Diferència entre les revisions de "Nouakchott"

Sense resum d'edició
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 6: Llínea 6:


== Història ==
== Història ==
La ciutat fon construïda en el lloc d'un chicotet ''[[Ksar (poble)|ksar]],'' a 7 km de la costa, durant la colonisació francesa; el lloc fon triat cuidadosament per a evitar inundacions catastròfiques com les del [[1950]], per tindre assegurat el subministre d'aigua, i que estiguera prou llunt del [[Senegal]]. La construcció escomençà en l'any [[1958]] i diversos proyectes urbanístics es desenrollaren ya abans de l'independència, en [[1960]]. L'establiment dels [[Nómada|nómades]] (sobretot durant la gran sequera del [[1968]]-[[1973]]) i l'atracció de la capital provocaren un creiximent accelerat. En l'any [[1974]], tenia uns cent mil habitants i en [[1992]] havia passat de 600.000 habitants; en [[1999]] la seua població era de 881.000. La nova demarcació establix la seua població, en l'any [[2010]], en 822.207 habitants.
La ciutat fon construïda en el lloc d'un chicotet ''[[Ksar (poble)|ksar]],'' a 7 km de la costa, durant la colonisació francesa; el lloc fon triat cuidadosament per a evitar inundacions catastròfiques com les de l'any [[1950]], per tindre assegurat el subministre d'aigua, i que estiguera prou llunt del [[Senegal]]. La construcció escomençà en l'any [[1958]] i diversos proyectes urbanístics es desenrollaren ya abans de l'independència, en [[1960]]. L'establiment dels [[Nómada|nómades]] (sobretot durant la gran sequera de [[1968]]-[[1973]]) i l'atracció de la capital provocaren un creiximent accelerat. En l'any [[1974]], tenia uns cent mil habitants i en [[1992]] havia passat de 600.000 habitants; en [[1999]] la seua població era de 881.000. La nova demarcació establix la seua població, en l'any [[2010]], en 822.207 habitants.


== Geografia ==
== Geografia ==
La ciutat té un centre occidentalisat en els ministeris, embaixades i atres servicis destacats com bancs i grans superfícies comercials; després, conta en uns barris residencials i, a les afores, els establiments precaris dels pobres. Fins als anys 1970, hagué tendes nómades en la zona urbana (200 tendes en l'any 1971).
La ciutat té un centre occidentalisat en els ministeris, embaixades i atres servicis destacats com bancs i grans superfícies comercials; després, conta en uns barris residencials i, a les afores, els establiments precaris dels pobres. Fins als [[anys 1970]], hagué tendes nómades en la zona urbana (200 tendes en l'any [[1971]]).


El seu clima és relativament suau, en màximes de 32 graus i mínimes de 11; la mija de pluja és de 135 mm. Els pous del [[Trarza]] haurien d'assegurar l'aigua, pero hui en dia ya no són suficients i s'ha construït una depuradora d'aigua.
El seu clima és relativament suau, en màximes de 32 graus i mínimes de 11; la mija de pluja és de 135 mm. Els pous del [[Trarza]] haurien d'assegurar l'aigua, pero hui en dia ya no són suficients i s'ha construït una depuradora d'aigua.


Uns 7 km al surest es construí un ''[[wharf]]'' per a l'exportació. Les comunicacions, a sovint, s'han de fer per avió gràcies a un modern [[Aeroport de Nouakchott|aeroport]] en les afores de la capital i a pistes d'aterrisage escampades per la zona; les pistes en el mig de l'arena són impossibles de mantindre.
Uns 7 km al surest es construí un ''[[wharf]]'' per a l'exportació. Les comunicacions, a sovint, s'han de fer per avió gràcies a un modern [[Aeroport de Nouakchott|aeroport]] en les afores de la capital i a pistes d'aterrisage escampades per la zona; les pistes en el mig de l'arena són impossibles de mantindre.  


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==