72 361
edicions
Canvis
→Obra
'''Edurne Uriarte Bengoetxea''' ([[Frúniz]], [[Viscaya]], [[27 d'octubre]] de [[1960]]), és una catedràtica de Ciència Política, periodista i política espanyola.
{{Biografia|
| nom = Edurne Uriarte Bengoetxea
| image = [[File:(Edurne Uriarte) Pablo Casado presenta el libro de Edurne Uriarte "Feminista de Derechas" (47260097752) (cropped).jpg|250px]]
| peu = Edurne Uriarte en l'any [[2019]]
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Periodista, escritora i política.
| data_naix = [[27 d'octubre]] de [[1960]]
| lloc_naix = [[Frúniz]], [[Viscaya]], [[País Vasc]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Edurne Uriarte Bengoetxea''' ([[Frúniz]], [[Viscaya]], [[27 d'octubre]] de [[1960]]), és una catedràtica de Ciència Política, periodista, escritora i política espanyola.
== Biografia ==
== Biografia ==
(Secció per completar)
Edurne Uriarte naixqué en Frúniz, un chicotet poble de Viscaya, en l'any 1960. Realisà els seus estudis primaris i secundaris en l'escola pública de Frúniz, en el colege de la Compassió de [[Munguía]] i en l'institut públic de Munguía, de la mateixa manera que els seus estudis musicals de solfeig i piano. Des de molt jove es va identificar plenament en el moviment antifranquiste i recolzà les protestes i la movilisació de l'esquerra i del [[nacionalisme]] contra el [[franquisme]]. En [[1977]] inicià els seus estudis de Periodisme en l'[[Universitat del País Vasc]] que compaginà des de [[1981]] en els estudis de sociologia i ciència política en l'[[Universitat Complutense de Madrit]].
En l'any [[1987]] començà a impartir classes en l'Universitat del País Vasc i proseguí el seu doctorat. Es va doctorar en Sociologia i Ciències Polítiques en [[1992]] en l'Universitat Complutense de Madrit en una tesis sobre els intelectuals vascs. I en l¡any [[1995]] guanyà el concurs de professora titular de l'Universitat del País Vasc.
En els [[anys 1990]] s'afilià al Partit Socialiste d'Euskadi (PSE-PSOE), aplegant a formar part de la seua eixecutiva, si be mai ocupà càrrec polític algun.
Les vivències del [[posfranquisme]] i, sobretot, el [[terrorisme d'ETA]] que perdurà en el País Vasc despuix de l'opressió franquista varen influir en la seua evolució ideològica, que es va plasmar en primer lloc en la participació en la movilisació antiterrorista. En [[1998]] formà part dels fundadors del [[Foro Ermua]] i, des de llavors, també va participar activament en les movilisacions de [[¡Basta Ya!]] En eixos anys fon informada de que formava part dels objectius d'[[ETA]] per lo que li fon assignada protecció policial.
En [[decembre]] de [[2000]] fon víctima d'un atentat terroriste fallanc d'ETA en una bomba colocada en un ascensor en el campus de Lejona de l'Universitat del País Vasc a on era professora de ciències polítiques. Un fallo en el detonador de la bomba va salvar la seua vida i la de l'escolta que l'acompanyava.
La seua experiència en la lluita antiterrorista d'eixos anys i la seua desilusió en les respostes del [[PSOE]] a ETA i al nacionalisme vasc varen influir en el seu abandó de la militància del PSOE i la seua evolució a la dreta, convertint-se poc més tart en presidenta de la Fundació per a la Llibertat, presentada en [[abril]] de [[2002]].
En l'any [[2001]] fon elegida [[Eisenhower Fellow]] per [[Espanya]] i, despuix del seu regrés dels [[Estats Units]], guanyà una càtedra de Ciència Política en l'Universitat del País Vasc. El perdedor del concurs, [[Francisco Letamendia]] antic dirigent de [[Herri Batasuna]], no acceptà el resultat i promogué una movilisació nacionalista contra Edurne Uriarte en l'Universitat del País Vasc. Posteriorment també obtingué la càtedra de Ciència Política en la Facultat de Ciències Jurídiques i Socials de l'Universitat Rei Joan Carles de [[Madrit]].
Edurne Uriarte estigué casada entre els anys [[1984]] i 2002 i té un fill. Va mantindre una relació de parella en [[José Ignacio Wert]] entre [[2006]] i [[2012]].
En [[març]] de [[2019]] [[Pablo Casado]] la va propondre integrar-se en la candidatura del [[Partit Popular]] per Madrit al [[Congrés dels Diputats]] en les eleccions generals d'[[abril]] de [[2019]]. El [[28 d'abril]] fon elegida diputada i ocupà per primera volta un càrrec polític. En [[juliol]] de [[2019]] es va afiliar al Partit Popular i el 30 d'eixe més fon nomenada secretària d'Estudis i Programes del PP. El [[10 de novembre]] va revalidar el seu càrrec de diputada del PP en el Congrés per Madrit.
Fon inclosa en les llistes del Congrés per a les eleccions generals de [[2023]], pero no va conseguir l'acta de diputada. Finalment, tornà al Congrés en [[2024]] despuix de la renúncia de [[Marta Rivera de la Cruz]].
== Premis i reconeiximents ==
* 2001. Eisenhower fellow d'Espanya.
* 2004. Medalla al Mèrio Constitucional.
* 2010. Premi de Periodisme Carmen Goes pels artículs publicats en la revista ''Mujer Hoy''.
== Obra ==
[[Archiu:Edurneuriarte2.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]
* ''Un futuro para Euskadi. Alternativas políticas a los problemas vascos'', UPV/EHU, 1994; junto a F. J. Llera.
* ''Los intelectuales vascos'', UPV/EHU, 1995.
* ''Mujeres en política: Análisis y práctica'', Ariel, 1997; junt a Arantxa Elizondo.
* ''Democracia, nacionalismo y terrorismo'', FAES, 2001.
* ''Introducción a la ciencia política'', Tecnos, 2002.
* ''Cobardes y rebeldes'', Temas de Hoy, 2003.
* ''Los intelectuales y la política'', 2003.
* ''España, patriotismo y nación'', Espasa, 2003.
* ''Terrorismo y democracia tras el 11-M'', Espasa, 2004.
* ''Contra el feminismo'', Espasa, 2008.
* ''Treinta años de elecciones en España'', 2010.
* ''Desmontando el progresismo'', Editorial Gota a Gota, 2012.
* ''Diez razones para ser de derechas'', Almuzara, 2017.
* ''Feminista y de derechas'', Almuzara, 2019.
El seu últim llibre és ''Feminista y de derechas'' (Almuzara, 2019) i fon presentat per Pablo Casado en març de 2019. El seu anterior llibre ''Diez razones para ser de derechas'' (Almuzara, 2017) també fon presentat per Pablo Casado, junt a [[Bieito Rubido]], director del diari ''[[ABC]]'', en [[febrer]] de [[2018]].
== Referències ==
* [https://www.vanitatis.elconfidencial.com/noticias/2018-01-21/edurne-uriarte-exministro-wert-declaraciones-excluisvas_1508474/ «Edurne Uriarte: "El cambio ya no está en la izquierda, está en la derecha. A mí me decepciono por su posición con ETA cuando milité en el PSOE"». El Confidencial. 22 de enero de 2018]
* [https://www.abc.es/espana/abci-edurne-uriarte-diez-razones-para-derechas-y-decirlo-201802090301_noticia.html «Edurne Uriarte da diez razones para ser de derechas y decirlo». ABC. 9 de febrero de 2018]
* [https://www.elmundo.es/2000/12/28/indice.html «La profesora Edurne Uriarte era el objetivo de la bomba de la UPV», El Mundo, 28 de diciembre de 2000]
== Bibliografia ==
* San Sebastián, Koldo (2002). ''Enderezando el bucle: crónica del antinacionalismo vasco y memoria incompleta de una transición inconclusa''. Irún: Alberdania. p. 56. ISBN 84-95589-52-4
* Uriarte Bengoechea, Edurne (1995). ''Los intelectuales vascos''. ISBN 84-7585-685-3
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Edurne Uriarte}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Edurne_Uriarte Edurne Uriarte en Wikipedia]
[[categoria:Biografies]]
[[Categoria:Periodistes]]
[[Categoria:Periodistes espanyols]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors espanyols]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]