Canvis

La majoria de les seues terres consistixen en àrees d'agricultura dedicades principalment al cultiu de l'[[Oliva|olivera]], per lo que es troba integrat en la «Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera de la província de Jaén» (AEMO).​ La seua excelent producció d'[[oli]] d'oliva ha permés que la seua indústria setrill haja segut inclosa en la denominació d'orige de la serra homònima. Esta activitat, junt a la ganaderia, el turisme i els numerosos espais d'interés natural, cultural i rural, constituïxen la seua principal activitat econòmica.

La majoria de les seues terres consistixen en àrees d'agricultura dedicades principalment al cultiu de l'[[Oliva|olivera]], per lo que es troba integrat en la «Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera de la província de Jaén» (AEMO).​ La seua excelent producció d'[[oli]] d'oliva ha permés que la seua indústria setrill haja segut inclosa en la denominació d'orige de la serra homònima. Esta activitat, junt a la ganaderia, el turisme i els numerosos espais d'interés natural, cultural i rural, constituïxen la seua principal activitat econòmica.

Els primers vestigis de civilisació daten del [[Paleolític inferior]], a on en els màrgens del riu Guadalimar vivien sers humans en menudes hordes i subsistien dels recursos naturals que oferia el terreny. No s'han trobat restants òsseus humans, pero sí una rica indústria ''lítica'', alguns de que els seus útils estan exposts en el [[Museu de Ciències Naturals de Madrit]] i en el Museu de Jaén, catalogat com un dels més antics d'[[Andalusia]].

Els primers vestigis de civilisació daten del [[Paleolític inferior]], a on en els màrgens del riu Guadalimar vivien sers humans en chicotetes hordes i subsistien dels recursos naturals que oferia el terreny. No s'han trobat restants òsseus humans, pero sí una rica indústria ''lítica'', alguns de que els seus útils estan exposts en el [[Museu de Ciències Naturals de Madrit]] i en el Museu de Jaén, catalogat com un dels més antics d'[[Andalusia]].

De l'etapa romana queda constància en el Pont Mocho sobre el riu Guadalimar, el qual conta en casi 2000 anys d'antiguetat; per ell es diu que va eixir [[Santa Teresa de Jesús]] despuix fundar el Convent de Carmelitas de Beas, primera fundació en l'actual Andalusia, quan va partir a [[Sevilla]]. El convent de Beas va ser declarat com Be d'Interés Cultural el [[25 d'abril]] de l'any [[1979]], i anys més tart, el [[22 de març]] de [[1983]], incoat en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.

De l'etapa romana queda constància en el Pont Mocho sobre el riu Guadalimar, el qual conta en casi 2000 anys d'antiguetat; per ell es diu que va eixir [[Santa Teresa de Jesús]] despuix fundar el Convent de Carmelitas de Beas, primera fundació en l'actual Andalusia, quan va partir a [[Sevilla]]. El convent de Beas va ser declarat com Be d'Interés Cultural el [[25 d'abril]] de l'any [[1979]], i anys més tart, el [[22 de març]] de [[1983]], incoat en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.

Despuix de l'ocupació de l'Edat del Bronze, seguix un periodo a penes conegut pero que va deure marcar canvis transcendentals en l'ocupació del territori tal i com es definix en l'abandó d'una gran part dels assentaments d'aquella época. Solament molt despuix, durant una fase alvançada del món ibèric, tornem a contar en informacions arqueològiques que indiquen una revitalisació social i en conseqüència demogràfica de l'àrea.

Despuix de l'ocupació de l'Edat del Bronze, seguix un periodo a penes conegut pero que va deure marcar canvis transcendentals en l'ocupació del territori tal i com es definix en l'abandó d'una gran part dels assentaments d'aquella época. Solament molt despuix, durant una fase alvançada del món ibèric, tornem a contar en informacions arqueològiques que indiquen una revitalisació social i en conseqüència demogràfica de l'àrea.

El seu major desenroll pareix correspondre al final de les fases ibèriques, quan despuix d'un llarc periodo d'aparent despoblació de l'àrea serrana, torna a produir-se una reocupació de la mateixa a partir d'una presumible expansió de l'àrea oretana i la consegüent colonisació de noves terres per mig de menuts assentaments de caràcter agrícoles. L'assentament del Morrón, donades les circumstàncies de la seua ubicació especial, nos estaria indicant un punt de control territorial de marcat caràcter estratègic, en una nova ordenació del territori que es definix des del sigle III i fins que la presència romana es va fer molt efectiva en l'àrea.

El seu major desenroll pareix correspondre al final de les fases ibèriques, quan despuix d'un llarc periodo d'aparent despoblació de l'àrea serrana, torna a produir-se una reocupació de la mateixa a partir d'una presumible expansió de l'àrea oretana i la consegüent colonisació de noves terres per mig de chicotets assentaments de caràcter agrícoles. L'assentament del Morrón, donades les circumstàncies de la seua ubicació especial, nos estaria indicant un punt de control territorial de marcat caràcter estratègic, en una nova ordenació del territori que es definix des del sigle III i fins que la presència romana es va fer molt efectiva en l'àrea.

=== Història migeval ===

=== Història migeval ===

En l'any [[2000]] se solicita la Declaració d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia per a la Festa de Sant Marcos, declaració que es fa ferma en la Resolució de 7 de Setembre de 2000 del Conseller de Turisme i Deports.

En l'any [[2000]] se solicita la Declaració d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia per a la Festa de Sant Marcos, declaració que es fa ferma en la Resolució de 7 de Setembre de 2000 del Conseller de Turisme i Deports.

Sobre la celebració de la Semana Santa el pas del temps ha anat deixant en l'oblit algunes tradicions com la que consistia en fer lluminàries utilisant corfes d'ous, anous i caragols pintats de cridaners colors, que eren pegats en algeps en una creu quan passava el Divendres Sant la processó del Sant Sepeli, o la costum de tocar en eixe dia llargues trompetes, bocines, per a convocar als feligresos a la crida de matinada. A principis del [[sigle XX]] existia l'estranya costum de posar-li a la primera fadrina que moria en l'any la palma que l'image de Sant Joan havia portat en les processons. S'ha recuperat l'antiga processó del ''Prendimiento'', que es fa el Dimarts Sant, en una esquadra de romans que, despuix de l'escenificació del bes de ''Judas'', capcionen portant pres a ''Jesús''. Una de les processons més cridaneres és la del ''Crist de la Veracruz''.

Sobre la celebració de la Semana Santa el pas del temps ha anat deixant en l'oblit algunes tradicions com la que consistia en fer lluminàries utilisant corfes d'ous, anous i caragols pintats de cridaners colors, que eren pegats en algeps en una creu quan passava el Divendres Sant la processó del Sant Sepeli, o la costum de tocar en eixe dia llargues trompetes, bocines, per a convocar als feligresos a la crida de matinada. A principis del [[sigle XX]] existia l'estranya costum de posar-li a la primera fadrina que moria en l'any la palma que l'image de Sant Joan havia portat en les processons. S'ha recuperat l'antiga processó del ''Prendimiento'', que es fa el Dimarts Sant, en una esquadra de romans que, despuix de l'escenificació del bes de ''Judas'', capcionen portant pres a ''Jesús''. Una de les processons més cridaneres és la del ''Crist de la Veracruz''.

 

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Jaén]]

* [[Anex:Municipis de la província de Jaén]]

 

== Referències ==

== Referències ==

* [https://www.beasdesegura.es/ Ajuntament de Beas de Segura]

* [https://www.beasdesegura.es/ Ajuntament de Beas de Segura]