Diferència entre les revisions de "Primera República Espanyola"
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
Text reemplaça - ' tot i ' a ' encara que ' |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Flag of | [[File:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|thumb|300px|<center>Bandera de la Primera República Espanyola</center>]] | ||
La '''Primera República Espanyola''' (''Primera República Española'' en [[Idioma castellà|castellà]]) fon el règim polític que hi hagué en [[Espanya]] des de la seua proclamació per les Corts, el [[11 de febrer]] de [[1873]], fins al [[29 de decembre]] de [[1874]], quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar començament a la Restauració borbònica en [[Espanya]]. | La '''Primera República Espanyola''' (''Primera República Española'' en [[Idioma castellà|castellà]]) fon el règim polític que hi hagué en [[Espanya]] des de la seua proclamació per les Corts, el [[11 de febrer]] de [[1873]], fins al [[29 de decembre]] de [[1874]], quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar començament a la Restauració borbònica en [[Espanya]]. | ||
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
El [[28 de juny]], Pi y Margall va renovar la composició del seu govern, pero degut a la lentitut i les constants demores durant els debats sobre la nova Constitució, els acontenyiments es varen precipitar en una celeritat asombrosa. El [[30 de juny]] l'ajuntament de Sevilla va acordar transformar-se en República Social, i al dia següent els diputats federals intransigents abandoaren les Corts. Una semana més tart, el [[9 de juliol]], [[Alcoy]] es declara independent: des del [[7 de juliol]] estaven tenint lloc una ona d'assessinats i ajusts de contes al ampar d'una folga revolucionària (la dita Revolució del petròleu dirigida per elements locals de la selecció espanyola de l'AIT). Era a soles el començament. Poc despuix, comença la sublevació cantonalista en folgues generals en tota Espanya, soldats assessinant a oficials, alcaldes agredits, i un centenar de morts. | El [[28 de juny]], Pi y Margall va renovar la composició del seu govern, pero degut a la lentitut i les constants demores durant els debats sobre la nova Constitució, els acontenyiments es varen precipitar en una celeritat asombrosa. El [[30 de juny]] l'ajuntament de Sevilla va acordar transformar-se en República Social, i al dia següent els diputats federals intransigents abandoaren les Corts. Una semana més tart, el [[9 de juliol]], [[Alcoy]] es declara independent: des del [[7 de juliol]] estaven tenint lloc una ona d'assessinats i ajusts de contes al ampar d'una folga revolucionària (la dita Revolució del petròleu dirigida per elements locals de la selecció espanyola de l'AIT). Era a soles el començament. Poc despuix, comença la sublevació cantonalista en folgues generals en tota Espanya, soldats assessinant a oficials, alcaldes agredits, i un centenar de morts. | ||
[[ | [[Archiu:Cantonvalencia1873.jpg|left|thumb|200px|Segell del [[Cantó Federal de Valéncia]].]] | ||
Els focs federals del país no varen esclatar en forma d'Estats autònoms, sino en una constelació de cantons independents. Els alçaments es varen succeïr per diverses localitats de [[Valéncia]], [[Múrcia]] i [[Andalusia]] fonamentalment. Els hi hagué d'àmbit provincial com Valéncia i [[Màlaga]], atres més localisats com Alcoy, [[Cartagena]], [[Sevilla]], [[Cadis]], [[Almansa]], [[Torrevella]], [[Castelló de la Plana]], [[Granada]], [[Salamanca]], [[Bailen]], [[Andújar]], [[Tarifa]] i [[Algecires]], i els hi hagué inclús com tan chicotets com el poble manchec de [[Camunyas]] i el murcià de [[Jumilla]]. Segons s'afirma éste últim proclamà un manifest que es faria famós: | Els focs federals del país no varen esclatar en forma d'Estats autònoms, sino en una constelació de cantons independents. Els alçaments es varen succeïr per diverses localitats de [[Valéncia]], [[Múrcia]] i [[Andalusia]] fonamentalment. Els hi hagué d'àmbit provincial com Valéncia i [[Màlaga]], atres més localisats com Alcoy, [[Cartagena]], [[Sevilla]], [[Cadis]], [[Almansa]], [[Torrevella]], [[Castelló de la Plana]], [[Granada]], [[Salamanca]], [[Bailen]], [[Andújar]], [[Tarifa]] i [[Algecires]], i els hi hagué inclús com tan chicotets com el poble manchec de [[Camunyas]] i el murcià de [[Jumilla]]. Segons s'afirma éste últim proclamà un manifest que es faria famós: | ||
"La nació jumillana desija viure en pau en totes les nacions veïnes i, sobre tot en la nació murciana, la seua veïna; pero si lanació murciana, la seua veïna, s'atrevix a desconéixer la seua autonomia i a traspassar les seues fronteres, Jumilla es defendrà, com els héroes del Dos de Maig, i triumfarà en la demanda, resolta completament al arribar, en els seus justíssims desquits, fins Múrcia, i a no deixar en Múrcia pedra sobre pedra." | "La nació jumillana desija viure en pau en totes les nacions veïnes i, sobre tot en la nació murciana, la seua veïna; pero si lanació murciana, la seua veïna, s'atrevix a desconéixer la seua autonomia i a traspassar les seues fronteres, Jumilla es defendrà, com els héroes del Dos de Maig, i triumfarà en la demanda, resolta completament al arribar, en els seus justíssims desquits, fins Múrcia, i a no deixar en Múrcia pedra sobre pedra." | ||
[[ | [[File:Conflictos en la I República Española.svg|thumb|350px|right|Principals escenaris d'alçament cantonaliste i de la [[Tercera Guerra Carlista]].]] | ||
No obstant, no existix constància en l'archiu municipal de la localitat ni de tal manifest ni de proclamació alguna, discurrint al paréixer les sessions del periodo dins dels cauces normals. Tal circumstància ha dut a alguns historiadors a negar l'autenticitat de tal manifest i la pròpia existència del Cantó de Jumilla, de la qual la seua invenció atribuïen a mera propaganda antirrepublicana. | No obstant, no existix constància en l'archiu municipal de la localitat ni de tal manifest ni de proclamació alguna, discurrint al paréixer les sessions del periodo dins dels cauces normals. Tal circumstància ha dut a alguns historiadors a negar l'autenticitat de tal manifest i la pròpia existència del Cantó de Jumilla, de la qual la seua invenció atribuïen a mera propaganda antirrepublicana. | ||
| Llínea 109: | Llínea 109: | ||
En motiu de la difícil situació per la que passava la República, en l'agravament de la [[Guerra Carlista]], Emilio Castelar començà la reorganisació de l'eixèrcit, anunciant front a les Corts que "per a sostindre esta forma de govern necessite molta infanteria, molta cavalleria, molta artilleria, molta Guàrdia civil i molts carabiners". A pesar de l'oposició federalista, les Corts li concediren poders extraordinaris per a governar, despuix d'això es tancaren les Corts el [[20 de setembre]]. Confirmà les sentències de mort que provocaren la dimissió del seu predecessor, va restablir l'orde i va deixar a punt de rendició als cantonals de Cartagena. | En motiu de la difícil situació per la que passava la República, en l'agravament de la [[Guerra Carlista]], Emilio Castelar començà la reorganisació de l'eixèrcit, anunciant front a les Corts que "per a sostindre esta forma de govern necessite molta infanteria, molta cavalleria, molta artilleria, molta Guàrdia civil i molts carabiners". A pesar de l'oposició federalista, les Corts li concediren poders extraordinaris per a governar, despuix d'això es tancaren les Corts el [[20 de setembre]]. Confirmà les sentències de mort que provocaren la dimissió del seu predecessor, va restablir l'orde i va deixar a punt de rendició als cantonals de Cartagena. | ||
En | En encara que això, el caos provocat per la sublevació cantonal i els problemes en la [[Guerra Carlista]] li varen portar a reobrir les Corts el [[2 de giner]] de [[1874]], per a sometre a votació la gestió del seu govern i recabar plens poders en els que salvar a la República del descrèdit total. | ||
Es va obrir, en efecte, la sessió de Corts el 2 de giner de 1874 pero els federals es llançaren en tromba contra en Emilio Castelar, a qui recolzava el capità general de Madrit, en Manuel Pavía, antic partidari de Prim, en qui s'havia alçat en Villarejo de Salvanés. Dos forces ben diferents amenaçaven en interrompir les deliberacions de les Corts: els federals, en desig d'acabar en Castelar a mà airada, i les tropes del general Pavía, partidari de Castelar, que tenia deicidt acodir en el seu socors per a evitar la seua derrota front al federalisme. | Es va obrir, en efecte, la sessió de Corts el 2 de giner de 1874 pero els federals es llançaren en tromba contra en Emilio Castelar, a qui recolzava el capità general de Madrit, en Manuel Pavía, antic partidari de Prim, en qui s'havia alçat en Villarejo de Salvanés. Dos forces ben diferents amenaçaven en interrompir les deliberacions de les Corts: els federals, en desig d'acabar en Castelar a mà airada, i les tropes del general Pavía, partidari de Castelar, que tenia deicidt acodir en el seu socors per a evitar la seua derrota front al federalisme. | ||
| Llínea 120: | Llínea 120: | ||
== La república unitària == | == La república unitària == | ||
En mig de la convulsió política, va entrar en Cartagena el [[12 de giner]] el general López Domínguez, sustitut de Martínez Campos, mentres antonete Gálvez, en més de mil hòmens, conseguia eludir el sege a bordo de la "Numància", i dirigir-se a | En mig de la convulsió política, va entrar en Cartagena el [[12 de giner]] el general López Domínguez, sustitut de Martínez Campos, mentres antonete Gálvez, en més de mil hòmens, conseguia eludir el sege a bordo de la "Numància", i dirigir-se a Orà. El final de l'experiència cantonal fon pagat per Gálvez en l'exili, pero la Restauració li va permetre, per mig d'amnistia, tornar a la seua Torreagüera natal. En esta época entabliria una extranya i entranyable amistat en Antonio Cánovas del Castillo, màxim responsable de la Restauració, qui considerava a Gálvez un home sincer, honrat i valent, encara que d'idees polítices exagerades. | ||
Mentrimentres, despuix de la negativa d'Emilio Castelar, es va encarregar al general Serrano, recent tornat del seu exili en Biarriz per la seua implicació en l'intentona colpista del 23 d'abril, la formació d'un govern de concentració que va agrupar a mponàrquics, conservadors i republicans unitaris, i del que es va excloure als republicans federals. | Mentrimentres, despuix de la negativa d'Emilio Castelar, es va encarregar al general Serrano, recent tornat del seu exili en Biarriz per la seua implicació en l'intentona colpista del 23 d'abril, la formació d'un govern de concentració que va agrupar a mponàrquics, conservadors i republicans unitaris, i del que es va excloure als republicans federals. | ||
Francisco Serrano, duc de la Torre, de 63 anys, antic colaborador d'Isabel II, ya havia eixercit per dos voltes la comandància | Francisco Serrano, duc de la Torre, de 63 anys, antic colaborador d'Isabel II, ya havia eixercit per dos voltes la comandància de l'estat. Proclamà la República unitària, fent-se càrrec de la Presidència del Poder Eixecutiu, i governà prescindint de les Corts en una dictadura republicana conservadora. Durant el seu manament es va sometre a l'últim dels cantons insurrectes, el de Cartagena, i es varen concentrar els esforços en la guerra carlista en el nort d'Espanya. El general va intentar sense èxit consolidar-se en el poder de forma dictatorial, segons l'eixemple del règim de ducs i generals que s'imponia en França a la caiguda de Napoleó III i despuix de la derrota de la Comuna de París. | ||
Als pocs messos, el [[13 de maig]] va cedir la presidència del govern a Juan de Zavala i de la Puente per a encarregar-se personalment de les operacions contra els carlistes en el nort. I més tart li encarregà el govern a Práxedes Mateo Sagasta el [[3 de setembre]]. El [[10 de decembre]] va començar el sege de [[Pamplona]], pero el pronunciament de [[Sagunt]] ho va interrompir. | Als pocs messos, el [[13 de maig]] va cedir la presidència del govern a Juan de Zavala i de la Puente per a encarregar-se personalment de les operacions contra els carlistes en el nort. I més tart li encarregà el govern a Práxedes Mateo Sagasta el [[3 de setembre]]. El [[10 de decembre]] va començar el sege de [[Pamplona]], pero el pronunciament de [[Sagunt]] ho va interrompir. | ||
== Final de la primera república == | == Final de la primera república == | ||
El [[29 de decembre]] de l'any 1874, el general Martínez Campos es va pronunciar en Sagunt a favor de la restauració en el tro de la monarquia borbònica en la persona de'n Alfonso de Borbón, fill d'Isabel II. El govern de Sagasta no es va opondre ad este pronunciament, permetint la restauració de la monarquia. El triumf de la restauració borbònica es conseguí gràcies al treball pervi d'Antonio Cánovas del Castillo, que en | El [[29 de decembre]] de l'any 1874, el general Martínez Campos es va pronunciar en Sagunt a favor de la restauració en el tro de la monarquia borbònica en la persona de'n Alfonso de Borbón, fill d'Isabel II. El govern de Sagasta no es va opondre ad este pronunciament, permetint la restauració de la monarquia. El triumf de la restauració borbònica es conseguí gràcies al treball pervi d'Antonio Cánovas del Castillo, que en encara que això era contrari al pronunciament militar. | ||
Fins a [[1931]], els republicans espanyols celebraven el [[11 de febrer]], aniversari de la Primera República. Posteriorment, la conmemoració es va traslladar al [[14 d'abril]], aniversari de la proclamació de la Segona República, que ademés, entre [[1932]] i [[1938]] va ser festa nacional. | Fins a [[1931]], els republicans espanyols celebraven el [[11 de febrer]], aniversari de la Primera República. Posteriorment, la conmemoració es va traslladar al [[14 d'abril]], aniversari de la proclamació de la Segona República, que ademés, entre [[1932]] i [[1938]] va ser festa nacional. | ||
| Llínea 137: | Llínea 137: | ||
* [[Restauració borbònica]] | * [[Restauració borbònica]] | ||
* [[Espanya]] | * [[Espanya]] | ||
[[Categoria:Història d'Espanya]] | [[Categoria:Història d'Espanya]] | ||