157 193
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Biblioteca de Ciències Eduard Boscà, Campus de Burjassot, Universitat de València.JPG|thumb|250px|Biblioteca de Ciències Eduard Boscà, Campus de Burjassot de la Universitat de Valéncia]]
Com en el restant de l'Estat, l'ensenyança bàsica és obligatòria i gratuïta per a totes les persones. L'ensenyança obligatòria comprén dèu anys d'escolaritat i es desenrolla entre els sis i els setze anys d'edat, periodo despuix del qual l'alumne pot accedir al bachillerat, a la formació professional de grau mig, als cicles de grau mig d'arts plàstiques i disseny, a les ensenyances deportives de grau mig o al món laboral.
Els estudis universitaris prenen com a mida de la càrrega lectiva el crèdit, segons lo establit en la Declaració de Bolonya, a la que s'estan adaptant les universitats valencianes junt a les atres universitats de l'Espai Europeu d'Educació Superior.
Durant l'[[Edat Moderna]] es va crear la primera universitat en el llavors [[Regne de Valéncia]], l'[[Universitat de Valéncia]] (fundada en l'any [[1499]]).
== Formació professional específica de grau superior ==
== Classificació ==
L'educació en la comunitart Valenciana es clasifica en:
* Educació Infantil
* Educació primària
* Educació secundària
* Bachillerat
* Formació professional específica de grau mijà
* Formació professional específica de grau superior
* Ensenyaments per adults
* Ensenyaments de règim especial
* Educació universitària
En l'actualitat la Comunitat Valenciana conta en cinc universitats públiques: l'[[Universitat d'Alacant]]; l'[[Universitat Miguel Hernández]] d'[[Elig]]; l'[[Universitat Jaume I]] de [[Castelló]]; l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]]; i l'Universitat de Valéncia.
En la comunitat també hi ha cinc universitats privades: l'[[Universitat CEU Cardenal Herrera|Universitat CEU Cardenal Herrera de Valéncia]]; l'Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicente Màrtir; l'[[Universitat Internacional de Valéncia]] i l'Universitat Europea de Valéncia.
També hi ha varis centres privats adscrits a atres universitats, com l'Escola Superior de Gestió Comercial i Màrqueting (ESIC) de Valéncia; o el Centre de Formació Florida de [[Catarroja]]. Per a finalisar, en la Comunitat Valenciana també hi ha varis centres associats a l'Universitat Nacional d'Educació a Distància, els quals s'ubiquen en [[Alzira]], [[Xàtiva]], [[Ontinyent]], Valéncia, [[Vila-real]], [[Benicarló]], [[Segorbe]], [[Denia]], [[Benidorm]], [[Xàbia]], Elig i [[Elda]], aixina com una sèu de l'[[Universitat Internacional Menendez Pelayo]], la qual s'ubica en la ciutat de Valéncia.
== Vore també ==
* [[Universitat de Valéncia]]
== Referències ==
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1387 Inventari General del Patrimoni Valencià. Generalitat Valenciana]
* [https://www.uv.es/~cultura/v/edificilanau/edificilanau01cronologia.htm La Nau. Universitat de Valéncia]
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/universitat-valencia-ocho-primeras-universidad-20210816095409-nt.html «L'Universitat de Valéncia, entre las ocho primeras universidades españolas en el Ranking de Shanghái». Las Provincias. 16 de agosto de 2021]
== Bibliografia ==
* Orti y Figuerola, Francisco (1730). Memorias históricas de la fundación y progresos de la Universidad de Valencia. Madrid
* Palanca, Abelardo (1968). «La Universidad de Valencia en el primer decenio del siglo XVI». Saitabi (18): 85-106. ISSN 0210-9980
* Roddis, Miles. Valencia de cerca. 1ª. (en castella). Barcelona: GeoPlaneta, 2010, p. 71
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|University of Valencia}}
[[Categoria:Educació]]
[[Categoria:Educació]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]