Diferència entre les revisions de "Roglà i Corberà"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
Text reemplaça - 'La Granja de la Costera' a 'La Granja de La Costera' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
Integrat en el sector norest de la Comarca de La Costera, se situa a 58 quilómetros de [[Valéncia]]. El terme municipal està travessat per l'Autovia del Mediterràneu (A-7), per la carretera autonòmica CV-58, que unix [[Xàtiva]] en l'A-7, i per carreteres locals que conecten en [[La Granja de | Integrat en el sector norest de la Comarca de La Costera, se situa a 58 quilómetros de [[Valéncia]]. El terme municipal està travessat per l'Autovia del Mediterràneu (A-7), per la carretera autonòmica CV-58, que unix [[Xàtiva]] en l'A-7, i per carreteres locals que conecten en [[La Granja de La Costera]], [[Llanera de Ranes]] i [[Sellent]]. | ||
El relleu és prou uniforme encara que destaquen algunes lomes que superen els 200 metros d'altitut. Destaca a l'[[oest]] el cerro Carraposa (251 metros), el punt més alt del terme municipal. El territori es troba emmarcat entre els rius [[Canyoles|Cànyoles]] i [[Riu Sellent|Sellent]], en el surest i noroest respectivament, encara que abdós circulen fòra dels llímits del municipi, contant ademés en alguns barrancs. L'absència de corrents naturals d'[[aigua]] es complementa en l'abundància de fonts procedents d'aqüífers i filtracions, en molt poc cabal. El subsol del terme conta en una presència generosa d'aigua dolça com a conseqüència de trobar-se en els màrgens de les àrees anticlinals del Massiç del Caroche i Serra Grossa. | El relleu és prou uniforme encara que destaquen algunes lomes que superen els 200 metros d'altitut. Destaca a l'[[oest]] el cerro Carraposa (251 metros), el punt més alt del terme municipal. El territori es troba emmarcat entre els rius [[Canyoles|Cànyoles]] i [[Riu Sellent|Sellent]], en el surest i noroest respectivament, encara que abdós circulen fòra dels llímits del municipi, contant ademés en alguns barrancs. L'absència de corrents naturals d'[[aigua]] es complementa en l'abundància de fonts procedents d'aqüífers i filtracions, en molt poc cabal. El subsol del terme conta en una presència generosa d'aigua dolça com a conseqüència de trobar-se en els màrgens de les àrees anticlinals del Massiç del Caroche i Serra Grossa. | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
El poble també està dotat d'una ret de camins i carreteres, dels quals 4 són molt antics: La Via Augusta, el Nou Camí Real de [[Madrit]] a Valéncia, el camí de Xàtiva a la vall de [[Càrcer]] i el camí de Xàtiva al [[Canal de Navarrés]]. | El poble també està dotat d'una ret de camins i carreteres, dels quals 4 són molt antics: La Via Augusta, el Nou Camí Real de [[Madrit]] a Valéncia, el camí de Xàtiva a la vall de [[Càrcer]] i el camí de Xàtiva al [[Canal de Navarrés]]. | ||
Cap a l'est, la topografia és més suau, en una morfologia casi plana, en pendents uniformes. El terme de | Cap a l'est, la topografia és més suau, en una morfologia casi plana, en pendents uniformes. El terme de Roglà i Corberà està en el llímit de la zona d'horta de la comarca de La Costera, terminant cap al [[nort]] i l'oest en una topografia més accidentada i en superfície cultivable de secà. Alcança una superfície total d'uns 6'3 km², en una configuració sensiblement triangular. L'altitut oscila entre els 251 metros (cerro Carraposa) i els 100 metros a l'est. El poble s'alça a 116 metros sobre el nivell de la mar. | ||
=== Clima === | === Clima === | ||
| Llínea 64: | Llínea 64: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
Roglà i Corberà és una localitat eminentment agrícola en un sol destinat a l'exportació a través dels almagasens de fruta locals com Vistol i Agrufrut o Morondo Integral Agrícola. La superfície cultivada està distribuïda en terrenys de secà entre els que destaquen les [[Vinya|vinyes]], [[oliveres]], [[Pruna (Frut)|prunes]] i [[armelers]] i terrenys de regadiu repartits entre [[tarongers]], frutals, [[Albercoc|albercocs]], [[hortalices]] i [[dacsa]]. | |||
El sector secundari té una dèbil presència en l'economia local. | El sector secundari té una dèbil presència en l'economia local. | ||