Diferència entre les revisions de "Francesc Carreras Candi" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 8 edicions intermiges d'5 usuaris)

Llínea 1:

{{Biografia|

| nom = Francesc Carreras i Candi

| image = [[File:Frances Carreras Candi Estatua.JPG|~~thumb~~|]]

| image = [[File:Frances Carreras Candi Estatua.JPG|250px|]]

| peu = Estatua a Frances Carreras Candi

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]

Llínea 10:

| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]

}}

'''Francesc Carreras i Candi''' ([[Barcelona]], [[1862]] - [[1937]]). Fon un historiador, geógraf i polític [[Catalunya|català]].

'''Francesc Carreras i Candi''' ([[Barcelona]], [[1862]] - † [[1937]]). Fon un historiador, geógraf i polític [[Catalunya|català]].

== Biografia ==

Llínea 22:

Encara que des de la seua joventut va colaborar en infinitat de periòdics i publicacions, sobre els més variats temes com els castells, la numismàtica, la filatèlia, etc... la seua principal obra és ''La ciutat de Barcelona'' ([[1916]]) que seguix sent, un sigle més tart, l'obra de referència per excelència de dita ciutat, i que forma part de l'obra ''Geografia General de Catalunya'' (1908-18) que ell mateixa va dirigir. I que posteriorment va englobar ''Vascongadas'' ([[1921]]), ''Valéncia'' ([[1922]]) i ''Galícia'' ([[1928]]). Continuant el treball d'equip iniciat en esta obra en ''El Folclor i Costums d'Espanya'' ([[1933]]).

Fon regidor de l'Ajuntament de Barcelona ([[1891]]-1922) per la ''Lliga Regionalista'' i va promoure la publicació de documents inèdits de l'archiu municipal, com el ''Manual de novells ardits'' o ''Dietari de l'antic consell barceloní'' i ''Rúbriques de Bruniquer''. També fon president de la comissió del Districte de l'Eixample (1918-1922) i va contribuir a salvar les ~~Drassanes~~. També fon cònsul en Barcelona de la [[República Dominicana]] des de l'any [[1900]], i gerent de la Companyia per a la canalisació de l'[[Ebre]] des de l'any [[1924]].

Fon regidor de l'Ajuntament de Barcelona ([[1891]]-1922) per la ''Lliga Regionalista'' i va promoure la publicació de documents inèdits de l'archiu municipal, com el ''Manual de novells ardits'' o ''Dietari de l'antic consell barceloní'' i ''Rúbriques de Bruniquer''. També fon president de la comissió del Districte de l'Eixample (1918-1922) i va contribuir a salvar les Darassanes. També fon cònsul en Barcelona de la [[República Dominicana]] des de l'any [[1900]], i gerent de la Companyia per a la canalisació de l'[[Ebre]] des de l'any [[1924]].

Part del fondo personal de Francesc Carreras i Candi es conserva en l'Archiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Llínea 39:

* ''La ciutat de Barcelona'' (1916)

* ''La creu coberta'' (1919)

* ''Les ~~drassanes~~ barcelonines, sos inventaris i restauració'' (1928)

* ''Les darassanes barcelonines, sos inventaris i restauració'' (1928)

* ''Desafiament a Catalunya en el ~~segle~~ XVI'' (1936) junt a Siegfried Bosch.

* ''Desafiament a Catalunya en el sigle XVI'' (1936) junt a Siegfried Bosch.

* ''Cataluña ilustrada'' (1940)

* ''La navegación en el río Ebro'' (1940)

Llínea 48:

{{Cita|''Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente.''|"El Lenguaje Valenciano", per Francesc Carreras Candi, publicat en la ''Geografía general del Reino de Valencia'' (1920-1927), pàg. 553}}

{{Cita|''Lo expuesto parece suficiente para acabar con antiguos prejuicios y dejar justificada la afirmación de hablarse en Valencia la lengua ibérica romanceada, al tiempo de su conquista por Jaime I''|Francesc Carreras Candi}}

* Sobre la repoblació del [[Regne de Valéncia]] durant la Reconquista:

{{Cita|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto|Ubieto]], [[Ambrosio Huici|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena|Gual Camarena]], [[Julià San Valero|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.|[[Ampar Cabanes]]}}

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{Biografia|
 | nom = Francesc Carreras i Candi
-| image = [[File:Frances Carreras Candi Estatua.JPG|thumb|]]
+| image = [[File:Frances Carreras Candi Estatua.JPG|250px|]]
 | peu = Estatua a Frances Carreras Candi
 | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 | lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]
 }}
-'''Francesc Carreras i Candi''' ([[Barcelona]], [[1862]] - [[1937]]). Fon un historiador, geógraf i polític [[Catalunya|català]].
+'''Francesc Carreras i Candi''' ([[Barcelona]], [[1862]] - † [[1937]]). Fon un historiador, geógraf i polític [[Catalunya|català]].
 == Biografia ==
@@ Llínea 22: / Llínea 22: @@
 Encara que des de la seua joventut va colaborar en infinitat de periòdics i publicacions, sobre els més variats temes com els castells, la numismàtica, la filatèlia, etc... la seua principal obra és ''La ciutat de Barcelona'' ([[1916]]) que seguix sent, un sigle més tart, l'obra de referència per excelència de dita ciutat, i que forma part de l'obra ''Geografia General de Catalunya'' (1908-18) que ell mateixa va dirigir. I que posteriorment va englobar ''Vascongadas'' ([[1921]]), ''Valéncia'' ([[1922]]) i ''Galícia'' ([[1928]]). Continuant el treball d'equip iniciat en esta obra en ''El Folclor i Costums d'Espanya'' ([[1933]]).
-Fon regidor de l'Ajuntament de Barcelona ([[1891]]-1922) per la ''Lliga Regionalista'' i va promoure la publicació de documents inèdits de l'archiu municipal, com el ''Manual de novells ardits'' o ''Dietari de l'antic consell barceloní'' i ''Rúbriques de Bruniquer''. També fon president de la comissió del Districte de l'Eixample (1918-1922) i va contribuir a salvar les Drassanes. També fon cònsul en Barcelona de la [[República Dominicana]] des de l'any [[1900]], i gerent de la Companyia per a la canalisació de l'[[Ebre]] des de l'any [[1924]].
+Fon regidor de l'Ajuntament de Barcelona ([[1891]]-1922) per la ''Lliga Regionalista'' i va promoure la publicació de documents inèdits de l'archiu municipal, com el ''Manual de novells ardits'' o ''Dietari de l'antic consell barceloní'' i ''Rúbriques de Bruniquer''. També fon president de la comissió del Districte de l'Eixample (1918-1922) i va contribuir a salvar les Darassanes. També fon cònsul en Barcelona de la [[República Dominicana]] des de l'any [[1900]], i gerent de la Companyia per a la canalisació de l'[[Ebre]] des de l'any [[1924]].
 Part del fondo personal de Francesc Carreras i Candi es conserva en l'Archiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
@@ Llínea 39: / Llínea 39: @@
 * ''La ciutat de Barcelona'' (1916)
 * ''La creu coberta'' (1919)
-* ''Les drassanes barcelonines, sos inventaris i restauració'' (1928)
+* ''Les darassanes barcelonines, sos inventaris i restauració'' (1928)
-* ''Desafiament a Catalunya en el segle XVI'' (1936) junt a Siegfried Bosch.
+* ''Desafiament a Catalunya en el sigle XVI'' (1936) junt a Siegfried Bosch.
 * ''Cataluña ilustrada'' (1940)
 * ''La navegación en el río Ebro'' (1940)
@@ Llínea 48: / Llínea 48: @@
 {{Cita|''Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente.''|"El Lenguaje Valenciano", per Francesc Carreras Candi, publicat en la ''Geografía general del Reino de Valencia'' (1920-1927), pàg. 553}}
+{{Cita|''Lo expuesto parece suficiente para acabar con antiguos prejuicios y dejar justificada la afirmación de hablarse en Valencia la lengua ibérica romanceada, al tiempo de su conquista por Jaime I''|Francesc Carreras Candi}}
+* Sobre la repoblació del [[Regne de Valéncia]] durant la Reconquista:
+{{Cita|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto|Ubieto]], [[Ambrosio Huici|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena|Gual Camarena]], [[Julià San Valero|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.|[[Ampar Cabanes]]}}
 == Enllaços externs ==