Diferència entre les revisions de "Ramón Tamames"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | |||
| nom = Ramón Tamames Gómez | |||
| image = [[Image:Ramón Tamames (2012) cropped.jpg|225px]] | |||
| peu = Tamames en l'any 2012 | |||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | |||
| ocupació = Economiste, escritor i polític | |||
| data_naix = [[1 de novembre]] de [[1933]] | |||
| lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]] | |||
| data_mort = | |||
| lloc_mort = | |||
}} | |||
'''Ramón Tamames Gómez''' ([[Madrit]], [[1 de novembre]] de [[1933]]) és un economiste, escritor i polític [[Espanya|espanyol]]. | '''Ramón Tamames Gómez''' ([[Madrit]], [[1 de novembre]] de [[1933]]) és un economiste, escritor i polític [[Espanya|espanyol]]. | ||
| Llínea 5: | Llínea 16: | ||
Fill de Manuel Tamames, doctor en Medicina i Cirugia i professor d'Anatomia i de Carmen Gómez, que tingueren quatre fills. | Fill de Manuel Tamames, doctor en Medicina i Cirugia i professor d'Anatomia i de Carmen Gómez, que tingueren quatre fills. | ||
Els estudis secundaris els va fer en el Liceu Francés de Madrit, i els universitaris els va cursar en les Facultats de Dret, i de Ciències Econòmiques, de l'Universitat de Madrit, ampliant els seus coneiximents en l'Institut d'Estudis Polítics i en la ''London School of Economics''. | Els estudis secundaris els va fer en el Liceu Francés de Madrit, i els universitaris els va cursar en les Facultats de Dret, i de Ciències Econòmiques, de l'[[Universitat de Madrit]], ampliant els seus coneiximents en l'Institut d'Estudis Polítics i en la ''London School of Economics''. | ||
Tècnic comercial de l'Estat des de [[1957]], per oposició (en excedència voluntària des de [[1969]]), és catedràtic d'Estructura Econòmica des de [[1968]]; primer en [[Màlaga]], Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials —dependent en eixe moment de l'[[Universitat de Granada]]— i des de [[1975]] de l'Universitat Autònoma de Madrit. En març de [[1992]] fon designat [[catedràtic Jean Monnet]] per la [[Comunitat Europea]]. | Tècnic comercial de l'Estat des de l'any [[1957]], per oposició (en excedència voluntària des de [[1969]]), és catedràtic d'Estructura Econòmica des de l'any [[1968]]; primer en [[Màlaga]], Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials —dependent en eixe moment de l'[[Universitat de Granada]]— i des de [[1975]] de l'Universitat Autònoma de Madrit. En [[març]] de [[1992]] fon designat [[catedràtic Jean Monnet]] per la [[Comunitat Europea]]. | ||
=== Trayectòria política === | === Trayectòria política === | ||
Activiste estudiantil universitari des de la década de | Activiste estudiantil universitari des de la [[década de 1950]], va ingressar en el [[Partit Comuniste d'Espanya]] (PCE) en l'any [[1956]]. Membre del Comité Eixecutiu del PCE des de [[1976]], fon elegit diputat per [[Madrit]] en els anys [[1977]] i [[1979]]. Entre [[1979]] i [[1981]] fon regidor i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Madrit durant l'alcaldia d'[[Enrique Tierno Galván]]. | ||
Abandonà el PCE en maig de [[1981]] per a fundar en decembre de [[1984]] la [[Federació Progressista]] (FP), en la qual va participar en la creació d'[[Esquerra Unida]] (IU) en [[1986]], sent elegit diputat. En [[1987]] la FP va abandonar IU i en [[1989]], sent encara diputat, va abandonar la direcció d'eixe partit i va ingressar en el [[Centre Democràtic i Social]] (CDS), encara que abandonaria la política poc de temps despuix, per a dedicar-se als negocis. | Abandonà el PCE en [[maig]] de [[1981]] per a fundar en [[decembre]] de [[1984]] la [[Federació Progressista]] (FP), en la qual va participar en la creació d'[[Esquerra Unida]] (IU) en l'any [[1986]], sent elegit diputat. En [[1987]] la FP va abandonar IU i en l'any [[1989]], sent encara diputat, va abandonar la direcció d'eixe partit i va ingressar en el [[Centre Democràtic i Social]] (CDS), encara que abandonaria la política poc de temps despuix, per a dedicar-se als negocis. | ||
En el pas del temps ha evolucionat cap a posicions més conservadores en matèria econòmica, segons va declarar el propi Tamames en una entrevista. | En el pas del temps ha evolucionat cap a posicions més conservadores en matèria econòmica, segons va declarar el propi Tamames en una entrevista. | ||
El 3 de febrer de [[2023]] Ramón Tamames feu públic a ''[[Europa Press]]'' que estaria dispost a encapçalar una moció de censura contra [[Pedro Sánchez Castejón|Pedro Sánchez]] coordinada pel partit polític [[Vox]]. Finalment, el 22 de febrer d'eixe mateix any, Vox va anunciar que Tamames seria el candidat de dita moció de censura. | El [[3 de febrer]] de [[2023]] Ramón Tamames feu públic a ''[[Europa Press]]'' que estaria dispost a encapçalar una moció de censura contra [[Pedro Sánchez Castejón|Pedro Sánchez]] coordinada pel partit polític [[Vox]]. Finalment, el [[22 de febrer]] d'eixe mateix any, Vox va anunciar que Tamames seria el candidat de dita moció de censura. | ||
=== Trayectòria professional === | === Trayectòria professional === | ||
| Llínea 25: | Llínea 36: | ||
Ha segut colaborador de publicacions com ''[[Triunfo]]'', ''[[Cuadernos para el diálogo]]'', ''[[El País]]'', ''[[Madrid (periòdic)|Madrid]]'', ''[[Diario 16]]'', ''[[ABC]]'' o ''[[El Mundo]]'', entre uns atres. | Ha segut colaborador de publicacions com ''[[Triunfo]]'', ''[[Cuadernos para el diálogo]]'', ''[[El País]]'', ''[[Madrid (periòdic)|Madrid]]'', ''[[Diario 16]]'', ''[[ABC]]'' o ''[[El Mundo]]'', entre uns atres. | ||
En l'any [[1982]] va passar a ser director del primer Anuari de la prensa espanyola, del periòdic ''El País''; i en [[1993]], de l'Anuari de ''El Mundo'' fins a [[2003]]. Durant anys, fins a [[1998]], fon colaborador d'[[Antonio Herrero]] en la ràdio, primer en ''[[Antena 3]]'', i despuix en la [[cadena COPE]]. També fon colaborador habitual de ''[[Punto Radio]]'' (programa “Protagonistas”, que va dirigir [[Luis del Olmo]]), del diari electrònic ''estrelladigital.es'', i de la revista ''Leer''; i analiste de Diari de la nit de ''[[Telemadrid]]'', de ''[[Veo TV]]'', i de ''[[Radio Inter]]''. | En l'any [[1982]] va passar a ser director del primer Anuari de la prensa espanyola, del periòdic ''El País''; i en [[1993]], de l'Anuari de ''El Mundo'' fins a l'any [[2003]]. Durant anys, fins a [[1998]], fon colaborador d'[[Antonio Herrero]] en la [[ràdio]], primer en ''[[Antena 3]]'', i despuix en la [[cadena COPE]]. També fon colaborador habitual de ''[[Punto Radio]]'' (programa “Protagonistas”, que va dirigir [[Luis del Olmo]]), del diari electrònic ''estrelladigital.es'', i de la revista ''Leer''; i analiste de Diari de la nit de ''[[Telemadrid]]'', de ''[[Veo TV]]'', i de ''[[Radio Inter]]''. | ||
El 12 de juny de [[2012]] fon elegit membre de número de la [[Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques]]. En l'any [[2013]] es va incorporar al Patronat d'Honor de la Fundació Madrit, Centre Mundial d'Ingenieria (MCMI). | El [[12 de juny]] de [[2012]] fon elegit membre de número de la [[Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques]]. En l'any [[2013]] es va incorporar al Patronat d'Honor de la Fundació Madrit, Centre Mundial d'Ingenieria (MCMI). | ||
== Premis i guardons == | == Premis i guardons == | ||
* 1993-Premi ''Espasa de Ensayo'' per ''La España alternativa''. | |||
* 1997-Premi Rei Jaume I d'Economia. | |||
* 1997-Premi Castella i Lleó a la Protecció del Mig ambient. | |||
* 2003-Premi Nacional d'Economia i Mig ambient. | |||
== Obra == | == Obra == | ||
( | * ''Formación y desarrollo del Mercado Común Europeo''. Iber-Amer, 1965. | ||
* ''Los centros de gravedad de la economía española''. Editorial Guadiana, 1968. | |||
* ''La República. La era de Franco''. Madrid: Alianza Universidad, 1973. | |||
* ''La polémica sobre los límites del crecimiento''. Madrid: Alianza Editorial, 1974. ISBN: 84-206-1519-6. | |||
* ''Historia de Elio''. Barcelona: Editorial Planeta, 1976. | |||
* ''El socialismo inevitable''. Barcelona, Editorial Planeta, 1978. | |||
* ''Una idea de España, ayer, hoy y mañana''. Barcelona: Plaza y Janés, 1985. | |||
* ''La Unión Europea'' / Ramón Tamames i Mónica López Fernández. Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2002. ISBN: 978-84-206-8619-6. | |||
* ''Estructura económica internacional'' / Ramón Tamames (Begoña González Huerta, coautora). Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2003. ISBN: 978-84-206-3906-2. | |||
* ''Introducción a la economía española'' / Ramón Tamames i Antonio Rueda. Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2005. ISBN: 978-84-206-5835-3. | |||
* ''Estructura económica de España'' / Ramón Tamames (Antonio Rueda, coautor. Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2005. ISBN: 978-84-206-8712-4. | |||
* ''Diccionario de economía y finanzas''. Ramón Tamames i Santiago Gallego. Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2006. ISBN: 978-84-206-4863-7. | |||
* ''El siglo de China. De Mao a primera potencia mundial''. Planeta. 2007 (4ª ed.) ISBN: 978-84-080-7887-6. | |||
* ''Ni Mussolini ni Franco: la dictadura de Primo de Rivera y su tiempo''. Editorial Planeta, 2008. ISBN: 978-84-08-07707-7. | |||
* ''Para salir de la crisis global: Análisis y soluciones.'' Editorial Edaf. 2009. ISBN: 978-84-414-2139-4. | |||
* ''La crisis económica: cómo llegó y cómo salir de ella''. Edita expansión. 2009. ISBN: 978-84-96878-77-8. | |||
* ''¿Cuándo y cómo acabará la crisis? Tractatus Logicus Economicus''. Ediciones Turpial. 2011. ISBN: 978-84-95157-36-2. | |||
* ''España, un proyecto de país: La crisis de la deuda soberana en la Eurozona''. Ediciones Turpial. 2012. ISBN: 978-84-95157-41-6. | |||
* ''Más que unas memorias'', 2013. | |||
* ''¿A dónde vas Cataluña? Cómo salir del laberinto independentista''. Península, 2014. | |||
* ''Buscando a Dios en el universo. Una cosmovisión sobre el sentido de la vida''. Pensamiento del presente 66 (Quarta edició). Vilafranca del Penedés: Erasmus Ediciones (publicat en 2018). p. 390. ISBN: 978-84-15462-59-0. | |||
* ''Hernán Cortés, gigante de la historia''. Pensamiento del presente 68. Pròlec del Ministre [[Josep Borrell]] (Primera edició). Vilafranca del Penedés: Erasmus Ediciones. p. 420. (2019) ISBN: 978-84-154-6264-4. | |||
* ''La mitad del mundo que fue de España. Una historia verdadera, casi increíble'' (Quarta edició). Barcelona: Espasa (2021). p. 576. ISBN: 978-84-670-6220-5. | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||