [[Nova York]]) fon un director de [[fotografia]] de [[cine]] espanyol, de reconegut prestigi internacional dins del món del cine. Va ser el primer espanyol en guanyar un Òscar de l'Acadèmia de Cine Americà, abans de [[José Luis Garci]].
== Els seus inicis ==
== Els seus inicis ==
Naix en [[Barcelona]] el 30 d'Octubre de [[1930]] dins d'una família d'idees republicanes. Per motius polítics ixqué d'Espanya en l'any [[1948]] i s'establix en Cuba eixe mateix any. Allí fundà un cineclub junt ad atres cinefils, i es graduà en Filosofia i Lletres.
Naix en [[Barcelona]] el 30 d'octubre de [[1930]] dins d'una família d'idees republicanes. Per motius polítics ixqué d'Espanya en l'any [[1948]] i s'establix en Cuba eixe mateix any. Allí fundà un cineclub junt ad atres cinefils, i es graduà en Filosofia i Lletres.
Més tart se'n va a [[Nova York]] a estudiar cinematografia en el New York City Collage ([[1955]]-[[1956]]). Allí grava els seus primers curts de tall vanguardiste.
Més tart se'n va a [[Nova York]] a estudiar cinematografia en el New York City Collage ([[1955]]-[[1956]]). Allí grava els seus primers curts de tall vanguardiste.
== Els anys en Cuba ==
== Els anys en Cuba ==
Torna a Cuba en [[1959]], despuix del triumfo de la revolució castrista. Allí colabora en les noves institucions cinematogràfiques oficials, pero en el temps se dona conte de que allò s'està convertint en una dictadura i que no li deixaran treballar en llibertat. Més tart, cansat de la censura i del sege al que li te somés el regim cubà, abandona el país per a establir-se en França en [[1961]].
Torna a Cuba en l'any [[1959]], despuix del triumfo de la revolució castrista. Allí colabora en les noves institucions cinematogràfiques oficials, pero en el temps se dona conte de que allò s'està convertint en una dictadura i que no li deixaran treballar en llibertat. Més tart, cansat de la censura i del sege al que li te somés el regim cubà, abandona el país per a establir-se en França en l'any [[1961]].
== En la Nouvelle Vague ==
== En la Nouvelle Vague ==
En el país gal, i despuix d'uns primers anys molt durs en els que sobreviu fent tot tipo de treballs i donant classes com a professor de castellà, i quan ya havia perdut l'esperança d'introduir-se en el cine francés li vindrà una oportunitat per casualitat, que no deixara passar.
En el país gal, i despuix d'uns primers anys molt durs en els que sobreviu fent tot tipo de treballs i donant classes com a professor de [[castellà]], i quan ya havia perdut l'esperança d'introduir-se en el cine francés li vindrà una oportunitat per casualitat, que no deixara passar.
Fon en [[1964]] quan coneix a [[Eric Rohmer]] de manera fortuïta en el rodage de “Paris vu par...” a l'enfadar-se l'operador de càmara i deixar el rodage de manera repentina. Almendros s'oferix com a operador terminant al final tota la part de Rohmer.
Fon en l'any [[1964]] quan coneix a [[Eric Rohmer]] de manera fortuïta en el rodage de “Paris vu par...” a l'enfadar-se l'operador de càmara i deixar el rodage de manera repentina. Almendros s'oferix com a operador terminant al final tota la part de Rohmer.
'''Nestor Almendros''' se convertirà en el temps en u dels directors de fotografia més destacats de la “Nouvelle Vague” (nova vanguarda) francesa, llavors en plena eclosió. A partir d'eixe moment desenrollara una dilatadíssima i meritòria carrera com a director de fotografia. Treballa en una ampla relació de directors europeus i estadounidenses de reconegut prestigi. Majoritàriament treballà en [[Eric Rohmer]] (huit títuls), [[François Truffaut]] (nou películes), [[Barbet Schroeder]] (cinc títuls), [[Robert Benton]] (tres películes).
'''Nestor Almendros''' se convertirà en el temps en u dels directors de fotografia més destacats de la “Nouvelle Vague” (nova vanguarda) francesa, llavors en plena eclosió. A partir d'eixe moment desenrollara una dilatadíssima i meritòria carrera com a director de fotografia. Treballa en una ampla relació de directors europeus i estadounidenses de reconegut prestigi. Majoritàriament treballà en [[Eric Rohmer]] (huit títuls), [[François Truffaut]] (nou películes), [[Barbet Schroeder]] (cinc títuls), [[Robert Benton]] (tres películes).
== Películes i directors ==
== Películes i directors ==
Entre atres directors destacats es pot mencionar el rodage en Espanya en [[Vicente Aranda]], de “Cambio de sexo” ([[1976]]), en el mestre italià [[Roberto Rossellini]], “Le Centre Georges Pompidou ([[1977]]) just abans de la mort del cineaste italià, en l'estadounidenc [[Martin Scorsese]], en el capítul “Lliçons de vida” dins de “Histories de Nova York” ([[1989]]), o en [[Jack Nicolson]], “Goin’ South” ([[1977]]).
Entre atres directors destacats es pot mencionar el rodage en [[Espanya]] en [[Vicente Aranda]], de “Cambio de sexo” ([[1976]]), en el mestre italià [[Roberto Rossellini]], “Le Centre Georges Pompidou ([[1977]]) just abans de la mort del cineaste italià, en l'estatunidenc [[Martin Scorsese]], en el capítul “Lliçons de vida” dins de “Histories de Nova York” ([[1989]]), o en [[Jack Nicolson]], “Goin’ South” ([[1977]]).
Rodà principalment en França encara que també filmà en diversos llocs d'Estats Units, Suïssa, Espanya, etc.
Rodà principalment en França encara que també filmà en diversos llocs d'[[Estats Units]], [[Suïssa]], Espanya, etc.
Almendros també va realisar dos documentals “Conducta impropia” (1984) i “Nadie escuchaba” ([[1988]]), que ell mateix codirigí, i els que denunciava la repressió del regim cubà de Castro sobre la població i els homosexuals.
Almendros també va realisar dos documentals “Conducta impropia” (1984) i “Nadie escuchaba” ([[1988]]), que ell mateix codirigí, i els que denunciava la repressió del regim cubà de Castro sobre la població i els homosexuals.
Va dirigir la fotografia en la película-documental “Imagine” d'Andrew Solt ([[1988]]) sobre el cantant [[John Lennon]].
Va dirigir la fotografia en la película-documental “Imagine” d'Andrew Solt ([[1988]]) sobre el cantant [[John Lennon]].
Treballà també en la televisió escolar en els anys 60 en França i va realisar diversos anuncis publicitaris per a la televisió. Es per açò, que podem dir que tocà totes les vertents possibles d'un director de fotografia. Treballà realment en tots els camps de la seua professió.
Treballà també en la televisió escolar en els [[anys 60]] en França i va realisar diversos anuncis publicitaris per a la [[televisió]]. Es per açò, que podem dir que tocà totes les vertents possibles d'un director de fotografia. Treballà realment en tots els camps de la seua professió.
Va faltar en [[Nova York]] el 4 de Març de [[1992]]. El llegat de '''Néstor Almendros''' es troba en la Fundació Soler i Godes, en seu en l'[[Universitat Jaume I]] de [[Castelló]], a on fon depositat pel seu marmessor.
Va faltar en [[Nova York]] el 4 de març de [[1992]]. El llegat de '''Néstor Almendros''' es troba en la Fundació Soler i Godes, en seu en l'[[Universitat Jaume I]] de [[Castelló]], a on fon depositat pel seu marmessor.
== Premis ==
== Premis ==
El seu treball com a director de fotografia ha segut mereixedor de varis premis internacionals. En [[1979]] obtingué l'Òscar a la millor fotografia per “Dies de cel” (Days of Heaven) de [[Terrence Malick]] i el Cesar de l'Acadèmia Francesa per “L'últim metro”(Le dernier métro) de [[François Truffaut]]) en [[1981]].
El seu treball com a director de fotografia ha segut mereixedor de varis premis internacionals. En l'any [[1979]] obtingué l'Òscar a la millor fotografia per “Dies de cel” (Days of Heaven) de [[Terrence Malick]] i el Cesar de l'Acadèmia Francesa per “L'últim metro”(Le dernier métro) de [[François Truffaut]]) en l'any [[1981]].
== Autobiografia ==
== Autobiografia ==
En [[1980]] publicà en [[França]] la seua autobiografia (''Un homme à la caméra''), editada en [[castellà]] en [[1982]] en el títul de ''Días de una cámara''.
En l'any [[1980]] publicà en [[França]] la seua autobiografia (''Un homme à la caméra''), editada en [[castellà]] en l'any [[1982]] en el títul de ''Días de una cámara''.
== Premis que porten el seu nom ==
== Premis que porten el seu nom ==
=== Director ===
=== Director ===
*''[[Una confusión cotidiana]] '', curtmetrage, codirigit en [[Tomás Gutiérrez Alea]] ([[1950]])
* ''[[Una confusión cotidiana]] '', curtmetrage, codirigit en [[Tomás Gutiérrez Alea]] ([[1950]])
*''[[Ritmo de Cuba]] '', curtmetrage documental ([[1960]])
* ''[[Ritmo de Cuba]] '', curtmetrage documental ([[1960]])
*''[[Gente en la playa]] '' ([[1960]])
* ''[[Gente en la playa]] '' ([[1960]])
*''[[Escuelas rurales]] '', documental ([[1960]])
* ''[[Escuelas rurales]] '', documental ([[1960]])
*''[[Nadie escuchaba]] '', documental, codirigit en [[Jorge Ulla]] ([[1984]])
* ''[[Nadie escuchaba]] '', documental, codirigit en [[Jorge Ulla]] ([[1984]])
*''[[Mauvaise conduite]] '', documental, codirigit en [[Orlando Jiménez Leal]] ([[1984]])
* ''[[Mauvaise conduite]] '', documental, codirigit en [[Orlando Jiménez Leal]] ([[1984]])
=== Atres ===
=== Atres ===
*''[[Ritmo de Cuba]] '', curtmetrage documental, dirigit per Néstor Almendros ([[1960]])
* ''[[Ritmo de Cuba]] '', curtmetrage documental, dirigit per Néstor Almendros ([[1960]])
*''[[Gente en la playa]] '', dirigida per Néstor Almendros (1960, productor)
* ''[[Gente en la playa]] '', dirigida per Néstor Almendros (1960, productor)
*''[[La Muette]] '', episodi de ''[[Paris vu par...]] '', dirigit per [[Claude Chabrol]] ([[1965]], director adjunt)
* ''[[La Muette]] '', episodi de ''[[Paris vu par...]] '', dirigit per [[Claude Chabrol]] ([[1965]], director adjunt)
*''[[Le Père Noël a les yeux bleus]] '', migmetrage, dirigit per [[Jean Eustache]] ([[1966]], assistent cameraman)
* ''[[Le Père Noël a les yeux bleus]] '', migmetrage, dirigit per [[Jean Eustache]] ([[1966]], assistent cameraman)
*''[[La coleccionista]] '' (''La collectionneuse''), dirigida per [[Eric Rohmer]] ([[1967]], actor)
* ''[[La coleccionista]] '' (''La collectionneuse''), dirigida per [[Eric Rohmer]] ([[1967]], actor)
*''[[More]] '', dirigit per [[Barbet Schroeder]] ([[1969]], escenograf)
* ''[[More]] '', dirigit per [[Barbet Schroeder]] ([[1969]], escenograf)
*''[[Villa des dunes]] '', dirigida per [[Madeleine Hartmann-Clausset]] ([[1975]], assessor tècnic).
* ''[[Villa des dunes]] '', dirigida per [[Madeleine Hartmann-Clausset]] ([[1975]], assessor tècnic)
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://akas.imdb.com/name/nm0000743/ Ficha de Néstor Almendros en la '''IMDB'''] (en anglés)
{{commonscat|Néstor Almendros}}
* [https://www.imdb.com/name/nm0000743/ Ficha de Néstor Almendros en la '''IMDB'''] (en anglés)
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Directors de fotografia]]
[[Categoria:Directors de fotografia]]