Normes de Castelló

Portada del llibre La catalanitat de les Normes de Castelló de la Plana de 1932, de Emili Miedes

Les Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana de l'any 1932, conegudes com a Normes Ortogràfiques de Castelló, Normes de Castelló o Normes del 32, són unes bases elementals per a unes normes ortogràfiques unificadores del català i el valencià, al contrari que les Normes d'El Puig.

Estes bases foren creades de manera provisional, en l'any 1932 pel català Pompeu Fabra i l'adaptació d'estes per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). A conseqüència del caràcter provisional de les bases de Castelló de 1932 no tenen llegitimitat normativa i no es poden denominar Normes.

Història

Sanchis Guarner i l'intenció de les bases

Citarem unes paraules textuals del professor En Manuel Sanchis Guarner. Este passage guarnerià està pres del seu llibre intitulat La Llengua dels Valencians pàgina num. 60 tant en l'edició de l'any 1967 com en la de 1972. En la primera edició d'este llibre supraindicat, res diu de Les Normes de Castelló de 1932, i fon ya publicat en l'any 1933.

Sanchis Guarner: "En un aplec tengut a Castelló de la Plana el 21 de decembre de 1932, animades per un plausible esperit de concòrdia, totes les entitats i publicacions valencianes acceptaren unes Normes Ortogràfiques unificades, el primer signant de les quals accedí a ser el Pare Fullana, i que són una adaptació de les de l'Institut d'Estudis Catalans". (1911-1913)

Pare Fullana

Firma del Pare Fullana a on especifica que eren unes normes provisionals

Si que es cert que el Pare Lluís Fullana accedí a firmar les "Normes del 32" com diuen...

El Pare Fullana, pressionat, firmà quan estava en Madrit, l'únic representant de la llengua valenciana, des de l'any 1928, en que pren possessió del seu sitial en la Real Acadèmia Espanyola.

Pero mirem detingudament lo que vol dir el verp accedir, que ve del llatí i significa ad cedere, o siga, acostar-se, segons molts escritors. També vol dir consentir en lo que un atre solicita o desija, o vol.

Acceptar les Normes de Castelló de 1932 no era lo que el Pare Fullana volia, era lo que Sanchis Guarner li demanava per a poder contar en el consens de tots els allí presents (¿?). N´hi havien dos més que tampoc volien firmar , pero per atres raons, i també firmaren.... I aixina diria Sanchis Guarner en un atre lloc: "Gràcies a la transigència el Pare Lluis Fullana..."

Mes això no vol dir que el Pare Fullana renunciara al seu paréixer filològic i acceptara de cor i anima lo que firmava.

El Pare Fullana havia publicat recentment, en este mateix any de 1932, una "Ortografia Valenciana", en l'Imprenta Gràfica, de Valéncia ciutat. Esta edició s´havia venut tota en poc de temps, lo que vol dir que fon molt ben acceptada i no quedava atre remei que reimprimir-la una atra vegada de nou.

Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: "L´onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa "Ortografia Valenciana", que eixiria a llum publica, en Valéncia, igualment, en 1933, com aixina va ser.

La firma

Resulta indignant que alguns catalanistes hagen intentat fer creure que el pare Fullana considerava al Valencià i Català una mateixa llengua, negant que el valencià siga la llengua pròpia i autòctona valenciana, diferent i diferencià del català.

El pare Fullana es va desvincular totalment de les catalanisants normes del 32 que havia firmat de mala gana "atés lo caràcter provisional" de les normes (bases), tal i com va anotar damunt de la seua firma. La més evident prova de la seua desvinculació d'estes normes de Pompeu Fabra per a catalanisar la llengua valenciana està en el fet de que el pare Fullana reeditara la seua "Ortografia Valenciana" en l'any 1933 reafirmant-se en el seu criteri que "no es atre que la raó, deduïda de la ciència filològica d'esta llengua" tal i com escriu el propi pare Fullana en l'Advertiment de dita publicació. I per si no queda prou clareta la desvinculació total de les normes fabrianes en este fet, l'encarregat de prologar esta segon edició de la seua "Ortografia Valenciana" va ser un dels seus millors discípuls, bon valencianiste i incansable estudis de la llengua valenciana, el pare franciscà Andreu Ivars.

¿Per qué no s´aprofità Ortografia Valenciana del P. Fullana per a la Reunió de Castelló de 1932? Perque no els interessava als sequaços i seguidors del fabrisme català.

Lo que nos vol dir que el Pare Fullana no canvià de paréixer despuix de la tramposa farsa de l'Aplec de Castelló de La Plana de 1932. Lo que nos vol dir que el Pare Fullana no estava ni estigué mai conforme en les falses "Normes d'Ortografia Valenciana de 1932", rebatejades despuix en el nom de "Normes de Castelló de La Plana de 1932". I ara dites "Bases d'Unificació"

Una estratègia catalanista

Placa commemorativa

Cartell

• Hui, els catalanistes valencians ya no li diuen a la llengua valenciana autòctona, tot lo més, i per un erro, vernàcula. En l'any 1932, encara li aplicaven este adjectiu...

Ara com sabeu tots, li diuen la llengua vernacla, la nostra llengua, la llengua dels valencians o senzillament la llengua o el valencià, la llengua del País Valencià (sic), etc... Mai diran la llengua valenciana o l'Idioma valencià com li diu l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana ficant-lo a la mateixa altura o ranc que a l'Idioma Castellà. Si que li diran la llengua del País Valencià (sic), ya supraindicat, pero unificant-la rabiosament en el barceloní de Barcelona, o siga, en eixa variant de la Koiné catalana. Alguna volta li diran dialecte català o variant. Perque dir-li autòctona a la llengua valenciana es tirar-se terra als ulls i separar-la de la catalana. Seria donar-li vida pròpia -que ya la te centenàriament- cosa que ells no volen per cap de les maneres-. I per defendre eixa posició catalanista, molts han cobrat bones pinyores, ne coneixem personalment, pero per amistat, callem; tenim també els noms. Ells defenen i ensenyen que la llengua valenciana ve i vingué del Comtat de Barcelona...

• En l'any 1982, en un acte celebrat en la ciutat de Castelló i en motiu de celebrar el 50 aniversari de les Bases ortogràfiques del 32, Joan Fuster digué lo següent:

Venim a Castelló, on el 1932 van acordar-se les Normes, per fer una afirmació enèrgica, ferma, convençuda, de la nostra fidelitat a la llengua que parlem i a la nostra voluntat de restaurar-la en la seua plena normalitat cívica a tots els nivells. Venim a Castelló, el 1982, a ratificar el sentit unitari d’irreductible catalanitat que inspirà les normes. Venim a Castelló a proclamar en veu ben alta que, contra les maniobres hostils al nostre idioma que hi ha en marxa, el poble valencià conscient alçarà la resistència més decidida i més clara.

Notes

Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de Lo Rat Penat, acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de 1932, conegudes com a Normes de Castelló fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, Domingo Gimeno (Falsetat documental de 3 de febrer de 2014, publicat en la revista Renou nº 60, editada per l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló). També se trobaren unes cartes, en els documents de Salvador Guinot, a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932, oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, Joan Sancho, en l'any 2007).

Firmants

Dels 52 firmants de les Normes de Castelló de 1932 cap d'ells era filòlec, excepte el Pare Fullana que les va firmar en una anotació al costat, ficant que les firmava perque eren de caràcter provisional i mostrant el seu desacort en eixes normes. Es dir l'únic filòlec que les va firmar ho va fer mostrant el seu desacort en estes normes i perque eren provisionals i els demés firmants ni tan se vol eren filòlecs. Sanchis Guarner, que més tart sería també filòlec, en aquell temps tenia 21 anys.

Document original

El document original estigué molt de temps desaparegut. En l'actualitat el document de la firma es conserva en la Biblioteca Valenciana de Sant Miquel dels Reis, en Valéncia. Les Bases Ortogràfiques es varen publicar en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura, en el tom XIV en l'any 1933.

Falsetat documental

Reproduïm ací l'artícul complet de l'investigador i escritor castellonenc, Domingo Gimeno, per la seua importància:

Falsetat documental

Sempre he tingut curiositat per les BASES PER A LA UNIFICACIO ORTOGRAFICA VALENCIANA, (titul que conste en els fulls originals) no se si al ser castellonenc, pel titul que posteriorment li van donar “NORMES DE CASTELLO”.

Buscant sempre aproximar-me a l'objectivitat, en lo possible, he llegit autors tan dispars com don Jose Maria Guinot i F.Perez Moragon, entre atres, per lo tant, tinc formà una opinio prou clara al respecte.

Yo crec que una part dels firmants, de bona fe, van creure que tots respectarien el prolec de les bases firmades, que entre atres consideracions dien ser: imperfectes i provisionals, pero un punt de partida per a mijan amples acorts anar perfeccionant-les. Pero l'atra part, lo que buscava era unes firmes per a intentar justificar els canvis que fraudulentament i sense acort ni consulta alguna pensaven fer despres, incomplint lo firmat per tots.

Pero tenint-lo tot prou clar, n'hi han dos detalls que no mai vaig poder entendre; un es com un document tan “important”, des del mateix dia de la firma va estar desaparegut durant quasi setanta anys i l'atre es com el pare Fullana, l'unic filolec i per tant la maxima autoritat d'entre els firmants, als pocs mesos de la firma, renega de lo firmat i publica una nova edicio de la seua ortografia, donant per trencat l'acort.

La Cardona Vives va organisar una conferencia en la que el conferenciant, Joan Sancho, va donar un dat que yo desconeixia i que me va aclarir els dos dubtes, el dat era: els documents originals recentment apareguts, coincidint en l'any de la firma, el 32 , conste de 32 bases, pero tres mesos despres quan per a la festa del llibre l'ajuntament de Valencia va publicar les bases, ya ne son 34, les dos bases afegides sense cap consens ni permis dels firmants son la 32 i 33 les que prohibixen la grafia Y i el digraf CH, canviant-li tambe el titul, ya no parlen de bases, les ascendixen a l'estatus de normes, “Normes de Ortografia Valenciana”.

Conclusio: L'afegitó absolutament illegitim va motivar que els defraudadors amagaren la prova del delit (els originals firmats) i com la majoria dels firmants ho feen per concordia, i sense cap coneiximent en materia llingüistica tot passaria desapercebut, tal com va passar. El pare Lluis Fullana, filolec en gran experiencia en temes llingüístics, si que sabia lo que havia firmat i al donar-se conte del frau, indignat, va tornar a publicar la seua ortografia trencant l'acort, pero les circumstancies li van impedir denunciar-lo publicament com haguera volgut, per eixe motiu don Jose Maria Guinot, Moragon i tots els demes investigadors sempre parlen de 34 bases i no de 32 per no haver tingut mai acces als documents originals, i tindre que treballar sobre els ya falsejats.

El 14 d'abril de 1931 escomence la segon republica, i Esquerra Republicana obté la majoria en les eleccions catalanes, estes circumstancies propicien, molt de poder politic i sobre tot economic per a el catalanisme que torne a ensomiar en els “Països Catalans”, i un anticlericalisme creixent, arribant inclus a la crema d'iglesies i convents; el 23 de giner del 32 per decret promulgat pel govern de la Republica se dissol la Companyia de Jesus, en este context les comunitats religioses, esglayades, aconsellaven als seus membres evitar conflictes per por a represalies; el pare Fullana obedint als seus superiors de la orde franciscana se va atrevir a publicar la seua ortografia com a protesta, pero no a denunciar publicament la FALSETAT DOCUMENTAL feta pels catalanistes. Si ho haguera fet, tots nos haverem enterat del frau i segurament l'any passat no s'haguera celebrat en tant de bombo el 75 aniversari de les mal nomenades “Normes de Castello”.

Les BASES PER A LA UNIFICACIO ORTOGRAFICA VALENCIANA, van ser firmades pel pare Fullana i els demes firmants, pero les posteriors denominacions, NORMES DE ORTOGRAFIA VALENCIANA, NORMES DEL 32, NORMES DE CASTELLO i el seu contingut, son absolutament illegitims per no haver-les firmat ningu.

Domingo Gimeno Peña. Artícul publicat en la revista Renou que edita l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló

Declaració BIC

A finals de l'any 2010, l'Ajuntament de Castelló, en majoria del PPCV, a proposta del partit polític pancatalaniste Bloc, decidí demanar a la Conselleria de Cultura la declaració com a Be d'Interés Cultural (BIC) per a les ‘Bases per a la unificació de l'Ortografia valenciana’, conegudes com a ‘Normes del 32 o de Castelló’.

La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Deport incoà expedient per a la declaració com a BIC i durant la tramitació de l'expedient es va concedir audiència a l'Ajuntament de Castelló de la Plana i ad atres institucions.

Per a la referida declaració es demanà paréixer a tres institucions valencianes, d'acort en la Llei 4/1998, de Patrimoni Cultural Valencià: a l'Academia Valenciana de la Llengua (AVL), a l'Universitat Jaume I de Castelló (UJI) i al Consell Valencià de Cultura (CVC). Els informes d'estes entitats foren favorables. També tingueren informes favorables de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de l'Universitat d'Alacant i de l'Universitat de Valéncia.

En decembre de l'any 2016, concretament el 16 de decembre, el Consell de la Generalitat Valenciana aprovà un decret en el qual es declaraven Be d'Interés Cultural Immaterial les ‘Normes del 32 o de Castelló’.

Cites

• Manuel Sanchis Guarner:

En una reunión celebrada en Castellón de la Plana el 21 de diciembre de 1932, los representantes de las entidades y publicaciones valencianistas, animados por un plausible espíritu de concordia, aceptaron unes Normes Ortografiques que són una adaptación de las del Institut d'Estudis Catalans

Manuel Sanchis Guarner, Gran Enciclopedia de la Región Valenciana (Valéncia, 1973)

• Miquel Adlert Noguerol, diu en la seua obra En defensa de la llengua valenciana (1977):

Així com les més nomenades que conegudes normes de Castelló, que no eren per a "ensenyar" el valencià, sino per a escriure'l catalanisat, dirigides sobre tot als que escrivíem segons Fullana, estes instruccions, que no són tampoc per a "ensenyar" el valencià, són, al contrari que les de Castelló, per a escriure el valencià descatalanisat. I van dirigides als que volen escriure valencianisada la llengua híbrida en qué escriuen, valcat o cataval. Que és el cas dels molts amics que m'han demanat que, sense esperar a qué, acabat que siga, es publique "Retorn a la fidelitat valenciana", traguera d'ell un avanç parcial.

• En Josep Maria Guinot, filòlec castellonenc, digué:

L'any 1932 era la gran ocasió per a l'estudi de l'ortografia valenciana, per a que no fora ni castellana ni catalana, sino una ortografia verdaderament valenciana, i aquella ocasió llastimosament es va perdre.

Les normes de Castello de 1932 (1992), per En Josep Mª Guinot

Hi ha qui vocifera en defensa de les "Normes de Castelló" i estem segurs de que no les conéixen. Uns atres si que les conéixen i diuen escriure seguint-les, pero no és veritat, perque si be les seguixen en tot lo que tenen de catalanes, no les guarden en lo poc que en elles se conté de concessió al valencià. Ademés la casi totalitat dels defensors de les "Normes del 32" han adoptat la normativa catalana en gramàtica i vocabulari, neguen l'existència del valencià com a llengua i proclamen "l'unitat de la llengua", fent desaparéixer el valencià, reemplaçat per la llengua catalana.

L'ortografia valenciana llegitima es l'ortografia valenciana, aço es, la de la nostra Academia de Cultura, i no la de l'Institut d'Estudis Catalans, disfrassada baix de l'eufemisme de "les normes de Castello" o "del 32"

Les normes 'del 32' i l'unitat de la llengua, per En Josep Mª Guinot. Conferència en lo Rat Penat, Valéncia, 1983

Les normes de Castello establixen que per a modificar-les se necessitarà "amples acords i maximes adhesions". I això es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana. En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello

Les normes de Castello de 1932 (1992), per En Josep Mª Guinot

Encara que els redactors de les bases ortografiques de 1932 no les titularen "d'ortografia catalana", per por a les protestes que aixo haguera suscitat en Valencia, son principal defecte es haver seguit cegament, en la majoria de les 34 bases, la normativa ortografica de l'Institut d'Estudis Catalans". Efectivament, l'erro principal va ser acceptar sense discussio una ortografia d'una atra llengua, excessivament etimologista, arcaisant, plena de consonants geminades i grups consonantics que no perteneixen a la fonetica actual valenciana, perque ella les ha sabiament simplificat i produixen eixa montanya de "Tes" inutils i dures (innecessaries a vegades per al so africat en catala, pero no per al valencià) i eixes geminacions i nucs consonantics quan no existixen en la nostra llengua: (TM, MPT, TN, TL, TLL, TZ, L.L TJ/TG), i que, a l'intentar reproduir-los nos fan riure o protestar: (el rotllo i la setmana, la normalitzacio, la intel.ligencia, etc...).

[...]

5.1 Les normes de Castello, -que hui no seguix ningu perque els mateixos que fan sa apologia seguixen en tot la codificacio llingüistica catalana-, actualment no son mes que un simbol per a agrupar a tots els que volen la substitucio de la llengua valenciana per la catalana de l'Institut. Arraconant les normes ortografiques de l'Academia de Cultura Valenciana, ya tenen guanyada la primera batalla per a l'introduccio de la codificacio llingüistica total de l'Institut: morfologia, sintaxis i vocabulari.

Les normes de Castello de 1932 (1992), per En Josep Mª Guinot

• L'historiador Ricardo de la Cierva comenta lo següent sobre les Normes de Castelló:

En 1932, los valencianistas caen en una bien preparada trampa de los pancatalanistas. El Institut d'Estudis Catalans convoca a los valencianos a una reunión, que se celebró en Castellón, para discutir y aprobar la unidad ortográfica del valenciano y catalán según patrones catalanistas.

En el seu llibre Misterios de la Historia (Ed. Planeta, 1990). Recollida la cita en el llibre Judes valentins de J.P. Valencianos (Valéncia , 1991)

• En el periòdic, ya desaparegut, Valéncia Hui (8.1.2008) en un artícul titulat Un apologista del catalán: Germán Colón el Dr. José Vicente Gómez Bayarri, comenta lo següent:

El Dr. G. Colón achaca a los grupos bla veros que desde el año 1975 intenten sabotear las 'Normes del 32' y señala que las 'Normes de Castelló' son, guste o no guste, còpia de las 'Normes de l'Institut d'Estudis Catalans' (IEC) y es lo más sensato que se podía hacer.

• Joan Costa i Català:

Es vol conseguir "l'unitat" per reduccio pura i simple al catala, i borrar del mapa inclus el nom i el recòrt del valencià. Esta extorsio i desnaturalisacio de la llengua viva, acompanyada del despull del nostre patrimoni historic i cultural, que es l'arrel de la nostra personalitat, es lo que els valencians no podem admetre, no admetrem mai.

De la "Normalitzacio" ortografia a la "Codificacio", per Joan Costa i Català

• Joan Gil Barberà:

Cadascu dels conferenciants ha tractat esta normativa des dels diversos aspectes deixant assentats els origens i el perque d'ella; aixi com l'intencionalitat de la mateixa. Normativa ortografica que els conferenciants han considerat sense validea actual per no adaptar-se a la realitat llingüistica valenciana en argumentacions filologiques, historiques i sociologiques.

Cicle de conferències celebrades en la sèu de Lo Rat Penat, del 10 al 15 de giner de 1983, sobre le Normes de Castelló o del 32 citat per Federico Martínez Roda en l'artícul "Joan Gil Barberà: El Centenari dels Jocs Florals" (Las Provincias, 16.8.2007)

• Juli Moreno Moreno, historiador i professor de llengua valenciana, sobre el document original i la seua finalitat:

Si atenem a les informacions, aixina com al document, que daten cronologicament la presa de l'acort ortografic de les Bases del 32, conegudes com Normes de Castello, el passat 21 de decembre es complien 90 anys d'aquella “firma”. El document en que se presenten les bases ortografiques del 32, a pesar de la seua brevetat i falta de consistencia, ha fet correr rius de tinta. Recordar que consta de huit fulls, el primer i part del segon contenen el preambul, del 2 al 5 plasmen les 32 “normes” (en l'original) redactades de manera concisa i sense cap argumentacio, i els tres ultims arrepleguen la relacio de firmes d'entitats i personalitats del moment que s'adheriren.[...]No es necessari repetir que l'elaboracio d’esta “normativa” fon la manera de, paulatinament, anar catalanisant l'idioma valencià, un proyecte que havia pres cos temps arrere en les ments de destacats pancatalanistes, com eren els seus promotors i posteriors difusors.[...]Hui les Bases del 32 (o Normes de Castelló) estan declarades BIC, sent l'element que ha aprofitat per a fingir una patina de “valencianitat” a tota la llegislacio generada a partir del “Dictamen sobre la llengua” (13 de juliol de 1998) del Consell Valencià de Cultura –una nova estafa al poble valencià– i posterior creacio de la AVL (Llei de creació de 16 de setembre de 1998, entitat constituïda el 21 de juliol de 2001), un instrument per a fer convergir la llengua valenciana en la catalana, que en els seus “treballs”, a banda d'impondre l'ortografia i la morfosintaxis del catala, infravalora sistematicament el lexic genuï del nostre idioma priorisant el catala.

Extracte de l'artícul 90 aniversari de les bases del 32 per Juli Moreno (Revista Rogle, nº 196, giner 2023)

Vore també

• Les bases d'ortografia valenciana - Història contemporànea de la llengua valenciana
• Lluís Fullana i Mira
• Josep Maria Guinot
• Domingo Gimeno
• Normes d'El Puig

Bibliografia

• GUINOT I GALAN, Josep Maria. Les Normes de Castello de 1932 (1992). (S. Filologica nº 13)
• MIEDES I BISBAL, Emili. La catalanitat de les normes de Castelló de la Plana de 1932 (1995)
• GUINOT I GALAN, Josep Maria. Les bases ortografiques del 32 (o les de Castello) i les d'El Puig (o les de la RACV) comparades (1997). Editada per Lo Rat Penat.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Normes de Castelló.
• Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana - Biblioteca Valenciana Digital
• La catalanitat de les normes de Castello de la Plana de 1932 - Emili Miedes - Cardona Vives
• Mito y realidad de las "Normas del 32" o "de Castellón" ¿Lingüística o política? - Ramón García Hernández - Cardona Vives
• Les Normes de Castelló de 1932 - Josep Mª Guinot - Cardona Vives
• Les bases ortografiques del 32 (o les de Castello) i les d´El Puig (o les de la R.A.C.V.) - Josep Mª Guinot - Cardona Vives
• Catedra Fullana
• Las bases acientíficas de la unidad de las Lenguas Valenciana y la Catalana - Lo Regne de Valéncia
• Las Normas de Castelló del 32 o la mentira intelectual - Federico Arnau - Castellón Información
• Falsetat documental - Domingo Gimeno - Cardona Vives
• El Consell declara BIC les Normes de Castelló - Mediterráneo
• L'espillisme de les bases de Castelló - Alejandro Agustín Nogués - Las Provincias
• En defensa de les ‘Normes de Castello’ - Cultura Valenciana
• Filtrada carta de Pompeu Fabra planejant la desaparició del Valencià - Cultura Valenciana
• Les bases ortogràfiques del valencià establides en l’any 1932 - Pedro Fuentes Caballero. President de l’Associació Cultural Roc Chabàs de Dénia - Noticias Ciudadanas