Diferència entre les revisions de "Gerald Brenan"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
En l'any [[1943]] publicà ''El llaberint espanyol'', un estudi sobre els antecedents socials i polítics del conflicte bèlic de 1936-1939. L'obra fon prohibida en Espanya, pero publicada per l'editorial [[Éditions Ruedo ibérico|Ruedo Ibérico]] en [[París]]. | En l'any [[1943]] publicà ''El llaberint espanyol'', un estudi sobre els antecedents socials i polítics del conflicte bèlic de 1936-1939. L'obra fon prohibida en Espanya, pero publicada per l'editorial [[Éditions Ruedo ibérico|Ruedo Ibérico]] en [[París]]. | ||
En [[1946]] escrigué el seu artícul "Spanish Scene" en ''Current Affair Panphlets'', ademés de prou artículs sobre el místic [[Sant Joan de la Creu]] que va publicar en [[1947]] en la revista ''Horizon''. En [[1949]] feu un recorregut turístic per [[Espanya]] i com a conseqüència publicà en [[1950]] el llibre de viages ''La faç d'Espanya'' a on, en el seu capítul sext, desvela les seues investigacions sobre l'assessinat de [[Federico García Lorca]]. És en eixa época de 1950 quan Brenan va iniciar una amistat que va durar més de vint anys en l'erudit sobre temes vascs [[Julio Caro Baroja]]. Sobre esta relació, el biógraf de Brenan, Jonathan Gathorne-Hardy, va afirmar que Julio Caro Baroja «fon l'únic amic íntim que Gerald tingué entre els espanyols». | En l'any [[1946]] escrigué el seu artícul "Spanish Scene" en ''Current Affair Panphlets'', ademés de prou artículs sobre el místic [[Sant Joan de la Creu]] que va publicar en [[1947]] en la revista ''Horizon''. En [[1949]] feu un recorregut turístic per [[Espanya]] i com a conseqüència publicà en [[1950]] el llibre de viages ''La faç d'Espanya'' a on, en el seu capítul sext, desvela les seues investigacions sobre l'assessinat de [[Federico García Lorca]]. És en eixa época de 1950 quan Brenan va iniciar una amistat que va durar més de vint anys en l'erudit sobre temes vascs [[Julio Caro Baroja]]. Sobre esta relació, el biógraf de Brenan, Jonathan Gathorne-Hardy, va afirmar que Julio Caro Baroja «fon l'únic amic íntim que Gerald tingué entre els espanyols». | ||
== Viager == | == Viager == | ||
En [[1951]] estigué viajant per [[Itàlia]] i els [[Estats Units]] i va publicar el seua molt personal ''Història de la lliteratura espanyola''. En [[1953]] va tornar a Churriana i va publicar en [[1957]] ''Al sur de Granada'', un llibre de viages sobre les seues passejades i caminades per la comarca granadina de la Alpujarra. En [[1959]] viajà per [[Marroc]] i caigué greument malalt; conseguí curar-se a dures penes i en [[1961]] va recomençar les seues incansables costums de viager marchant a [[Grècia]]. En [[1962]] publicà un dels seus primers llibres autobiogràfics, ''Una vida pròpia''. En [[1966]] viajà per [[Tunis]], [[Argèlia]], [[Itàlia]], [[França]] i [[Anglaterra]] i publicà ''The Lighthouse Always Says Yes''. | En l'any [[1951]] estigué viajant per [[Itàlia]] i els [[Estats Units]] i va publicar el seua molt personal ''Història de la lliteratura espanyola''. En [[1953]] va tornar a Churriana i va publicar en [[1957]] ''Al sur de Granada'', un llibre de viages sobre les seues passejades i caminades per la comarca granadina de la Alpujarra. En [[1959]] viajà per [[Marroc]] i caigué greument malalt; conseguí curar-se a dures penes i en [[1961]] va recomençar les seues incansables costums de viager marchant a [[Grècia]]. En [[1962]] publicà un dels seus primers llibres autobiogràfics, ''Una vida pròpia''. En [[1966]] viajà per [[Tunis]], [[Argèlia]], [[Itàlia]], [[França]] i [[Anglaterra]] i publicà ''The Lighthouse Always Says Yes''. | ||
El 18 de giner de [[1968]] va morir la seua esposa Gamel Woolsey, autora d'un llibre de memòries sobre la [[Guerra civil espanyola]] titulat ''Màlaga en flames'', ademés d'un llibre de contes ''Spanish Fairy Stories'' ([[1944]]) i traductora d'una novela de [[Benito Pérez Galdós|Galdós]]. Va conéixer poc despuix a Linda Nicholson-Price i es va traslladar a [[Alhaurín el Grande]], en la [[província de Màlaga]]. Entre [[1968]] i [[1973]] va viajar per [[Grècia]], [[Turquia]] i [[Itàlia]]; eixe últim any va publicar per fi la seua biografia de [[Sant Joan de la Creu]] i a l'any següent el seu segon llibre autobiogràfic, ''Memòria Personal (1920-1972)''. | El 18 de giner de [[1968]] va morir la seua esposa Gamel Woolsey, autora d'un llibre de memòries sobre la [[Guerra civil espanyola]] titulat ''Màlaga en flames'', ademés d'un llibre de contes ''Spanish Fairy Stories'' ([[1944]]) i traductora d'una novela de [[Benito Pérez Galdós|Galdós]]. Va conéixer poc despuix a Linda Nicholson-Price i es va traslladar a [[Alhaurín el Grande]], en la [[província de Màlaga]]. Entre [[1968]] i [[1973]] va viajar per [[Grècia]], [[Turquia]] i [[Itàlia]]; eixe últim any va publicar per fi la seua biografia de [[Sant Joan de la Creu]] i a l'any següent el seu segon llibre autobiogràfic, ''Memòria Personal (1920-1972)''. | ||
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
El 19 de giner de [[1987]] va morir a l'edat de norantadós anys en la seua casa d'Alhaurín el Grande, o en l'Hospital Civil de Màlaga, va llegar el seu cos a la ciència i fon depositat en la Facultat de Medicina de l'Universitat de Màlaga. El 20 de giner de [[2001]] el seu cos fon incinerat i sepultat en el Cementeri Anglicà de Màlaga junt a la seua esposa Gamel. | El 19 de giner de [[1987]] va morir a l'edat de norantadós anys en la seua casa d'Alhaurín el Grande, o en l'Hospital Civil de Màlaga, va llegar el seu cos a la ciència i fon depositat en la Facultat de Medicina de l'Universitat de Màlaga. El 20 de giner de [[2001]] el seu cos fon incinerat i sepultat en el Cementeri Anglicà de Màlaga junt a la seua esposa Gamel. | ||
Part de l'Archiu de Gerald Brenan està en l'Universitat de Texas en Austin i una atra gran part està en la Biblioteca Municipal Ildefonso Marzo d'Alhaurín el Grande. | |||
== Obra == | == Obra == | ||
| Llínea 55: | Llínea 57: | ||
En [[1977]] publicà en anglés ''Els millors moments. Poemes''. En [[1978]], ''Pensaments en una estació seca'', un llibre d'[[Aforisme|aforismes]] frut de les seues llectures, ya en aquell moment cabaloses. Els seus bens de fortuna, no obstant, eren cada volta més reduïts. | En [[1977]] publicà en anglés ''Els millors moments. Poemes''. En [[1978]], ''Pensaments en una estació seca'', un llibre d'[[Aforisme|aforismes]] frut de les seues llectures, ya en aquell moment cabaloses. Els seus bens de fortuna, no obstant, eren cada volta més reduïts. | ||
* ''Jack Robinson. A Picaresque Novel'' (1933), en el seudònim de George Beaton. | |||
* ''Doctor Partridge's Almanack for 1935'' (1934) en el seudònim de George Beaton. | |||
* ''Shanahan's Old Shebeen, or The Mornin's Mornin'' (1940). | |||
* ''South from Granada''. London: Hamish Hamilton, 1957. (''Al sur de Granada''. Traducció d'Ediardo Chamorro i Jesús Villa. Madrid: Siglo Veintiuno, 1974). | |||
* ''La copla popular española''. Edició i estudi a càrrec d'Antonio José López López. Málaga: Miramar, 1995. | |||
* ''The face of Spain'', London: Turnstile Press, 1950 (''La faç d'Espanya''), Esplugues de Llobregat, Barcelona: Plaza & Janés, 1985. | |||
* ''The Literature of the Spanish People. From Roman Times To The Present Day'' (1951). ''Historia de la literatura española''. Pròlec de [[Gonzalo Torrente Ballester]] i traducció castellana de Miguel de Amilibia. Barcelona: Crítica, 1984. | |||
* ''The Spanish labyrinth: an account of the social and political background of the Civil War''. Cambridge etc.: University Press etc., 1943 (''El laberinto español: antecedentes sociales y políticos de la guerra civil''). | |||
* ''A Holiday by the Sea'' (1961). | |||
* ''A Life of One's Own: Childhood and Youth'' (1962). | |||
* ''The Lighthouse Always Says Yes'' (1966). | |||
* ''Memoria personal (1920-1975)''. Traducció de José Luis López Muñoz. Madrid: Alianza Editorial, 1976. | |||
* ''Pensamientos en una estación seca''. Esplugues de Llobregat (Barcelona): Plaza & Janés, 1985. | |||
* ''St John of the Cross: His life and Poetry'' (1973) junt a Lynda Nicholson. ''Sant Joan de la Creu''. Barcelona: Laia, 1974. | |||
* ''Una vida propia: infancia y juventud''; pròlec de D. Sam Abrams; (traducció, [[José Manuel de Prada]]). Barcelona: Destino, 1989. | |||
* ''A Personal Record, 1920-1972'' (1975). | |||
* ''Autobiografía: Una vida propia, Memoria personal (1920-1975)''.(Barcelona: Península, 2003). | |||
* ''Una amistad andaluza: correspondencia entre [[Julio Caro Baroja]] y Gerald Brenan'' (Madrid: Caro Raggio, 2005). | |||
* ''The Magnetic Moment; Poems'' (1978). | |||
* ''Thoughts in a Dry Season: A Miscellany'' (1978). | |||
* ''El señor del castillo y su prisionero'' (Málaga, Alfama, 2009) Obra bilingüe. | |||
== Reconeiximents == | == Reconeiximents == | ||
| Llínea 62: | Llínea 86: | ||
* L'11 d'octubre de [[1983]] fon nomenat fill adoptiu d'[[Ugíjar]]. | * L'11 d'octubre de [[1983]] fon nomenat fill adoptiu d'[[Ugíjar]]. | ||
En maig de [[1984]] es varen fer palesos les seues dificultats econòmiques i fon enviat a una residència de vells en el districte de Pinner de Gran Londres. Els seus admiradors varen realisar una campanya per a que se li duguera de regrés a Espanya. Els governs d'Espanya i d'Andalusia varen conseguir el seu regrés a [[Alhaurín el Grande]] l'1 de juny de 1984 i es va crear la Fundació Gerald Brenan. | * En maig de [[1984]] es varen fer palesos les seues dificultats econòmiques i fon enviat a una residència de vells en el districte de Pinner de Gran Londres. Els seus admiradors varen realisar una campanya per a que se li duguera de regrés a Espanya. Els governs d'Espanya i d'Andalusia varen conseguir el seu regrés a [[Alhaurín el Grande]] l'1 de juny de 1984 i es va crear la Fundació Gerald Brenan. | ||
* Jonathan Gathorne-Hardy escrigué una àmplia i documentada biografia de Gerald Brenan: ''El castell interior'', publicada en castellà per l'editorial El Aleph gràcies al patrocini del Servici d'Educació de la Diputació de Màlaga. També s'ha publicat un quadern per a chiquets i un CD divulgatiu sobre la seua vida, editat pel Servici d'Educació de la Diputació de Màlaga. | |||
* A "don Gerardo", com se li coneixia en la seua terra adoptiva, li va dedicar un passodoble el cantautor [[Carlos Cano]]. | |||
* En 2011 la seua vivenda en [[Churriana]] es va sometre a un procés de rehabilitació per a convertir-la en un museu dedicat a la seua figura i al viager romàntic en Espanya. | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||