Diferència entre les revisions de "País Vasc"
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
|mapa = Pais Vasco in Spain (including Canarias).svg | |mapa = Pais Vasco in Spain (including Canarias).svg | ||
|tamany_mapa = 200px | |tamany_mapa = 200px | ||
|peu_mapa = <small> | |peu_mapa = <small>El País Vasc en Espanya</small> | ||
|capital = [[Vitòria]] | |capital = [[Vitòria]] | ||
|coor = | |coor = | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
|camp3_nom = | |camp3_nom = | ||
|camp3 = | |camp3 = | ||
|població = 2. | |població = 2.220.504 | ||
|població_lloc = 7 | |població_lloc = 7 | ||
|població_any = | |població_any = 2020 | ||
|població_post = | |població_post = | ||
|densitat = 216,28 hab/km | |densitat = 216,28 hab/km | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
|tipo_superior_X = | |tipo_superior_X = | ||
|superior_X = | |superior_X = | ||
|pàgina web = www | |pàgina web = www.euskadi.eus | ||
}} | }} | ||
El '''País Vasc''' (en [[Idioma espanyol|espanyol]] ''País Vasco'' i en [[Idioma eusquera|eusquera]] ''Euskal Herria'' o ''Euskadi'') és una comunitat autònoma espanyola, situada en el extrem nort-oriental de la franja cantàbrica, fitant al nort en el mar Cantàbric i França, al sur en La Rioja i Castella i Lleó, a l'oest en Cantàbria i a l'est en Navarra. Ho integren les províncies (denominades territoris històrics en l'ordenament autonòmic) d'[[Àlava]], [[Guipúscoa]] i [[Viscaya]] agrupant a 251 municipis: Àlava 51, Guipúscoa 88 i Viscaya 112. | El '''País Vasc''' (en [[Idioma espanyol|espanyol]] ''País Vasco'' i en [[Idioma eusquera|eusquera]] ''Euskal Herria'' o ''Euskadi'') és una comunitat autònoma espanyola, situada en el extrem nort-oriental de la franja cantàbrica, fitant al nort en el mar Cantàbric i França, al sur en La Rioja i Castella i Lleó, a l'oest en Cantàbria i a l'est en Navarra. Ho integren les províncies (denominades territoris històrics en l'ordenament autonòmic) d'[[Àlava]], [[Guipúscoa]] i [[Viscaya]] agrupant a 251 municipis: Àlava 51, Guipúscoa 88 i Viscaya 112. | ||
| Llínea 96: | Llínea 96: | ||
Fontes Hispaniae Antiquae, IX, p. 74'' | Fontes Hispaniae Antiquae, IX, p. 74'' | ||
Les últimes investigacions arqueològiques pareixen indicar una expansió franc-aquitana a partir del [[sigle VI]], lo que se contradiu en les propostes historiogràfiques que se basen en una continuïtat de la cultura des de la protohistòria fins els inicis de | Les últimes investigacions arqueològiques pareixen indicar una expansió franc-aquitana a partir del [[sigle VI]], lo que se contradiu en les propostes historiogràfiques que se basen en una continuïtat de la cultura des de la protohistòria fins els inicis de l'Edat Mija: | ||
''En definitiva, s'observa que entre la tart-antiguetat i el món precedent existix una ruptura dels patrons de assentaments. Ruptura que no és sino el reflex dels canvis profunts que experimentà l'estructura social, derivats de la recessió demogràfica que afectà a tota Europa, pero també dels acontenyiments polítics relacionats en l'expansió franca que, a partir del [[sigle VI]], ha debut afectar al País Vasc, segons se desprén de les característiques del registre arqueològic.'' | ''En definitiva, s'observa que entre la tart-antiguetat i el món precedent existix una ruptura dels patrons de assentaments. Ruptura que no és sino el reflex dels canvis profunts que experimentà l'estructura social, derivats de la recessió demogràfica que afectà a tota Europa, pero també dels acontenyiments polítics relacionats en l'expansió franca que, a partir del [[sigle VI]], ha debut afectar al País Vasc, segons se desprén de les característiques del registre arqueològic.'' | ||
Ni les invasions dels visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Viscaya ni a Guipúscoa, encara que provablement les seues costes foren assolades pels vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les rodalies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria. | Ni les invasions dels visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Viscaya ni a Guipúscoa, encara que provablement les seues costes foren assolades pels vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les rodalies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria. | ||
| Llínea 105: | Llínea 104: | ||
Despuix de l'invasió musulmana, se creu que Viscaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Astúries]], en alguns enfrontaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Astúries, escrita en el [[sigle IX]], i referint-se al regnat d'Alfonso I, és a on se fa per primera volta referència a Àlava i Viscaya: "Àlava, Viscaya, Alaon i Orduña sempre havien segut posseïdes pels seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les. | Despuix de l'invasió musulmana, se creu que Viscaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Astúries]], en alguns enfrontaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Astúries, escrita en el [[sigle IX]], i referint-se al regnat d'Alfonso I, és a on se fa per primera volta referència a Àlava i Viscaya: "Àlava, Viscaya, Alaon i Orduña sempre havien segut posseïdes pels seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les. | ||
=== Els Furs | === Els Furs Migevals === | ||
==== Viscaya ==== | ==== Viscaya ==== | ||
La [[Viscaya]] migeval estava dividida en tres parts en govern i jurisdicció pròpies: | La [[Viscaya]] migeval estava dividida en tres parts en govern i jurisdicció pròpies: | ||
| Llínea 148: | Llínea 147: | ||
=== Edat Moderna === | === Edat Moderna === | ||
==== L'armada de Viscaya ==== | ==== L'armada de Viscaya ==== | ||
Com conseqüència del Descobriment | Com conseqüència del Descobriment d'[[Amèrica]], empijoraren les relacions entre [[Espanya]] i [[Portugal]]. El rei de Portugal considerava que, en virtut del Tratat de Alcaçovas, les terres recentment descobertes li pertanyien, i en la cort espanyola se tenia informes de que s'estava aprestant una armada en [[Lisboa]], per lo que els Reis Catòlics aplegaren a témer atacs portuguesos a la segona expedició de [[Coló]]. | ||
Per a remediar esta situació, els reis encarregaren des de Barcelona al doctor Andrés Villalón, regidor major i membre del Real Consell de les seues Altees que organisa-se una armada oceànica. En permís real, Villaón, en [[juliol]] de [[1493]], encomandà en Bermeo esta faena al bilbaí Juan de Arbolancha. L'armada fon coneguda com Armada de Viscaya, per formar-se en Bermeo en naus i tripulacions viscaïnes (en el sentit ampli, açò si, vasques). A finals de juny Iñigo de Artieta, nomenat pels reis Capità General d'esta armada, reunix les naus en Bermeo a finals de juliol, la armada ix de Bermeo cap a Cadis, a on arriben a primers d'[[agost]]. | Per a remediar esta situació, els reis encarregaren des de Barcelona al doctor Andrés Villalón, regidor major i membre del Real Consell de les seues Altees que organisa-se una armada oceànica. En permís real, Villaón, en [[juliol]] de [[1493]], encomandà en Bermeo esta faena al bilbaí Juan de Arbolancha. L'armada fon coneguda com Armada de Viscaya, per formar-se en Bermeo en naus i tripulacions viscaïnes (en el sentit ampli, açò si, vasques). A finals de juny Iñigo de Artieta, nomenat pels reis Capità General d'esta armada, reunix les naus en Bermeo a finals de juliol, la armada ix de Bermeo cap a Cadis, a on arriben a primers d'[[agost]]. | ||
| Llínea 180: | Llínea 179: | ||
== Sistema d'educació del País Vasc == | == Sistema d'educació del País Vasc == | ||
*Vore: [[Euskera en el sistema educatiu]] | * Vore: [[Euskera en el sistema educatiu]] | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 186: | Llínea 185: | ||
* [[Història dels vascs]] | * [[Història dels vascs]] | ||
* [[Euskera]] | * [[Euskera]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Basque | {{Commonscat|Basque Autonomous Community}} | ||
{{Comunitats Autònomes d'Espanya}} | {{Comunitats Autònomes d'Espanya}} | ||
[[Categoria:Euskadi]] | [[Categoria:Euskadi]] | ||