157 038
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + + + + + + + + + + − '''Vicent Marco Miranda''' ([[Castelló de la Plana]], [[1880]] - [[Valéncia]], [[1946]]) va ser un [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valenciá]].+ − + + + Llínea 9:
Llínea 22: − + − + − Els seus restes descansen en el [[Cementeri Civil de Valéncia]].+ + + Llínea 19:
Llínea 34: − + − + − + + + + + + + + + + + + − + − +
sense resum d'edició
[[File:Vicent Marco i Miranda.png|thumb|Vicent Marco Miranda]]
{{Biografia|
| nom = Vicent Marco Miranda
| image = [[File:Vicent Marco i Miranda.png|250px|Vicent Marco Miranda]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Polític.
| data_naix = [[1880]]
| lloc_naix = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1946]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Vicent Marco Miranda''' ([[Castelló de la Plana]], [[1880]] - † [[Valéncia]], [[1946]]) fon un [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valencià]].
== Biografia ==
Destacat [[blasquisme|blasquiste]]. Des de [[1905]] va formar part de la redacció de [[El Poble]], del qual [[Félix Azzati]] el va nomenar redactor cap. Va ser [[regidor]] i cap de la minoria republicana en l'[[Ajuntament de Valéncia]] fins a l'arribada de la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]]. Va participar activament en totes les conspiracions que varen tindre lloc en Valéncia com a protagoniste, patint diversos empresonaments, activitats que va referir en el seu llibre «[[Les conspiracions contra la dictadura]]» ([[1930]]).<ref>E. de Guzmán. Històries d'un ahir pròxim: «Les conspiracions contra la dictadura», de Vicente Marco Miranda. [[9 d'agost]] de [[1975]]. Revista Triumfo, número 671</ref> Al proclamar-se la [[Segona República Espanyola|República]] en [[1931]] va ser triat [[Alcalde de Valéncia|alcalde provisional de Valéncia]], pero al poc de temps va ser nomenat Governador Civil de [[província de Córdova (Espanya)|Córdova]].
Destacat [[blasquisme|blasquiste]]. Des de l'any [[1905]] va formar part de la redacció de [[El Poble]], del qual [[Félix Azzati]] el va nomenar redactor en cap.
Fon [[regidor]] i cap de la minoria republicana en l'[[Ajuntament de Valéncia]] fins a l'arribada de la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]]. Va participar activament en totes les conspiracions que varen tindre lloc en Valéncia com a protagoniste, patint diversos empresonaments, activitats que va referir en el seu llibre «[[Les conspiracions contra la dictadura]]» ([[1930]]).<ref>E. de Guzmán. Històries d'un ahir pròxim: «Les conspiracions contra la dictadura», de Vicente Marco Miranda. [[9 d'agost]] de [[1975]]. Revista Triumfo, número 671</ref> Al proclamar-se la [[Segona República Espanyola|República]] en [[1931]] va ser triat [[Alcalde de Valéncia|alcalde provisional de Valéncia]], pero al poc de temps va ser nomenat Governador Civil de [[província de Córdova (Espanya)|Córdova]].
Reintegrat pronte a l'activitat política valenciana, en les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions de 1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|de 1933]] pel seu [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] ([[PURA]]) de Valéncia, que en la Cambra es va integrar en la minoria del [[Partit Radical]] que liderava [[Alejandro Lerroux]].
Reintegrat pronte a l'activitat política valenciana, en les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions de 1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|de 1933]] pel seu [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] ([[PURA]]) de Valéncia, que en la Cambra es va integrar en la minoria del [[Partit Radical]] que liderava [[Alejandro Lerroux]].
Disconforme en el gir a la dreta, es va apartar d'este primer i va abandonar despuix el PURA per a formar, en un grup d'amics que compartien les seues idees ([[Juli Just]], [[Faustí Valentín]] i [[Vicent Alfaro]], entre ells), [[Esquerra Valenciana]], que es va adherir en el [[Congrés]] a la minoria d'Esquerra Republicana. Lliure d'aquells compromisos, va anar en el primer tren que va arribar a [[Oviedo]] i va poder arreplegar senyes de la sagnant repressió que va seguir al moviment revolucionari d'[[octubre]] de [[1934]], per a presentar la seua denúncia en les [[Corts]].
Disconforme en el gir a la dreta, es va apartar d'este primer i va abandonar despuix el PURA per a formar, en un grup d'amics que compartien les seues idees ([[Juli Just]], [[Faustí Valentín]] i [[Vicent Alfaro]], entre ells), [[Esquerra Valenciana]], que es va adherir en el [[Congrés]] a la minoria d'Esquerra Republicana. Lliure d'aquells compromisos, va anar en el primer tren que va arribar a [[Oviedo]] i va poder arreplegar senyes de la sagnant repressió que va seguir al moviment revolucionari d'[[octubre]] de [[1934]], per a presentar la seua denúncia en les [[Corts]].
Com va poder també participar activament en el Parlament en l'etapa final del descrèdit de Lerroux i del PURA. En el seu partit Esquerra Valenciana dins del Front Popular, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936|elecciones]] de [[febrer]] de [[1936]] va tornar a ser diputat. Esta vegada per a formar part de la minoria de [[Esquerra Republicana]] de [[Catalunya]], en la que se sentia més identificat.
Com va poder també participà activament en el Parlament en l'etapa final del descrèdit de Lerroux i del PURA. En el seu partit Esquerra Valenciana dins del [[Front Popular]], en les [[eleccions generals espanyoles de 1936|elecciones]] de [[febrer]] de [[1936]] va tornar a ser diputat. Esta vegada per a formar part de la minoria d'[[Esquerra Republicana]] de [[Catalunya]], en la que se sentia més identificat.
De tot això va deixar testimoni en les seues Memòries, que varen titular [[In illo tempore]], llibre editat pel [[Consell Valencià de Cultura]] en [[2005]]. Durant la [[guerra civil]] es va mantindre fidel a la [[República]] i a l'acabar el conflicte es va vore obligat a ocultar-se, primer en Valéncia, despuix en [[Burriana]] en els seus germans. Odissea que va descriure en el seu llibre [[Quatre Gats (Memòries 1939 - 1942)]] editat per l'[[Institució Alfons el Magnànim]] en [[2007]]. En l'estiu de [[1946]] va poder al fi tornar a Valéncia, on va romandre ocult fins a la seua mort, el [[23 de decembre]] del mateix any.
De tot això va deixar testimoni en les seues Memòries, que varen titular ''[[In illo tempore]]'', llibre editat pel [[Consell Valencià de Cultura]] en [[2005]]. Durant la [[guerra civil]] es va mantindre fidel a la [[República]] i a l'acabar el conflicte es va vore obligat a ocultar-se, primer en [[Valéncia]], despuix en [[Burriana]] en els seus germans. Odissea que va descriure en el seu llibre ''[[Quatre Gats (Memòries 1939 - 1942)]]'' editat per l'[[Institució Alfons el Magnànim]] en [[2007]]. En l'estiu de [[1946]] va poder al fi tornar a Valéncia, on va permanéixer ocult fins a la seua mort, el [[23 de decembre]] del mateix any.
Les seues despulles descansen en el [[Cementeri Civil de Valéncia]].
Vicente Marco Miranda fon el pare del famós periodiste valencià, [[Vicente Marco]] (1916-2008), un dels pioners del periodisme deportiu en Espanya.
== Obres ==
== Obres ==
* ''Les conspiracions contra la Dictadura'' (1930)
* ''Les conspiracions contra la Dictadura'' (1930)
* ''Memòries de Vicente Marco Miranda. In illo tempore'' (1942), publicades en 2002.
* ''Memòries de Vicente Marco Miranda. In illo tempore'' (1942), publicades en 2002.
* ''[[Quatre Gats (Memòries 1939 - 1942)|Cuatro Gats (Memòries 1939-1942)]] '', publicada en 2007
* ''[[Quatre Gats (Memòries 1939 - 1942)|Cuatro Gatos (Memòries 1939-1942)]] '', publicada en 2007
== Referències ==
== Referències ==
{{reflist}}
{{reflist}}
{{Traduït de|es|Vicente_Marco_Miranda}}
* [https://www.alfonselmagnanim.net/libro/cuatro-gatos_114733/ Marco Miranda, Vicente (2007) 1946. «Prólogo»]
* [http://ricosogorb.cjav.org/gci/jardi%20altabix%20gcivil%20SANSANET/dicci_pol_val.pdf Paniagua Fuentes, Javier; Piqueras, J.A. . ''Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005''. Valéncia: Institut Alfons el Magnànim, 2005. ISBN 9788495484802]
== Bibliografia ==
* [https://web.archive.org/web/20120902183340/http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Biografies de polítics valencians. 1810-2005]
* [http://www.jdiezarnal.com/valenciaalcaldesdelaciudad.html ''Los Alcaldes de Valencia''. J. Díez Arnal]
* [[Federico Martínez Roda|Martínez Roda, Federico]] (1998). ''Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975)''. Fundación Univ. San Pablo
* Reig, Ramir (2007). «Valéncia 1931-1939: de l'esperança a la por». En: Josep Sorribes (Coord.). Valéncia 1808-1991: En trànsit a gran ciutat (Valéncia: Generalidad Valenciana): 241-338. ISBN 84-382-4653-2
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Mayors of the Land of Valencia}}
{{Successió
{{Successió
| predecessor = [[Jose Maestre Laborde Boix]]
| predecessor = [[José Maestre Laborde-Boix]]
| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]]
| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]]
| periodo = [[1931]] – [[1931]]
| periodo = [[15 d'abril]] de [[1931]] – [[16 d'abril]] de [[1931]]
| successor = [[Agustín Trigo Mezquita]]
| successor = [[Agustín Trigo Mezquita]]
}}
}}