Diferència entre les revisions de "Vicente Badía Marín"

Sense resum d'edició
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 14: Llínea 14:
== Biografia ==
== Biografia ==


Naixcut en el popular barri de Russafa, fill de Vicente Badía Cortina (de [[Foyos]], [[Horta Nort]]) i de María Marín Ibáñez (d'[[Enguera]], [[Canal de Navarrés]]). El seu pare fon periodiste de professió, vinculat al diari ''[[Las Provincias]]''.
Naixcut en el popular [[barri de Russafa]], fill de Vicente Badía Cortina (de [[Foyos]], [[Horta Nort]]) i de María Marín Ibáñez (d'[[Enguera]], [[Canal de Navarrés]]). El seu pare fon periodiste de professió, vinculat al diari ''[[Las Provincias]]''.


Casat en María del Rosario Carbonell Santamaría, el matrimoni tingué huit fills: Rosario, Ampar, Vicente, María Jesús, José, Rafael, Ana i Pilar.
Casat en María del Rosario Carbonell Santamaría, el matrimoni tingué huit fills: Rosario, Ampar, Vicente, María Jesús, José, Rafael, Ana i Pilar.


De vocació periodística primerenca, als 13 anys d'edat (junt en un atre companyer d'estudis, en l'imprenta Bayarri del carrer Blanqueries) fa els seus primers intents per a crear un periòdic infantil. Mediats els anys trenta ([[1935]]), junt en atres companyers del barri, edita una revista d'espectàculs ''Actualidad'', que va acabar sent una revista taurina de la que solament varen eixir cinc números.
De vocació periodística primerenca, als 13 anys d'edat (junt en un atre companyer d'estudis, en l'imprenta Bayarri del [[carrer Blanqueries]]) fa els seus primers intents per a crear un periòdic infantil. Mediats els anys trenta ([[1935]]), junt en atres companyers del barri, edita una revista d'espectàculs ''Actualidad'', que va acabar sent una revista taurina de la que solament varen eixir cinc números.


== Formació acadèmica ==
== Formació acadèmica ==
Llínea 44: Llínea 44:
Autor de colaboracions en prensa -entre els anys [[1936]] i [[1986]] publicades en diferents mijos de comunicació, entre elles, el periòdic Levante-EMV.
Autor de colaboracions en prensa -entre els anys [[1936]] i [[1986]] publicades en diferents mijos de comunicació, entre elles, el periòdic Levante-EMV.
   
   
En lo lliterari es considera deutor de [[Nicolau Primitiu]] (1877-1971), [[Martín Domínguez Barberá]] (1908-1984) i [[Manuel Sanchis Guarner]] (1911-1981).
En lo lliterari es considera deutor de [[Nicolau Primitiu]] (1877-1971), [[Martín Domínguez Barberá]] (1908-1984) i [[Manuel Sanchis Guarner]] (1911-1981).  


== Obra ==
* ''Compendio de geografía del Reino de Valencia'' (Imprenta Marí Montañana, 1955).
* Centro de Cultura Valenciana, Sección de Cronistas del Reino (ed.). ''Memoria de las Asambleas de Cronistas celebradas en Valencia'' segons l'ordenació feta pel secretari Vicente Badía Marín (Valéncia: Imprenta Marí Montañana).
* ''Aportación a la cronología del Puig''.
* ''Bétera, mi pueblo'' Ajuntament de Bétera, ed. (1955). Llibre de llectures geogràfic-històriques], per a les escoles de de Bétera; redactat per acort de l'Ajuntament de la Vila, en la colaboració de José Alejandro Pérez Tarín; publicació patrocinada per César de Prat Das (Valencia: Imprenta Marí Montañana).
* ''Deu anys de Cronistas Oficials''.
* ''Foyos, mi pueblo'' Ajuntament de Foyos, ed. (1954). Pròlec de José Caruana Reig, baró de Sanpetrillo (Valencia: Impremta Fill de F. Vives Mora).
* ''El libro de la Serranía''. Edicions Valencia Cultural, ed. (1962). Resum geohistòric dels pobles i viles de la Serrania valenciana escrit pels seus cronistes. Prologat i ordenat per Vicente Badía Marín (Valéncia: Papelería Vila).
* ''Torre Baja, mi pueblo'' Ajuntament de Torrebaja, ed. (1953). Llibre de llectures geogràfic-històriques, per a les escoles de Torrebaja; redactat per acort de l'Ajuntament, en la colaboració de José Alejandro Pérez Tarín. Prologat pel professor Pablo Álvarez Rubiano, catedràtic de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Valéncia (Valencia: Papelería Vila).
* ''Una teoría del cronista''. Discurs llegit en la seua recepció com a director de número i resposta de l'Ilm. Sr. D. Martín Domínguez Barberá (Sucesor de Vives Mora. 1960).
     
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==