L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Sollana"

(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 14 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Sollana.jpg|thumb|Vista del terme de Sollana]]
 
[[File:Sollana.jpg|thumb|Vista del terme de Sollana]]
 +
'''Sollana''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] en la comarca de la [[Ribera Baixa]], enclavat dins del [[Parc Natural de l'Albufera de Valéncia|Parc Natural de l'Albufera]].
  
−
'''Sollana''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] en la comarca de la [[Ribera Baixa]], enclavat dins del [[Parc Natural de l'Albufera de Valéncia|Parc Natural de l'Albufera]]. El terme municipal de Sollana està enquadrat dins de la plana que s'estén des dels contraforts de les llomes d'[[Espioca]], [[l'Almaguer]] i [[Alginet]] fins al llac del [[Parc Natural de l'Albufera de Valéncia|l'Albufera]]: la [[geologia]] i la [[geografia]] coincidixen en afirmar que, en temps remots, gran part de la mateixa estaria coberta per les aigües del [[Mar Mediterràneu|mar Mediterràneu]]; segons el catedràtic [[Eduardo Boscà]], el sac del [[golf de Valéncia]] arribava alguns quilómetros terra adins de l'actual vora del mar, a on desembocaria directament el [[Riu Xúquer|Xúquer]], el seu actual afluent el [[Riu Magre|Magre]] i els barrancs, entre ells el de [[Catarroja]], que ara ho fa directament en [[l'Albufera]], i atribuïa la formació d'este llac a la desembocadura del Xúquer.
+
== Geografia ==
 +
El terme municipal de Sollana està enquadrat dins de la plana que s'estén des dels contraforts de les llomes d'[[Espioca]], [[l'Almaguer]] i [[Alginet]] fins al llac del [[Parc Natural de l'Albufera de Valéncia|l'Albufera]]: la [[geologia]] i la [[geografia]] coincidixen en afirmar que, en temps remots, gran part de la mateixa estaria coberta per les aigües del [[Mar Mediterràneu|mar Mediterràneu]]; segons el catedràtic [[Eduardo Boscà]], el sac del [[golf de Valéncia]] arribava alguns quilómetros terra adins de l'actual vora del mar, a on desembocaria directament el [[Riu Xúquer|Xúquer]], el seu actual afluent el [[Riu Magre|Magre]] i els barrancs, entre ells el de [[Catarroja]], que ara ho fa directament en [[l'Albufera]], i atribuïa la formació d'este llac a la desembocadura del Xúquer.
  
 
Refermant la mateixa teoria, [[Nicolau Primitiu]] diu que esta immensa plana es formà en anar omplint-se l'Albufera i els seus marenys en els desgasts de les montanyes i les altes planures per l'arrossegament del riu a lo llarc del temps, reduint-se cada vegada més l'extensió ocupada per les aigües, ya que al menys algun braç del Xúquer discorria pel terme i, una volta desviat tot el curs del riu cap a [[Cullera]], el solar de Sollana es completà en els sediments dels dos barrancs que l'empresonen: el [[barranc del Tramusser]] i [[Barranc dels Algadins|el dels Algadins]].  
 
Refermant la mateixa teoria, [[Nicolau Primitiu]] diu que esta immensa plana es formà en anar omplint-se l'Albufera i els seus marenys en els desgasts de les montanyes i les altes planures per l'arrossegament del riu a lo llarc del temps, reduint-se cada vegada més l'extensió ocupada per les aigües, ya que al menys algun braç del Xúquer discorria pel terme i, una volta desviat tot el curs del riu cap a [[Cullera]], el solar de Sollana es completà en els sediments dels dos barrancs que l'empresonen: el [[barranc del Tramusser]] i [[Barranc dels Algadins|el dels Algadins]].  
Llínea 8: Llínea 10:
  
 
== Història ==
 
== Història ==
−
El [[13 d'abril]] de l'any [[1248]] [[Jaume I]] va donar Sollana a [[Eximén d'Urrea]] per heretat lliure i franca. El [[21 de setembre]] de l'any [[1270]] se li concedix carta de població: en este periodo [[Vicent Saboya]] era el senyor i en [[1609]] pertanyia al duc de [[Pastrana]]; el seu últim senyor territorial fon el [[comte d'Íxer]]. Va mantindre pleits constants en [[Sueca]]. En l'any [[1564]] en va tindre un a prop de la compostura del camí que unix abdós llocs, i en l'any [[1568]] sobre l'aprofitament de les aigües per a la collita de l'arròs. Des de les [[cort (noblea)|Corts]] de [[1342]] es controla el seu cultiu. per orde real, en [[1753]] es va restringir el conreu de l'[[arròs]] als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir al restant. També es va donar orde al [[veguer]] d'[[Alzira]] i a l'alcalde de Sollana que controlaren l'amollonament, desguaix i neteja d'estes marjals (prop de 20.000 [[Fanecada|fanecades]]). En l'any [[1789]] esta sifra es va duplicar a causa de cometre frau, ya que es va conrear en terres de secà i d'horta. En les [[Corts valencianes]] de l'any [[1626]] l'iglésia de Santa [[Maria Magdalena]] de Sollana demanà l'exenció de pagar dret d'amortisació i sagell de 800 [[lliura (moneda)|lliures]]. Conta en el convent de la [[Mare de Deu]] de la [[Mercé]], que a mijan [[sigle XIX]] estava abandonat i en estat ruïnós; en eixa época tenia un hospital per a pobres.  
+
El [[13 d'abril]] de l'any [[1248]] [[Jaume I]] va donar Sollana a [[Eximén d'Urrea]] per heretat lliure i franca. El [[21 de setembre]] de l'any [[1270]] se li concedix carta de població: en este periodo [[Vicent Saboya]] era el senyor i en [[1609]] pertanyia al duc de [[Pastrana]]; el seu últim senyor territorial fon el [[comte d'Íxer]]. Va mantindre pleits constants en [[Sueca]].
 +
 
 +
En l'any [[1564]] en va tindre un a prop de la compostura del camí que unix abdós llocs, i en l'any [[1568]] sobre l'aprofitament de les aigües per a la collita de l'arròs. Des de les [[cort (noblea)|Corts]] de [[1342]] es controla el seu cultiu. per orde real, en [[1753]] es va restringir el conreu de l'[[arròs]] als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir al restant. També es va donar orde al [[veguer]] d'[[Alzira]] i a l'alcalde de Sollana que controlaren l'amollonament, desguaix i neteja d'estes marjals (prop de 20.000 [[Fanecada|fanecades]]).  
 +
 
 +
En l'any [[1789]] esta sifra es va duplicar a causa de cometre frau, ya que es va conrear en terres de secà i d'horta. En les [[Corts valencianes]] de l'any [[1626]] l'iglésia de Santa [[Maria Magdalena]] de Sollana demanà l'exenció de pagar dret d'amortisació i sagell de 800 [[lliura (moneda)|lliures]].  
 +
 
 +
Conta en el convent de la [[Mare de Deu]] de la [[Mercé]], que a mijan [[sigle XIX]] estava abandonat i en estat ruïnós; en eixa época tenia un hospital per a pobres.  
  
 
El [[26 de giner]] de l'any [[1932]], un grup revolucionari (aparentment, format per gent de fora de la localitat) va prendre per la força l'ajuntament, cremà l'archiu municipal en la plaça del poble, i va proclamar la [[República Soviètica de Sollana]]. La [[Guàrdia Civil]] desarmà als revolucionaris, i durant els fets al menys dos persones del poble (una, el retor) i un dels revolucionaris varen ser ferits.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1932/01/27/046.html Cómo se registraron los sucesos de Sollana] notícia a [[ABC (diari)|ABC]] del 27 de giner de 1932 {{es}}</ref>
 
El [[26 de giner]] de l'any [[1932]], un grup revolucionari (aparentment, format per gent de fora de la localitat) va prendre per la força l'ajuntament, cremà l'archiu municipal en la plaça del poble, i va proclamar la [[República Soviètica de Sollana]]. La [[Guàrdia Civil]] desarmà als revolucionaris, i durant els fets al menys dos persones del poble (una, el retor) i un dels revolucionaris varen ser ferits.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1932/01/27/046.html Cómo se registraron los sucesos de Sollana] notícia a [[ABC (diari)|ABC]] del 27 de giner de 1932 {{es}}</ref>
  
−
En l'any [[1510]] tenia 57 famílies, que disminuïren sensiblement despuix de l'expulsió dels moriscs (44 el 1.646). Des de mitat del [[sigle XVIII]] el seu creiximent demogràfic ha segut constant: 582 habitants (sollaners) en [[1787]]; 1.819 en [[1900]] i 4.467 en [[1994]] per a un terme de 37,3 km<sup>2</sup>.
+
En l'any [[1510]] tenia 57 famílies, que disminuïren sensiblement despuix de l'expulsió dels moriscs (44 el 1.646).  
  
−
En l'any [[2002]] celebrava el 725é aniversari de la seua carta pobla.
+
Des de mitat del [[sigle XVIII]] el seu creiximent demogràfic ha segut constant: 582 habitants (sollaners) en [[1787]]; 1.819 en [[1900]] i 4.467 en [[1994]] per a un terme de 37,3 km<sup>2</sup>.
 +
 
 +
En l'any [[2002]] celebrava el 725 aniversari de la seua carta pobla.
 +
 
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  |  Alcalde_1 = Gaspar Sastre Cañada
 +
  |  Partit_1 = [[UCD]]
 +
  |  Alcalde_2 = Gaspar Sastre Cañada
 +
  |  Partit_2 = [[AP]]
 +
  |  Alcalde_3 = Francisco Vila Llinares
 +
  |  Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  |  Alcalde_4 = Francisco Vila Llinares
 +
  |  Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  |  Alcalde_5 = Juan Francisco Benito Esteve
 +
  |  Partit_5 = [[AIS]]
 +
  |  Alcalde_6 = Gaspar Sastre Cañada
 +
  |  Partit_6 = [[PPCV]]
 +
  |  Alcalde_7 = Gaspar Sastre Cañada
 +
  |  Partit_7 = [[PPCV]]
 +
  |  Alcalde_8 = Alicia Hervàs Serra
 +
  |  Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  |  Alcalde_9 = Vicente José Codoñer Senón
 +
  |  Partit_9 = [[PPCV]]
 +
  |  Alcalde_10 = Juan Roda Gómez
 +
  |  Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  |  Alcalde_11 = Vicente José Codoñer Senón
 +
  |  Partit_11 = [[PPCV]]
 +
  |  Alcalde_12 = Vicente José Codoñer Senón
 +
  |  Partit_12 = [[PPCV]]
 +
}}
 +
 
 +
 
 +
== Demografia ==
 +
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 4.959 habitants.
 +
 
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2010]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2023]]
 +
|-
 +
| align=center| 4.429 || align=center| 4.184 || align=center| 4.467 || align=center| 4.425 || align=center| 4.451 || align=center| 4.463 || align=center| 4.478 || align=center| 4.515 || align=center| 4.519 || align=center| 4.708 || align=center| 4.899 || align=center| 4.884 || align=center| 4.911 || align=center| 4.959
 +
|}
 +
</center>
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
−
La seua economia es basa fonamentalment en la [[agricultura]], encara que la proximitat de la zona industrial que s'està desenrollant una miqueta més al nort-oest ([[Alginet]], [[Almussafes]], [[Silla]], etc.) i el traçat de l'[[Autopista del Mediterràneu]] pel seu terme poden fer canviar el panorama en els propencs anys convertint-lo en un municipi industrial. A excepció de l'espai urbà, no existix cap terreny sense conrear. No existix el secà. Dins del regadiu n'hi han els [[arrossar|arròs|arrossars]], el [[taronger]] i la [[dacsa]]. L'[[aigua]] per al rec procedix del [[riu Xúquer]]. La ganaderia conta en caps de [[vaca|boví]], [[ovella|llanar]], [[porc|porcí]] i granges avícoles.
+
La seua economia es basa fonamentalment en l'[[agricultura]], encara que la proximitat de la zona industrial que s'està desenrollant una miqueta més al nort-oest ([[Alginet]], [[Almussafes]], [[Silla]], etc.) i el traçat de l'[[Autopista del Mediterràneu]] pel seu terme poden fer canviar el panorama en els propencs anys convertint-lo en un municipi industrial. A excepció de l'espai urbà, no existix cap terreny sense conrear. No existix el secà. Dins del regadiu n'hi han els [[arròs|arrossars]], el [[taronger]] i la [[dacsa]]. L'[[aigua]] per al rec procedix del [[riu Xúquer]]. La ganaderia conta en caps de [[vaca|boví]], [[ovella|llanar]], [[porc|porcí]] i granges avícoles.
  
 
El sector industrial conta en tallers per a la fabricació de mobles, joguets i gineres de punt, ademés dels grans almagasens d'exportació d'[[arròs]] i [[taronja]].
 
El sector industrial conta en tallers per a la fabricació de mobles, joguets i gineres de punt, ademés dels grans almagasens d'exportació d'[[arròs]] i [[taronja]].
Llínea 28: Llínea 80:
 
* '''Safareig Municipal'''. Al costat del quarter de la [[Guàrdia Civil]], en la travessia de la [[N-332]]. Obra de l'arquitecte [[Joan Segura de Lago]].
 
* '''Safareig Municipal'''. Al costat del quarter de la [[Guàrdia Civil]], en la travessia de la [[N-332]]. Obra de l'arquitecte [[Joan Segura de Lago]].
 
* '''Mercat Municipal'''. Al costat de la plaça de l'ajuntament. Obra de l'arquitecte Joan Segura de Lago.
 
* '''Mercat Municipal'''. Al costat de la plaça de l'ajuntament. Obra de l'arquitecte Joan Segura de Lago.
−
 
−
== Demografia ==
 
−
{| align="center" {{tablabonita}}
 
−
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
−
|-
 
−
 
−
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2010]] !! [[2018]]
 
−
|-
 
−
| align=center| 4.429 || align=center| 4.184 || align=center| 4.467 || align=center| 4.425 || align=center| 4.451 || align=center| 4.463 || align=center| 4.478 || align=center| 4.515 || align=center| 4.519 || align=center| 4.708 || align=center| 4.899 || align=center| 4.884
 
−
|}
 
  
 
== Festes ==
 
== Festes ==
Llínea 49: Llínea 91:
  
 
== Sollaners ilustres ==
 
== Sollaners ilustres ==
−
* [[Joan Josep López Ibor]], [[Siquiatra|siquiatria]] i [[Sexologia|sexolec]] naixcut en Sollana en [[1908]].
+
* [[Joan Josep López Ibor]], [[Siquiatra|siquiatria]] i [[Sexologia|sexolec]] naixcut en Sollana en [[1908]]
−
* [[Pedro del Río]], actor espanyol nomenat fill adoptiu de la vila.
+
* [[Pedro del Río]], actor espanyol nomenat fill adoptiu de la vila
−
* [[Francesc Vera]], fotógraf.
+
* [[Francesc Vera]], fotógraf
−
* [[Theo Gil]], artista plàstic de proyecció internacional.
+
* [[Theo Gil]], artista plàstic de proyecció internacional
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
  
 
== Referències==
 
== Referències==
 
<references />
 
<references />
 +
 +
* [https://www.sollana.es/ Ajuntament de Sollana]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Sollana INE. Població de Sollana]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 
* Div. autors: ''Carta pobla otorgada a Sollana per Eiximén d'Urrea en 1277'' (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3197-4
 
* Div. autors: ''Carta pobla otorgada a Sollana per Eiximén d'Urrea en 1277'' (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3197-4
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 
* '''Moleres Ibor''', Juan: ''Història de Sollana'' (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3245-8
 
* '''Moleres Ibor''', Juan: ''Història de Sollana'' (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3245-8
 +
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Sollana}}
 
{{commonscat|Sollana}}
−
* [https://www.sollana.es/ Ajuntament de Sollana]
 
−
* [http://www.sollana.org/ Sollana.org] Lloc oficial]
 
  
 
{{Municipis de La Ribera Baixa}}
 
{{Municipis de La Ribera Baixa}}

Última revisió del 20:20 23 feb 2024

Vista del terme de Sollana

Sollana és un municipi valencià en la comarca de la Ribera Baixa, enclavat dins del Parc Natural de l'Albufera.

GeografiaEditar

El terme municipal de Sollana està enquadrat dins de la plana que s'estén des dels contraforts de les llomes d'Espioca, l'Almaguer i Alginet fins al llac del l'Albufera: la geologia i la geografia coincidixen en afirmar que, en temps remots, gran part de la mateixa estaria coberta per les aigües del mar Mediterràneu; segons el catedràtic Eduardo Boscà, el sac del golf de Valéncia arribava alguns quilómetros terra adins de l'actual vora del mar, a on desembocaria directament el Xúquer, el seu actual afluent el Magre i els barrancs, entre ells el de Catarroja, que ara ho fa directament en l'Albufera, i atribuïa la formació d'este llac a la desembocadura del Xúquer.

Refermant la mateixa teoria, Nicolau Primitiu diu que esta immensa plana es formà en anar omplint-se l'Albufera i els seus marenys en els desgasts de les montanyes i les altes planures per l'arrossegament del riu a lo llarc del temps, reduint-se cada vegada més l'extensió ocupada per les aigües, ya que al menys algun braç del Xúquer discorria pel terme i, una volta desviat tot el curs del riu cap a Cullera, el solar de Sollana es completà en els sediments dels dos barrancs que l'empresonen: el barranc del Tramusser i el dels Algadins.

Hi ha l'hipòtesis que per la part septentrional del terme s'introduïa la Via Augusta procedent dels Pirineus cap a Valéncia, que ací travessava el Xúquer i es desdoblava en dos vies més: una principal que arribava a la Bètica per Saetabis, i una atra secundària que arribava per la costa a Dianium.

HistòriaEditar

El 13 d'abril de l'any 1248 Jaume I va donar Sollana a Eximén d'Urrea per heretat lliure i franca. El 21 de setembre de l'any 1270 se li concedix carta de població: en este periodo Vicent Saboya era el senyor i en 1609 pertanyia al duc de Pastrana; el seu últim senyor territorial fon el comte d'Íxer. Va mantindre pleits constants en Sueca.

En l'any 1564 en va tindre un a prop de la compostura del camí que unix abdós llocs, i en l'any 1568 sobre l'aprofitament de les aigües per a la collita de l'arròs. Des de les Corts de 1342 es controla el seu cultiu. per orde real, en 1753 es va restringir el conreu de l'arròs als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir al restant. També es va donar orde al veguer d'Alzira i a l'alcalde de Sollana que controlaren l'amollonament, desguaix i neteja d'estes marjals (prop de 20.000 fanecades).

En l'any 1789 esta sifra es va duplicar a causa de cometre frau, ya que es va conrear en terres de secà i d'horta. En les Corts valencianes de l'any 1626 l'iglésia de Santa Maria Magdalena de Sollana demanà l'exenció de pagar dret d'amortisació i sagell de 800 lliures.

Conta en el convent de la Mare de Deu de la Mercé, que a mijan sigle XIX estava abandonat i en estat ruïnós; en eixa época tenia un hospital per a pobres.

El 26 de giner de l'any 1932, un grup revolucionari (aparentment, format per gent de fora de la localitat) va prendre per la força l'ajuntament, cremà l'archiu municipal en la plaça del poble, i va proclamar la República Soviètica de Sollana. La Guàrdia Civil desarmà als revolucionaris, i durant els fets al menys dos persones del poble (una, el retor) i un dels revolucionaris varen ser ferits.[1]

En l'any 1510 tenia 57 famílies, que disminuïren sensiblement despuix de l'expulsió dels moriscs (44 el 1.646).

Des de mitat del sigle XVIII el seu creiximent demogràfic ha segut constant: 582 habitants (sollaners) en 1787; 1.819 en 1900 i 4.467 en 1994 per a un terme de 37,3 km2.

En l'any 2002 celebrava el 725 aniversari de la seua carta pobla.

AdministracióEditar

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Gaspar Sastre Cañada UCD
1983 - 1987 Gaspar Sastre Cañada AP
1987 - 1991 Francisco Vila Llinares PSPV-PSOE
1991 - 1995 Francisco Vila Llinares PSPV-PSOE
1995 - 1999 Juan Francisco Benito Esteve AIS
1999 - 2003 Gaspar Sastre Cañada PPCV
2003 - 2007 Gaspar Sastre Cañada PPCV
2007 - 2011 Alicia Hervàs Serra PSPV-PSOE
2011 - 2015 Vicente José Codoñer Senón PPCV
2015 - 2019 Juan Roda Gómez PSPV-PSOE
2019 - 2023 Vicente José Codoñer Senón PPCV
2023 Vicente José Codoñer Senón PPCV


DemografiaEditar

Segons el cens del INE de l'any 2023, conta en una població de 4.959 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2010 2018 2021 2023
4.429 4.184 4.467 4.425 4.451 4.463 4.478 4.515 4.519 4.708 4.899 4.884 4.911 4.959

EconomiaEditar

La seua economia es basa fonamentalment en l'agricultura, encara que la proximitat de la zona industrial que s'està desenrollant una miqueta més al nort-oest (Alginet, Almussafes, Silla, etc.) i el traçat de l'Autopista del Mediterràneu pel seu terme poden fer canviar el panorama en els propencs anys convertint-lo en un municipi industrial. A excepció de l'espai urbà, no existix cap terreny sense conrear. No existix el secà. Dins del regadiu n'hi han els arrossars, el taronger i la dacsa. L'aigua per al rec procedix del riu Xúquer. La ganaderia conta en caps de boví, llanar, porcí i granges avícoles.

El sector industrial conta en tallers per a la fabricació de mobles, joguets i gineres de punt, ademés dels grans almagasens d'exportació d'arròs i taronja.

Monuments i llocs d'interésEditar

 
Iglésia del Raval de Sollana
  • Iglésia del Raval. Sobreixen les dos torres de la seua iglésia en frontera pròpia de neoclassicisme setcentista. L'iglésia és l'únic que es conserva de l'antic convent dels mercedaris.
  • Pou Pudent. Font pública al carrer López Ibor.
  • Safareig Municipal. Al costat del quarter de la Guàrdia Civil, en la travessia de la N-332. Obra de l'arquitecte Joan Segura de Lago.
  • Mercat Municipal. Al costat de la plaça de l'ajuntament. Obra de l'arquitecte Joan Segura de Lago.

FestesEditar

Les festes locals comencen el 22 de juliol, en la celebració de Santa Maria Magdalena, (patrona). Despuix de celebrar la festa hi ha un breu paréntesis (fins al 9 d'agost) durant el qual se celebren les festes del Romaní.

El 9 d'agost se celebra la tradicional ofrena al Crist de la Pietat. El 10 d'agost se celebra la festa major, en honor al Santíssim Crist de la Pietat. L'image és traslladada a la nit en processó des de l'iglésia de la Magdalena a la del Raval, on passa la nit. L'11 d'agost se celebra el dia del Crist del Raval. A la vesprada, l'image és traslladada de nou a l'iglésia de la Magdalena. Tradicionalment, esta nit se celebrava "la cordà", substituïda actualment per un correfoc).

El 14 d'agost se celebra la "nit de les paelles". L'Ajuntament sufraga els costs dels condiments i delimita el centre del núcleu urbà perque a la nit, a partir de les 21:00 h els veïns cuinen i despuix mengen les paelles. Del 16 al 27 es monta una plaça de bous de fusta a la plaça major i es deixen anar vaquetes i també bous embolats.

Per a finalisar, a finals d'agost, també se celebren les festes de la barri de Sant Ramon, en un tradicional sopar als carrers del barri.

Sollaners ilustresEditar

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

  1. ↑ Cómo se registraron los sucesos de Sollana notícia a ABC del 27 de giner de 1932 (espanyol)

BibliografiaEditar

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Div. autors: Carta pobla otorgada a Sollana per Eiximén d'Urrea en 1277 (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3197-4
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Moleres Ibor, Juan: Història de Sollana (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3245-8
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externsEditar

Commons


Municipis de La Ribera Baixa
Albalat de la Ribera  •  Almussafes  •  Benicull  •  Corbera  •  Cullera  •  Favara  •  Fortaleny  •  Llaurí  •  Polinyà  •  Riola  •  Sollana  •  Sueca
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sollana&oldid=303118»