Diferència entre les revisions de "Gerald Brenan" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 34:

En l'any [[1943]] publicà ''El llaberint espanyol'', un estudi sobre els antecedents socials i polítics del conflicte bèlic de 1936-1939. L'obra fon prohibida en Espanya, pero publicada per l'editorial [[Éditions Ruedo ibérico|Ruedo Ibérico]] en [[París]].

En [[1946]] escrigué el seu artícul "Spanish Scene" en ''Current Affair Panphlets'', ademés de prou artículs sobre el místic [[Sant Joan de la Creu]] que va publicar en [[1947]] en la revista ''Horizon''. En [[1949]] feu un recorregut turístic per [[Espanya]] i com a conseqüència publicà en [[1950]] el llibre de viages ''La faç d'Espanya'' a on, en el seu capítul sext, desvela les seues investigacions sobre l'assessinat de [[Federico García Lorca]]. És en eixa época de 1950 quan Brenan va iniciar una amistat que va durar més de vint anys en l'erudit sobre temes vascs [[Julio Caro Baroja]]. Sobre esta relació, el biógraf de Brenan, Jonathan Gathorne-Hardy, va afirmar que Julio Caro Baroja «fon l'únic amic íntim que Gerald tingué entre els espanyols».

En l'any [[1946]] escrigué el seu artícul "Spanish Scene" en ''Current Affair Panphlets'', ademés de prou artículs sobre el místic [[Sant Joan de la Creu]] que va publicar en [[1947]] en la revista ''Horizon''. En [[1949]] feu un recorregut turístic per [[Espanya]] i com a conseqüència publicà en [[1950]] el llibre de viages ''La faç d'Espanya'' a on, en el seu capítul sext, desvela les seues investigacions sobre l'assessinat de [[Federico García Lorca]]. És en eixa época de 1950 quan Brenan va iniciar una amistat que va durar més de vint anys en l'erudit sobre temes vascs [[Julio Caro Baroja]]. Sobre esta relació, el biógraf de Brenan, Jonathan Gathorne-Hardy, va afirmar que Julio Caro Baroja «fon l'únic amic íntim que Gerald tingué entre els espanyols».

== Viager ==

En [[1951]] estigué viajant per [[Itàlia]] i els [[Estats Units]] i va publicar el seua molt personal ''Història de la lliteratura espanyola''. En [[1953]] va tornar a Churriana i va publicar en [[1957]] ''Al sur de Granada'', un llibre de viages sobre les seues passejades i caminades per la comarca granadina de la Alpujarra. En [[1959]] viajà per [[Marroc]] i caigué greument malalt; conseguí curar-se a dures penes i en [[1961]] va recomençar les seues incansables costums de viager marchant a [[Grècia]]. En [[1962]] publicà un dels seus primers llibres autobiogràfics, ''Una vida pròpia''. En [[1966]] viajà per [[Tunis]], [[Argèlia]], [[Itàlia]], [[França]] i [[Anglaterra]] i publicà ''The Lighthouse Always Says Yes''.

En l'any [[1951]] estigué viajant per [[Itàlia]] i els [[Estats Units]] i va publicar el seua molt personal ''Història de la lliteratura espanyola''. En [[1953]] va tornar a Churriana i va publicar en [[1957]] ''Al sur de Granada'', un llibre de viages sobre les seues passejades i caminades per la comarca granadina de la Alpujarra. En [[1959]] viajà per [[Marroc]] i caigué greument malalt; conseguí curar-se a dures penes i en [[1961]] va recomençar les seues incansables costums de viager marchant a [[Grècia]]. En [[1962]] publicà un dels seus primers llibres autobiogràfics, ''Una vida pròpia''. En [[1966]] viajà per [[Tunis]], [[Argèlia]], [[Itàlia]], [[França]] i [[Anglaterra]] i publicà ''The Lighthouse Always Says Yes''.

El 18 de giner de [[1968]] va morir la seua esposa Gamel Woolsey, autora d'un llibre de memòries sobre la [[Guerra civil espanyola]] titulat ''Màlaga en flames'', ademés d'un llibre de contes ''Spanish Fairy Stories'' ([[1944]]) i traductora d'una novela de [[Benito Pérez Galdós|Galdós]]. Va conéixer poc despuix a Linda Nicholson-Price i es va traslladar a [[Alhaurín el Grande]], en la [[província de Màlaga]]. Entre [[1968]] i [[1973]] va viajar per [[Grècia]], [[Turquia]] i [[Itàlia]]; eixe últim any va publicar per fi la seua biografia de [[Sant Joan de la Creu]] i a l'any següent el seu segon llibre autobiogràfic, ''Memòria Personal (1920-1972)''.

Llínea 49:

El 19 de giner de [[1987]] va morir a l'edat de norantadós anys en la seua casa d'Alhaurín el Grande, o en l'Hospital Civil de Màlaga, va llegar el seu cos a la ciència i fon depositat en la Facultat de Medicina de l'Universitat de Màlaga. El 20 de giner de [[2001]] el seu cos fon incinerat i sepultat en el Cementeri Anglicà de Màlaga junt a la seua esposa Gamel.

Part de l'Archiu de Gerald Brenan està en l'Universitat de Texas en Austin i una atra gran part està en la Biblioteca Municipal Ildefonso Marzo d'Alhaurín el Grande.

== Obra ==

Llínea 55:

Llínea 57:

En [[1977]] publicà en anglés ''Els millors moments. Poemes''. En [[1978]], ''Pensaments en una estació seca'', un llibre d'[[Aforisme|aforismes]] frut de les seues llectures, ya en aquell moment cabaloses. Els seus bens de fortuna, no obstant, eren cada volta més reduïts.

* ''Jack Robinson. A Picaresque Novel'' (1933), en el seudònim de George Beaton.

* ''Doctor Partridge's Almanack for 1935'' (1934) en el seudònim de George Beaton.

* ''Shanahan's Old Shebeen, or The Mornin's Mornin'' (1940).

* ''South from Granada''. London: Hamish Hamilton, 1957. (''Al sur de Granada''. Traducció d'Ediardo Chamorro i Jesús Villa. Madrid: Siglo Veintiuno, 1974).

* ''La copla popular española''. Edició i estudi a càrrec d'Antonio José López López. Málaga: Miramar, 1995.

* ''The face of Spain'', London: Turnstile Press, 1950 (''La faç d'Espanya''), Esplugues de Llobregat, Barcelona: Plaza & Janés, 1985.

* ''The Literature of the Spanish People. From Roman Times To The Present Day'' (1951). ''Historia de la literatura española''. Pròlec de [[Gonzalo Torrente Ballester]] i traducció castellana de Miguel de Amilibia. Barcelona: Crítica, 1984.

* ''The Spanish labyrinth: an account of the social and political background of the Civil War''. Cambridge etc.: University Press etc., 1943 (''El laberinto español: antecedentes sociales y políticos de la guerra civil'').

* ''A Holiday by the Sea'' (1961).

* ''A Life of One's Own: Childhood and Youth'' (1962).

* ''The Lighthouse Always Says Yes'' (1966).

* ''Memoria personal (1920-1975)''. Traducció de José Luis López Muñoz. Madrid: Alianza Editorial, 1976.

* ''Pensamientos en una estación seca''. Esplugues de Llobregat (Barcelona): Plaza & Janés, 1985.

* ''St John of the Cross: His life and Poetry'' (1973) junt a Lynda Nicholson. ''Sant Joan de la Creu''. Barcelona: Laia, 1974.

* ''Una vida propia: infancia y juventud''; pròlec de D. Sam Abrams; (traducció, [[José Manuel de Prada]]). Barcelona: Destino, 1989.

* ''A Personal Record, 1920-1972'' (1975).

* ''Autobiografía: Una vida propia, Memoria personal (1920-1975)''.(Barcelona: Península, 2003).

* ''Una amistad andaluza: correspondencia entre [[Julio Caro Baroja]] y Gerald Brenan'' (Madrid: Caro Raggio, 2005).

* ''The Magnetic Moment; Poems'' (1978).

* ''Thoughts in a Dry Season: A Miscellany'' (1978).

* ''El señor del castillo y su prisionero'' (Málaga, Alfama, 2009) Obra bilingüe.

== Reconeiximents ==

Llínea 62:

Llínea 86:

* L'11 d'octubre de [[1983]] fon nomenat fill adoptiu d'[[Ugíjar]].

En maig de [[1984]] es varen fer palesos les seues dificultats econòmiques i fon enviat a una residència de vells en el districte de Pinner de Gran Londres. Els seus admiradors varen realisar una campanya per a que se li duguera de regrés a Espanya. Els governs d'Espanya i d'Andalusia varen conseguir el seu regrés a [[Alhaurín el Grande]] l'1 de juny de 1984 i es va crear la Fundació Gerald Brenan.

* En maig de [[1984]] es varen fer palesos les seues dificultats econòmiques i fon enviat a una residència de vells en el districte de Pinner de Gran Londres. Els seus admiradors varen realisar una campanya per a que se li duguera de regrés a Espanya. Els governs d'Espanya i d'Andalusia varen conseguir el seu regrés a [[Alhaurín el Grande]] l'1 de juny de 1984 i es va crear la Fundació Gerald Brenan.

* Jonathan Gathorne-Hardy escrigué una àmplia i documentada biografia de Gerald Brenan: ''El castell interior'', publicada en castellà per l'editorial El Aleph gràcies al patrocini del Servici d'Educació de la Diputació de Màlaga. També s'ha publicat un quadern per a chiquets i un CD divulgatiu sobre la seua vida, editat pel Servici d'Educació de la Diputació de Màlaga.

* A "don Gerardo", com se li coneixia en la seua terra adoptiva, li va dedicar un passodoble el cantautor [[Carlos Cano]].

~~(Secció~~ per ~~completar)~~

* En 2011 la seua vivenda en [[Churriana]] es va sometre a un procés de rehabilitació per a convertir-la en un museu dedicat a la seua figura i al viager romàntic en Espanya.

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 34: / Llínea 34: @@
 En l'any [[1943]] publicà ''El llaberint espanyol'', un estudi sobre els antecedents socials i polítics del conflicte bèlic de 1936-1939. L'obra fon prohibida en Espanya, pero publicada per l'editorial [[Éditions Ruedo ibérico|Ruedo Ibérico]] en [[París]].
-En [[1946]] escrigué el seu artícul "Spanish Scene" en ''Current Affair Panphlets'', ademés de prou artículs sobre el místic [[Sant Joan de la Creu]] que va publicar en [[1947]] en la revista ''Horizon''. En [[1949]] feu un recorregut turístic per [[Espanya]] i com a conseqüència publicà en [[1950]] el llibre de viages ''La faç d'Espanya'' a on, en el seu capítul sext, desvela les seues investigacions sobre l'assessinat de [[Federico García Lorca]]. És en eixa época de 1950 quan Brenan va iniciar una amistat que va durar més de vint anys en l'erudit sobre temes vascs [[Julio Caro Baroja]]. Sobre esta relació, el biógraf de Brenan, Jonathan Gathorne-Hardy, va afirmar que Julio Caro Baroja «fon l'únic amic íntim que Gerald tingué entre els espanyols».
+En l'any [[1946]] escrigué el seu artícul "Spanish Scene" en ''Current Affair Panphlets'', ademés de prou artículs sobre el místic [[Sant Joan de la Creu]] que va publicar en [[1947]] en la revista ''Horizon''. En [[1949]] feu un recorregut turístic per [[Espanya]] i com a conseqüència publicà en [[1950]] el llibre de viages ''La faç d'Espanya'' a on, en el seu capítul sext, desvela les seues investigacions sobre l'assessinat de [[Federico García Lorca]]. És en eixa época de 1950 quan Brenan va iniciar una amistat que va durar més de vint anys en l'erudit sobre temes vascs [[Julio Caro Baroja]]. Sobre esta relació, el biógraf de Brenan, Jonathan Gathorne-Hardy, va afirmar que Julio Caro Baroja «fon l'únic amic íntim que Gerald tingué entre els espanyols».
 == Viager ==
-En [[1951]] estigué viajant per [[Itàlia]] i els [[Estats Units]] i va publicar el seua molt personal ''Història de la lliteratura espanyola''. En [[1953]] va tornar a Churriana i va publicar en [[1957]] ''Al sur de Granada'', un llibre de viages sobre les seues passejades i caminades per la comarca granadina de la Alpujarra. En [[1959]] viajà per [[Marroc]] i caigué greument malalt; conseguí curar-se a dures penes i en [[1961]] va recomençar les seues incansables costums de viager marchant a [[Grècia]]. En [[1962]] publicà un dels seus primers llibres autobiogràfics, ''Una vida pròpia''. En [[1966]] viajà per [[Tunis]], [[Argèlia]], [[Itàlia]], [[França]] i [[Anglaterra]] i publicà ''The Lighthouse Always Says Yes''.
+En l'any [[1951]] estigué viajant per [[Itàlia]] i els [[Estats Units]] i va publicar el seua molt personal ''Història de la lliteratura espanyola''. En [[1953]] va tornar a Churriana i va publicar en [[1957]] ''Al sur de Granada'', un llibre de viages sobre les seues passejades i caminades per la comarca granadina de la Alpujarra. En [[1959]] viajà per [[Marroc]] i caigué greument malalt; conseguí curar-se a dures penes i en [[1961]] va recomençar les seues incansables costums de viager marchant a [[Grècia]]. En [[1962]] publicà un dels seus primers llibres autobiogràfics, ''Una vida pròpia''. En [[1966]] viajà per [[Tunis]], [[Argèlia]], [[Itàlia]], [[França]] i [[Anglaterra]] i publicà ''The Lighthouse Always Says Yes''.
 El 18 de giner de [[1968]] va morir la seua esposa Gamel Woolsey, autora d'un llibre de memòries sobre la [[Guerra civil espanyola]] titulat ''Màlaga en flames'', ademés d'un llibre de contes ''Spanish Fairy Stories'' ([[1944]]) i traductora d'una novela de [[Benito Pérez Galdós|Galdós]]. Va conéixer poc despuix a Linda Nicholson-Price i es va traslladar a [[Alhaurín el Grande]], en la [[província de Màlaga]]. Entre [[1968]] i [[1973]] va viajar per [[Grècia]], [[Turquia]] i [[Itàlia]]; eixe últim any va publicar per fi la seua biografia de [[Sant Joan de la Creu]] i a l'any següent el seu segon llibre autobiogràfic, ''Memòria Personal (1920-1972)''.
@@ Llínea 49: / Llínea 49: @@
 El 19 de giner de [[1987]] va morir a l'edat de norantadós anys en la seua casa d'Alhaurín el Grande, o en l'Hospital Civil de Màlaga, va llegar el seu cos a la ciència i fon depositat en la Facultat de Medicina de l'Universitat de Màlaga. El 20 de giner de [[2001]] el seu cos fon incinerat i sepultat en el Cementeri Anglicà de Màlaga junt a la seua esposa Gamel.
+Part de l'Archiu de Gerald Brenan està en l'Universitat de Texas en Austin i una atra gran part està en la Biblioteca Municipal Ildefonso Marzo d'Alhaurín el Grande.
 == Obra ==
@@ Llínea 55: / Llínea 57: @@
 En [[1977]] publicà en anglés ''Els millors moments. Poemes''. En [[1978]], ''Pensaments en una estació seca'', un llibre d'[[Aforisme|aforismes]] frut de les seues llectures, ya en aquell moment cabaloses. Els seus bens de fortuna, no obstant, eren cada volta més reduïts.
+* ''Jack Robinson. A Picaresque Novel'' (1933), en el seudònim de George Beaton.
+* ''Doctor Partridge's Almanack for 1935'' (1934) en el seudònim de George Beaton.
+* ''Shanahan's Old Shebeen, or The Mornin's Mornin'' (1940).
+* ''South from Granada''. London: Hamish Hamilton, 1957. (''Al sur de Granada''. Traducció d'Ediardo Chamorro i Jesús Villa. Madrid: Siglo Veintiuno, 1974).
+* ''La copla popular española''. Edició i estudi a càrrec d'Antonio José López López. Málaga: Miramar, 1995.
+* ''The face of Spain'', London: Turnstile Press, 1950 (''La faç d'Espanya''), Esplugues de Llobregat, Barcelona: Plaza & Janés, 1985.
+* ''The Literature of the Spanish People. From Roman Times To The Present Day'' (1951). ''Historia de la literatura española''. Pròlec de [[Gonzalo Torrente Ballester]] i traducció castellana de Miguel de Amilibia. Barcelona: Crítica, 1984.
+* ''The Spanish labyrinth: an account of the social and political background of the Civil War''. Cambridge etc.: University Press etc., 1943 (''El laberinto español: antecedentes sociales y políticos de la guerra civil'').
+* ''A Holiday by the Sea'' (1961).
+* ''A Life of One's Own: Childhood and Youth'' (1962).
+* ''The Lighthouse Always Says Yes'' (1966).
+* ''Memoria personal (1920-1975)''. Traducció de José Luis López Muñoz. Madrid: Alianza Editorial, 1976.
+* ''Pensamientos en una estación seca''. Esplugues de Llobregat (Barcelona): Plaza & Janés, 1985.
+* ''St John of the Cross: His life and Poetry'' (1973) junt a Lynda Nicholson. ''Sant Joan de la Creu''. Barcelona: Laia, 1974.
+* ''Una vida propia: infancia y juventud''; pròlec de D. Sam Abrams; (traducció, [[José Manuel de Prada]]). Barcelona: Destino, 1989.
+* ''A Personal Record, 1920-1972'' (1975).
+* ''Autobiografía: Una vida propia, Memoria personal (1920-1975)''.(Barcelona: Península, 2003).
+* ''Una amistad andaluza: correspondencia entre [[Julio Caro Baroja]] y Gerald Brenan'' (Madrid: Caro Raggio, 2005).
+* ''The Magnetic Moment; Poems'' (1978).
+* ''Thoughts in a Dry Season: A Miscellany'' (1978).
+* ''El señor del castillo y su prisionero'' (Málaga, Alfama, 2009) Obra bilingüe.
 == Reconeiximents ==
@@ Llínea 62: / Llínea 86: @@
 * L'11 d'octubre de [[1983]] fon nomenat fill adoptiu d'[[Ugíjar]].
-En maig de [[1984]] es varen fer palesos les seues dificultats econòmiques i fon enviat a una residència de vells en el districte de Pinner de Gran Londres. Els seus admiradors varen realisar una campanya per a que se li duguera de regrés a Espanya. Els governs d'Espanya i d'Andalusia varen conseguir el seu regrés a [[Alhaurín el Grande]] l'1 de juny de 1984 i es va crear la Fundació Gerald Brenan.
+* En maig de [[1984]] es varen fer palesos les seues dificultats econòmiques i fon enviat a una residència de vells en el districte de Pinner de Gran Londres. Els seus admiradors varen realisar una campanya per a que se li duguera de regrés a Espanya. Els governs d'Espanya i d'Andalusia varen conseguir el seu regrés a [[Alhaurín el Grande]] l'1 de juny de 1984 i es va crear la Fundació Gerald Brenan.
+* Jonathan Gathorne-Hardy escrigué una àmplia i documentada biografia de Gerald Brenan: ''El castell interior'', publicada en castellà per l'editorial El Aleph gràcies al patrocini del Servici d'Educació de la Diputació de Màlaga. També s'ha publicat un quadern per a chiquets i un CD divulgatiu sobre la seua vida, editat pel Servici d'Educació de la Diputació de Màlaga.
+* A "don Gerardo", com se li coneixia en la seua terra adoptiva, li va dedicar un passodoble el cantautor [[Carlos Cano]].
-(Secció per completar)
+* En 2011 la seua vivenda en [[Churriana]] es va sometre a un procés de rehabilitació per a convertir-la en un museu dedicat a la seua figura i al viager romàntic en Espanya.
 == Enllaços externs ==