Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Citrus"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 93: Llínea 93:
Grapefruit_Plant.JPG|Pomeller
Grapefruit_Plant.JPG|Pomeller
</gallery>
</gallery>
 
 
== Referències ==
== Referències ==
 
* Scora, Rainer W. (1975). «On the history and origin of citrus». Bulletin of the Torrey Botanical Club 102 (6): 369-375
* [http://legacy.tropicos.org/Name/40009461 «Citrus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden]
* Swingle, Walter T., and Reece, Philip C. The Citrus Industry. University of California, 1967
* Swingle, Walter T., and Reece, Philip C. The Citrus Industry. University of California, 1967


Llínea 101: Llínea 102:
* Mabberley, D. J. (2004). Mabberley’s Plant-book: a Portable Dictionary of Plants, their Classification and Uses. Cambridge University Press.
* Mabberley, D. J. (2004). Mabberley’s Plant-book: a Portable Dictionary of Plants, their Classification and Uses. Cambridge University Press.
* Morton, J. (1987). Fruits of Warm Climates. Creative Resource Systems, Inc
* Morton, J. (1987). Fruits of Warm Climates. Creative Resource Systems, Inc
* Pinhas Spiegel-Roy, Eliezer E. Goldschmidt (1996). The Biology of Citrus (en [[anglés]]). Cambridge University Press
* Wu, Guohong Albert et al. «Genomics of the origin and evolution of Citrus». Nature, 07-02-2018. DOI: 10.1038/nature25447


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Última revisió del 16:45 30 jul 2025

Citrus

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Sapindales
Família Rutaceae
Gènero Citrus
Espècie unes 10-20 espècies

El gènero Citrus comprén arbres i abruixells fruiters, coneguts popularment com a cítrics, que inclouen espècies com la taronja, la llima, la llima verda, la mandarina i el pomell. Són originaris de zones tropicals i subtropicals d'Àsia i tenen gran importància econòmica i cultural a nivell mundial.

Descripció morfològica

[editar | editar còdic]

Els membres del gènero Citrus presenten característiques comunes:

  • Fulla: simples, alternes, en marge sancer o llaugerament dentat, a sovint aromàtiques per la presència d'olis essencials en cèlules especials.
  • Flor: perfectes, actinomorfes, blanques o llaugerament rosades, solitàries o en raïms chicotets.
  • Fruit: Hesperidi, fruit carnós típic dels cítrics, en escata exterior rugosa, format per gallons carregats de suc àcit i dolç.
  • Tronc: arbres o abruixells en escorça fina i ramificació densa, en fulles i fruits aromàtics.

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

El gènero Citrus és originari del surest d'Àsia, especialment de zones de l'Índia, China i el surest asiàtic. Actualment s'ha naturalisat i cultiva a zones subtropicals i temperades càlides de tot lo món, com la regió Mediterrànea, Amèrica Central, Suramèrica i atres regions.

Classificació interna

[editar | editar còdic]

Les espècies més conegudes i cultivades dins el gènero Citrus són:

Citrus x sinensis: taronja dolça

Citrus x limon: llima comuna

Citrus reticulata: mandarina

Citrus x aurantiifolia: llima verda

Citrus x paradisi: pomell

Citrus medica: ponciler

La classificació exacta és complexa per la gran hibridació i cultiu, que ha generat moltes varietats i cultivars.

Sistemàtica i filogènia

[editar | editar còdic]

Estudis genètics mostren que la majoria dels cítrics actuals provenen d'unes poques espècies progenitores i que la hibridació i la selecció humana han generat la diversitat cultivada.

Citologia

[editar | editar còdic]

Les espècies de Citrus tenen un número cromosòmic bàsic de x = 9, i un cariotip habitual de 2n = 18. Es donen casos de poliploïdia que afecten la grandària i qualitat dels fruits.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El gènero Citrus fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753. Forma part de la família Rutaceae, coneguda per incloure plantes en olis essencials i característiques aromàtiques.

Etimologia

[editar | editar còdic]

Citrus: paraula llatina usada per designar el ponciler o cidro (Citrus medica), conreat en temps del romans.

Importància ecològica

[editar | editar còdic]

Els cítrics són fonamentals per a ecosistemes agrícoles i jardineria, atraent polinisadors i oferint fruits com a aliment per a fauna i humans.

El gènero Citrus té múltiples usos:

• Fruites fresques i sucs

• Oli essencial per a perfumeria i cosmètica

• Medicinals tradicionals

• Ornamental en jardins i parcs

• Components en gastronomia i rebosteria

Amenaces i conservació

[editar | editar còdic]

Les plantacions de cítrics poden estar afectades per plagues com la mosca de la fruita i malalties bacterianes o víriques (ex. Huanglongbing). La conservació de varietats tradicionals és important per a la biodiversitat agrícola.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Scora, Rainer W. (1975). «On the history and origin of citrus». Bulletin of the Torrey Botanical Club 102 (6): 369-375
  • «Citrus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
  • Swingle, Walter T., and Reece, Philip C. The Citrus Industry. University of California, 1967

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Mabberley, D. J. (2004). Mabberley’s Plant-book: a Portable Dictionary of Plants, their Classification and Uses. Cambridge University Press.
  • Morton, J. (1987). Fruits of Warm Climates. Creative Resource Systems, Inc
  • Pinhas Spiegel-Roy, Eliezer E. Goldschmidt (1996). The Biology of Citrus (en anglés). Cambridge University Press
  • Wu, Guohong Albert et al. «Genomics of the origin and evolution of Citrus». Nature, 07-02-2018. DOI: 10.1038/nature25447

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons