Canvis

|notes =  

|notes =  

}}

}}

'''Beas de Segura''' és un municipi i localitat espanyola situat en la província de [[Jaén]] en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]]. Està inclós en la comarca de [[Serra de Segura]], en casi una quarta part del seu territori dins del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles i conta en una extensió de 160,3 km², sent transició entre el camp i la serra. En l'any [[2016]] el seu padró municipal va registrar una població de 5.380 habitants,​ per lo que és el terme municipal més poblat de la comarca, aixina com el centre d'influència dels municipis limítrofs.

'''Beas de Segura''' és un municipi i localitat espanyola situat en la província de [[Jaén]] en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]]. Està inclós en la comarca de [[Serra de Segura]], en casi una quarta part del seu territori dins del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles i conta en una extensió de 160,3 km², sent transició entre el camp i la serra. En l'any [[2016]] el seu padró municipal va registrar una població de 5.380 habitants,​ per lo que és el terme municipal més poblat de la comarca, aixina com el centre d'influència dels municipis llimítrofs.

La majoria de les seues terres consistixen en àrees d'agricultura dedicades principalment al cultiu de l'[[Oliva|olivera]], per lo que es troba integrat en la «Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera de la província de Jaén» (AEMO).​ La seua excelent producció d'[[oli]] d'oliva ha permés que la seua indústria setrill haja segut inclosa en la denominació d'orige de la serra homònima. Esta activitat, junt a la ganaderia, el turisme i els numerosos espais d'interés natural, cultural i rural, constituïxen la seua principal activitat econòmica.

La majoria de les seues terres consistixen en àrees d'agricultura dedicades principalment al cultiu de l'[[Oliva|olivera]], per lo que es troba integrat en la «Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera de la província de Jaén» (AEMO).​ La seua excelent producció d'[[oli]] d'oliva ha permés que la seua indústria setrill haja segut inclosa en la denominació d'orige de la serra homònima. Esta activitat, junt a la ganaderia, el turisme i els numerosos espais d'interés natural, cultural i rural, constituïxen la seua principal activitat econòmica.

Els primers vestigis de civilisació daten del [[Paleolític inferior]], a on en els màrgens del riu Guadalimar vivien sers humans en menudes hordes i subsistien dels recursos naturals que oferia el terreny. No s'han trobat restants òsseus humans, pero sí una rica indústria ''lítica'', alguns de que els seus útils estan exposts en el [[Museu de Ciències Naturals de Madrit]] i en el Museu de Jaén, catalogat com un dels més antics d'[[Andalusia]].

Els primers vestigis de civilisació daten del [[Paleolític inferior]], a on en els màrgens del riu Guadalimar vivien sers humans en chicotetes hordes i subsistien dels recursos naturals que oferia el terreny. No s'han trobat restants òsseus humans, pero sí una rica indústria ''lítica'', alguns de que els seus útils estan exposts en el [[Museu de Ciències Naturals de Madrit]] i en el Museu de Jaén, catalogat com un dels més antics d'[[Andalusia]].

De l'etapa romana queda constància en el Pont Mocho sobre el riu Guadalimar, el qual conta en casi 2000 anys d'antiguetat; per ell es diu que va eixir [[Santa Teresa de Jesús]] despuix fundar el Convent de Carmelitas de Beas, primera fundació en l'actual Andalusia, quan va partir a [[Sevilla]]. El convent de Beas va ser declarat com Be d'Interés Cultural el [[25 d'abril]] de l'any [[1979]], i anys més tart, el [[22 de març]] de [[1983]], incoat en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.

De l'etapa romana queda constància en el Pont Mocho sobre el riu Guadalimar, el qual conta en casi 2000 anys d'antiguetat; per ell es diu que va eixir [[Santa Teresa de Jesús]] despuix fundar el Convent de Carmelitas de Beas, primera fundació en l'actual Andalusia, quan va partir a [[Sevilla]]. El convent de Beas va ser declarat com Be d'Interés Cultural el [[25 d'abril]] de l'any [[1979]], i anys més tart, el [[22 de març]] de [[1983]], incoat en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.

Despuix de l'ocupació de l'Edat del Bronze, seguix un periodo a penes conegut pero que va deure marcar canvis transcendentals en l'ocupació del territori tal i com es definix en l'abandó d'una gran part dels assentaments d'aquella época. Solament molt despuix, durant una fase alvançada del món ibèric, tornem a contar en informacions arqueològiques que indiquen una revitalisació social i en conseqüència demogràfica de l'àrea.

Despuix de l'ocupació de l'Edat del Bronze, seguix un periodo a penes conegut pero que va deure marcar canvis transcendentals en l'ocupació del territori tal i com es definix en l'abandó d'una gran part dels assentaments d'aquella época. Solament molt despuix, durant una fase alvançada del món ibèric, tornem a contar en informacions arqueològiques que indiquen una revitalisació social i en conseqüència demogràfica de l'àrea.

El seu major desenroll pareix correspondre al final de les fases ibèriques, quan despuix d'un llarc periodo d'aparent despoblació de l'àrea serrana, torna a produir-se una reocupació de la mateixa a partir d'una presumible expansió de l'àrea oretana i la consegüent colonisació de noves terres per mig de menuts assentaments de caràcter agrícoles. L'assentament del Morrón, donades les circumstàncies de la seua ubicació especial, nos estaria indicant un punt de control territorial de marcat caràcter estratègic, en una nova ordenació del territori que es definix des del sigle III i fins que la presència romana es va fer molt efectiva en l'àrea.

El seu major desenroll pareix correspondre al final de les fases ibèriques, quan despuix d'un llarc periodo d'aparent despoblació de l'àrea serrana, torna a produir-se una reocupació de la mateixa a partir d'una presumible expansió de l'àrea oretana i la consegüent colonisació de noves terres per mig de chicotets assentaments de caràcter agrícoles. L'assentament del Morrón, donades les circumstàncies de la seua ubicació especial, nos estaria indicant un punt de control territorial de marcat caràcter estratègic, en una nova ordenació del territori que es definix des del sigle III i fins que la presència romana es va fer molt efectiva en l'àrea.

=== Història migeval ===

=== Història migeval ===

Beas de Segura reafirma la seua identitat com a poble a través de dos celebracions que omplin de peculiaritat el seu any festiu. D'una banda, la solemne celebració del dia de la seua patrona ''Nostra Senyora de la Pau'', que es du a terme el 24 de giner i que té la seua proyecció lúdica i cultural varis mesos més tart, quan entre el 17 i el 20 de setembre se celebra la fira en el seu honor, fent provessons pels carrers del poble.

Beas de Segura reafirma la seua identitat com a poble a través de dos celebracions que omplin de peculiaritat el seu any festiu. D'una banda, la solemne celebració del dia de la seua patrona ''Nostra Senyora de la Pau'', que es du a terme el 24 de giner i que té la seua proyecció lúdica i cultural varis mesos més tart, quan entre el 17 i el 20 de setembre se celebra la fira en el seu honor, fent provessons pels carrers del poble.

La segona celebració és la de Sant Marcos; es du a terme entre el 22 i el 25 d'abril. Els actes comencen en el denominat '''Sant Marcos Chico''', en el que es trauen vaquetes menudes, sense banyes o ''embolás'', per a que siguen corregudes pels més menuts. El dia 23 i 24 té lloc el ''desencajonamiento'', la solta de bous braus, arrematant-se la jornada en una verbena popular. El dia 25 la banda de música toca diana i fa un passacarrers per a avisar que a les huit del matí se soltaran bous en un recint acotat pel tancament de varis carrers. Despuix de les dèu del matí té lloc la missa seguida de la processó en honor de Sant Marcos, en la que el sant va acompanyat pels carrers del poble de dos vaquetes braves engalanades i ''ensogás''. Despuix de la processó es tornen a soltar els bous en el recint tancat. Terminarà el dia en una verbena en la que participaran les diferents penyes que intervenen en la festa. Els membres de les penyes solen immovilisar als bous per a que els siguen posats uns aparell de vius colors en espills incrustats, acció esta que es coneix com cascar al bou. En l'organisació de la festa juga un paper fonamental La Germandat de Sant Marcos.

La segona celebració és la de Sant Marcos; es du a terme entre el 22 i el 25 d'abril. Els actes comencen en el denominat ''Sant Marcos Chico'', en el que es trauen vaquetes menudes, sense banyes o ''embolás'', per a que siguen corregudes pels més menuts. El dia 23 i 24 té lloc el ''desencajonamiento'', la solta de bous braus, arrematant-se la jornada en una verbena popular. El dia 25 la banda de música toca diana i fa un passacarrers per a avisar que a les huit del matí se soltaran bous en un recint acotat pel tancament de varis carrers. Despuix de les dèu del matí té lloc la missa seguida de la processó en honor de Sant Marcos, en la que el sant va acompanyat pels carrers del poble de dos vaquetes braves engalanades i ''ensogás''. Despuix de la processó es tornen a soltar els bous en el recint tancat. Terminarà el dia en una verbena en la que participaran les diferents penyes que intervenen en la festa. Els membres de les penyes solen immovilisar als bous per a que els siguen posats uns aparell de vius colors en espills incrustats, acció esta que es coneix com cascar al bou. En l'organisació de la festa juga un paper fonamental La Germandat de Sant Marcos.

Els orígens de la celebració de Sant Marocs en '''Beas''' són immemorials, i ya en el [[sigle XVI]] hi ha constància de que la vila de Beas havia fet solemne vot a Sant Marcos en temps immemorial, per haver-los lliurat d'una plaga de llangostes. Consistia este vot en no menjar carn i en no sacrificar eixe dia cap res, ni que s'obriren les carniceries.

Els orígens de la celebració de Sant Marcos en Beas són immemorials, i ya en el [[sigle XVI]] hi ha constància de que la vila de Beas havia fet solemne vot a Sant Marcos en temps immemorial, per haver-los lliurat d'una plaga de llangostes. Consistia este vot en no menjar carn i en no sacrificar eixe dia cap res, ni que s'obriren les carniceries.

Des de l'any [[1993]], despuix d'una encesa controvèrsia entre partidaris de la festa i no partidaris, el bou de corda de Beas està subjecte a la normativa vigent en l'actualitat, en la que les reses despuix de corregudes en un recint tancat deuen ser sacrificades i no tornades a la seua ganaderia. No obstant la costum del bou de Sant Marcos està tan arrelada en Beas, que encara sol cantar-se com a acte de reafirmació i reivindicació de la festa una cançoneta que diu ''¡Viva la fiesta de San Marcos! / Nadie la puede quitar, / ni el alcalde, ni su hermano, / ni Tomás el municipal''.

Des de l'any [[1993]], despuix d'una encesa controvèrsia entre partidaris de la festa i no partidaris, el bou de corda de Beas està subjecte a la normativa vigent en l'actualitat, en la que les reses despuix de corregudes en un recint tancat deuen ser sacrificades i no tornades a la seua ganaderia. No obstant la costum del bou de Sant Marcos està tan arrelada en Beas, que encara sol cantar-se com a acte de reafirmació i reivindicació de la festa una cançoneta que diu ''¡Viva la fiesta de San Marcos! / Nadie la puede quitar, / ni el alcalde, ni su hermano, / ni Tomás el municipal''.

En l'any [[2000]] se solicita la Declaració d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia per a la Festa de Sant Marcos, declaració que es fa ferma en la Resolució de 7 de Setembre de 2000 del Conseller de Turisme i Deports.

En l'any [[2000]] se solicita la Declaració d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia per a la Festa de Sant Marcos, declaració que es fa ferma en la Resolució de 7 de Setembre de 2000 del Conseller de Turisme i Deports.

Sobre la celebració de la Semana Santa el pas del temps ha anat deixant en l'oblit algunes tradicions com la que consistia en fer lluminàries utilisant corfes d'ous, anous i caragols pintats de cridaners colors, que eren pegats en algeps en una creu quan passava el Divendres Sant la processó del Sant Sepeli, o la costum de tocar en eixe dia llargues trompetes, bocines, per a convocar als feligresos a la crida de matinada. A principis del [[sigle XX]] existia l'estranya costum de posar-li a la primera fadrina que moria en l'any la palma que l'image de Sant Joan havia portat en les processons. S'ha recuperat l'antiga processó del ''Prendimiento'', que es fa el Dimarts Sant, en una esquadra de romans que, despuix de l'escenificació del bes de '''Judas''', capcionen portant pres a '''Jesús'''. Una de les processons més cridaneres és la del '''Crist de la Veracruz'.

Sobre la celebració de la Semana Santa el pas del temps ha anat deixant en l'oblit algunes tradicions com la que consistia en fer lluminàries utilisant corfes d'ous, anous i caragols pintats de cridaners colors, que eren pegats en algeps en una creu quan passava el Divendres Sant la processó del Sant Sepeli, o la costum de tocar en eixe dia llargues trompetes, bocines, per a convocar als feligresos a la crida de matinada. A principis del [[sigle XX]] existia l'estranya costum de posar-li a la primera fadrina que moria en l'any la palma que l'image de Sant Joan havia portat en les processons. S'ha recuperat l'antiga processó del ''Prendimiento'', que es fa el Dimarts Sant, en una esquadra de romans que, despuix de l'escenificació del bes de ''Judas'', capcionen portant pres a ''Jesús''. Una de les processons més cridaneres és la del ''Crist de la Veracruz''.

 

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Jaén]]

* [[Anex:Municipis de la província de Jaén]]

 

== Referències ==

== Referències ==

* [https://www.beasdesegura.es/ Ajuntament de Beas de Segura]

* [https://www.beasdesegura.es/ Ajuntament de Beas de Segura]