Canvis

[[Archiu:Brazzaville bird eye view.jpg|250px|miniaturadeimagen|Vista aerea de Brazzaville]]

[[Archiu:Brazzaville bird eye view.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista aérea de Brazzaville]]

'''Brazzaville''' és la capital i la ciutat principal de la [[República del Congo]]. La seua població és d'1.326.975 habitants ([[2006]]), un terç de la de tot l'estat. Està situada a 4° 15′ S i 15° 15′ E, en la vora dreta del [[riu Congo]], per davant de [[Kinshasa]], la capital de la [[República Democràtica del Congo]]. Des del [[1980]] el municipi de Brazzaville té estatus autònom com qualsevol atra regió congolesa i ya no depén de la regió circumdant de [[Pool]]; se subdividix en 7 districtes: Makélékélé, Bacongo, Poto-Poto, Moungali, Ouenzé, Talangaï i Mfilou.

'''Brazzaville''' és la capital i la ciutat principal de la [[República del Congo]]. La seua població és d'1.326.975 habitants ([[2006]]), un terç de la de tot l'estat. Està situada a 4° 15′ S i 15° 15′ E, en la vora dreta del [[riu Congo]], per damunt de [[Kinshasa]], la capital de la [[República Democràtica del Congo]], de la que solament la separa el riu. Des de l'any [[1980]] el municipi de Brazzaville té estatus autònom com qualsevol atra regió congolesa i ya no depén de la regió circumdant de [[Pool]]; se subdividix en 7 districtes: Makélékélé, Bacongo, Poto-Poto, Moungali, Ouenzé, Talangaï i Mfilou.

Actualment és un important centre de comunicacions ferroviàries (ferrocarril Congo-Oceà) i fluvials (atarassanes) i d'exportació d'[[ivori]] i [[caucho]]. Té també fàbriques de material ferroviari i indústries agroalimentàries, químiques i de fabricació de sabó. És el centre industrial, cultural i econòmic més important de l'estat congolès. Dispon de l'aeroport de Maya-Maya.

Actualment és un important centre de comunicacions ferroviàries (ferrocarril Congo-Oceà) i fluvials ([[darassanes]]) i d'exportació d'[[ivori]] i [[caucho]]. Té també fàbriques de material ferroviari i indústries agroalimentàries, químiques i de fabricació de sabó. És el centre industrial, cultural i econòmic més important de l'estat congolès. Dispon de l'aeroport de Maya-Maya.

== Història ==

== Història ==

Fon fundada en [[1880]] per [[Pierre Savorgnan de Brazza]], de qui pren el nom. L'explorador italià naturalisat francés Savorgnan de Brazza explorà (1879-1882) la zona dels rius Ogoue, Lefini i el Congo (1880) sense trobar obstàculs portuguesos lo que li incità a apoderar-se de la zona; va fer firmar al rei Makoko dels batekes un tractat de protectorat, i es va establir la primera factoria francesa en Mfoa, en el lloc a on sorgí despuix Brazzavile (1 d'octubre de 1880). Quan Brazza es marchà la factoria quedà baix comandament del sargent senegalès Malamine Camara. Brazza retornà en l'any 1883 com a comissionat del govern a la zona del Congo en el que fon nomenat la Missió Francesa de l'Oest Africà, i en 1886 comissionat general de l'Àfrica Equatorial Francesa (AEF) en poder també sobre la colònia del Gabon que passava a ser un territori dins l'AEF (la qual estava formada per la colònia de Congo i Gabon (dividida en els territoris del Congo i Gabon) i atres teòrics en capital general en Brazzaville. En l'any 1891 l'AEF fon rebatejada Congo Francés i Brazzaville es mantingué com a capital. També fon en [[1910]] la capital de l'[[Àfrica Equatorial Francesa]].

Fon fundada en l'any [[1880]] per [[Pierre Savorgnan de Brazza]], de qui pren el nom. L'explorador italià naturalisat francés Savorgnan de Brazza explorà ([[1879]]-[[1882]]) la zona dels rius Ogoue, Lefini i el Congo (1880) sense trobar obstàculs portuguesos lo que li incità a apoderar-se de la zona; va fer firmar al rei Makoko dels batekes un tractat de protectorat, i es va establir la primera factoria francesa en Mfoa, en el lloc a on sorgí despuix Brazzavile ([[1 d'octubre]] de 1880). Quan Brazza es marchà la factoria quedà baix comandament del sargent senegalés Malamine Camara. Brazza retornà en l'any [[1883]] com a comissionat del govern a la zona del Congo en el que fon nomenat la Missió Francesa de l'Oest Africà, i en 1886 comissionat general de l'Àfrica Equatorial Francesa (AEF) en poder també sobre la colònia del [[Gabó]] que passava a ser un territori dins l'AEF (la qual estava formada per la colònia de Congo i Gabó (dividida en els territoris del Congo i Gabó) i atres teòrics en capital general en Brazzaville. En l'any 1891 l'AEF fon rebatejada Congo Francés i Brazzaville es mantingué com a capital. També fon en l'any [[1910]] la capital de l'[[Àfrica Equatorial Francesa]].

En febrer de l'any [[1944]] tingué lloc la conferència entre les forces de la [[França Lliure]] i representants de les colònies africanes franceses que culminà en la Declaració de Brazzaville, que havia de redefinir la relació entre França i les seues colònies d'Àfrica després de la [[Segona Guerra Mundial]].

En [[febrer]] de l'any [[1944]] tingué lloc la conferència entre les forces de la [[França Lliure]] i representants de les colònies africanes franceses que culminà en la Declaració de Brazzaville, que havia de redefinir la relació entre França i les seues colònies d'Àfrica despuix de la [[Segona Guerra Mundial]].

En l'any [[1960]] es convertí en la capital del nou estat independent del [[República del Congo|Congo]]. Des de llavors ha segut escenari de diversos conflictes regionals, tant entre forces rebels i governamentals com entre forces dels dos Congos i [[Angola]]. També es desenrollaren sagnants guerres civils en la [[década del 1990]] que tingueren com a resultat milers de baixes civils i que obligaren a centenars de milers de refugiats a abandonar la ciutat.

En l'any [[1960]] es convertí en la capital del nou estat independent del [[República del Congo|Congo]]. Des de llavors ha segut escenari de diversos conflictes regionals, tant entre forces rebels i governamentals com entre forces dels dos Congos i [[Angola]]. També es desenrollaren sagnants guerres civils en la [[década de 1990]] que tingueren com a resultat milers de baixes civils i que obligaren a centenars de milers de refugiats a abandonar la ciutat.

== Referències ==

== Referències ==