Diferència entre les revisions de "Germanies"
Sin resumen de edición |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Els artesans del [[Regne de Valéncia]] adquiriren durant el regnat de [[Ferran el Catòlic]] el privilegi de formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques. Esta possibilitat d’armar-se va fer més cruenta la revolta de les Germanies (germandats gremials). | Els artesans del [[Regne de Valéncia]] adquiriren durant el regnat de [[Ferran el Catòlic]] el privilegi de formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques. Esta possibilitat d’armar-se va fer més cruenta la revolta de les Germanies (germandats gremials). | ||
Donat el caràcter i llegislació predominantment burguesos de la societat valenciana, adoptà característiques pròpies de revolta social en contra de la [[noblea]], la qual havia fugit de la ciutat davant d’una epidèmia de [[pesta]] en l'any [[1519]]. Açò es va unir a una época econòmicament difícil. El seu inici fon progressiu i ple d’actes llegals i de protesta, i fon determinant en això el fet de que el poble tenia eixe permís real per a utilisar armes en que enfrontar-se a les incursions dels pirates barbarescs. Despuix de la fugida de la noblea, les classes miges i gremials de la [[ciutat de Valéncia]] es varen fer progressivament càrrec per un representant de cada gremi, per a regir la capital valenciana. El rei Carles I estava en aquell moment ([[1520]]) en [[Aquisgran]] concentrat en la seua coronació com a emperador, i les úniques mesures que prengué davant de la revolta foren la prohibició de l' | Donat el caràcter i llegislació predominantment burguesos de la societat valenciana, adoptà característiques pròpies de revolta social en contra de la [[noblea]], la qual havia fugit de la ciutat davant d’una epidèmia de [[pesta]] en l'any [[1519]]. Açò es va unir a una época econòmicament difícil. El seu inici fon progressiu i ple d’actes llegals i de protesta, i fon determinant en això el fet de que el poble tenia eixe permís real per a utilisar armes en que enfrontar-se a les incursions dels pirates barbarescs. Despuix de la fugida de la noblea, les classes miges i gremials de la [[ciutat de Valéncia]] es varen fer progressivament càrrec per un representant de cada gremi, per a regir la capital valenciana. El rei Carles I estava en aquell moment ([[1520]]) en [[Aquisgran]] concentrat en la seua coronació com a emperador, i les úniques mesures que prengué davant de la revolta foren la prohibició de l'us d'armes, prohibició que ningú va tindre en conte. | ||
== La Junta dels Tretze == | == La Junta dels Tretze == | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
*[[Segona Germania]] | * [[Segona Germania]] | ||
*[[Junta dels Tretze]] | * [[Junta dels Tretze]] | ||
*[[Joan Llorens]] | * [[Joan Llorens]] | ||
*[[Vicent Peris]] | * [[Vicent Peris]] | ||
*[[Germana de Foix]] | * [[Germana de Foix]] | ||
*[[Guillem Sorolla]] | * [[Guillem Sorolla]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://www.lonostre.es/rv/guerra-germanies-regne-valencia/ Quan deixà d'existir esperança. Les Germanies - ''Lo Nostre''] | * [https://www.lonostre.es/rv/guerra-germanies-regne-valencia/ Quan deixà d'existir esperança. Les Germanies - ''Lo Nostre''] | ||
* [https://www.youtube.com/watch?v=L2m_wXdfC-4 La Germanía en el callejero de la ciudad de Valencia - Fernando Sastre Olamendi] | |||
[[Categoria:Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Regne de Valéncia]] | ||