Diferència entre les revisions de "Eduard Buil"

Última revisió del 17:56 29 març 2026

Eduart Buil i Navarro


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Escritor, periodiste i poeta
Naiximent:	8 de decembre de 1898
Lloc de naiximent:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	10 d'agost de 1973
Lloc de defunció:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Eduart Buil i Navarro (Valéncia, 8 de decembre de 1898 - † Valéncia, 10 d'agost de 1973) fon un periodiste, escritor, articuliste, croniste de guerra, poeta, narrador i dramaturc valencià.

Eduart Buil va destacar en els lletres valencianes des de ben jove, alcançant el títul de Mestre en Gai Saber per Lo Rat Penat en només 32 anys. La guerra i posterior exili el castigaren a un injust oblit.

Biografia

Fill de pares de classe humil i d'orige aragonés, la seua llengua materna no fon el valencià –que va deprendre de la seua yaya, que era d'Ontinyent-. Quan tenia molts pocs anys va morir son pare –músic d'orquesta, de professió–, lo que deixà a la família en una situació difícil.

Des de chicotet va sentir atracció per les lletres i la lliteratura clàssica, les arts, la música, la poesia i el teatre.

Estudià en les Escoles Píes i començà a treballar sent ben chicotet, sense parar de escriure, de llegir i de cultivar-se intelectualment; deprengué francés i contabilitat, sense saber que anys despuix li serviria per a sobreviure en l'estranger.

Als dihuit anys publicava els seus primers versos, iniciant aixina una carrera lliterària que se centraria en el conreu de la narrativa i, sobretot, del teatre. En l'any 1920 va publicar cinc narracions en la revista El Cuento del Dumenge i, uns anys més tart, encara apareixirien dos més en Nostra Novela.

A lo llarc de la seua vida va estrenar trentadós obres en valencià, entre les quals es troben comèdies en vers i en prosa, sainets, sarsueles, etc..., i una obra en castellà, en Madrit, escrita en colaboració junt a Felip Melià.

En l'any 1921 havia ingressat com a periodiste en la redacció d'El Mercantil Valenciano, a on va exercir igualment les funcions de crític teatral.

En l'any 1922 s'incorpora a la Joventut de Lo Rat Penat. També fon un participant assidu en els Jocs Florals organisats anualment per esta societat, a on en 1930 va obtindre el títul d'Honorable Escritor en «El poema de Valéncia», i a l'any següent en «Inmensitat» alcançava la dignitat de Mestre en Gay Saber.

Començà escrivint uns "Pensaments" en el semanari festiu La Traca; el seu director era D. Vicent Miguel Carceller. Despuix és nombrat redactor de "Valéncia al dia".

El conte, un gènero llavors molt en auge, té en Buil un cultivador privilegiat. Y, com no, la poesia de la que escriu en sa biografia: "la poesia està en nosatres, dins de nosatres i és llum que es proyecta cap l'exterior i ho vivifica tot"

Escriu, ademés, sainets, comèdies i sarsueles.

Va ser ex-redactor de "El Mercantil Valenciano"; ex-co-director del diari "Verdad"; ex-director de "Adelante" (Diari del partit socialiste); Director de "La Correspondencia de Valencia", la popular "Corres" i de la "Agencia España"; colaborador del periòdic "La Voz", de Madrid.

Home de prestigi i fidelitat provada, ocupà càrrecs polítics i sindicals dins del gremi periodístic. Va ser membre de la "Federation Internationale des Journalistes" i soci d'honor de varies Entitats Culturales valencianes i estrangeres.

Al terminar la guerra civil espanyola, hagué de patir en sa carn els avatars dramàtics en que a molts sumí la pugna armada, l'angustia de l'exili forçat, la separació de la familia, el sofriment dels camps de concentració, la llarga permanència en terra estranya (Argèlia i Marroc), estranyant la Pàtria chica i la Pàtria gran, fins a que, ya en els últims anys de sa vida pogué tornar als seus orígens (en l'any 1966), a la seua terra desijgada, per a iniciar una segona joventut professional.

Escrigué en "La Hoja del Lunes" i en revistes. En 1972, publicà el llibre de versos "A travers d'una vida", en el que recollia prou d'aquella vida tremendament activa, gojosa i accidentà que li tocà viure.

Li dedicaren grates paraules: Manuel González Martí, Eduardo López Chavarri, Carles Salvador, Vicente Lozar Gomez, Luis de Val, José Royo de León, Vicente Viñals, Maestro Manuel Palau, Jesús Morante Borrás, Josep Mª Bayarri, Enrique Fagoaga, Ireneo Gomez de Linares, Vicente Tomás y Martí, entre atres.

Fallí el 10 d'agost de 1973, en sa casa, el chalet dels periodistes, front als Jardins dels Vivers de la ciutat de Valéncia.

L'Excelentíssim Ajuntament de Valéncia, en Benimaclet, el seu poble amat, el de la seua amada Ampar, li dedicà un carrer: Poeta i periodiste Eduart Buil.

Cites

El nom de ma Valencia no el podia pronunciar sense sentir una mà de ferro que m'ofegara la gola

Eduard Buil

Referències

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{Biografia|
-| nom = Eduard Buil i Navarro
+| nom = Eduart Buil i Navarro
 | image =  [[Archiu:Eduarb.jpg|250px]]
 | peu =
 | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
-| ocupació = Escritor i poeta.
+| ocupació = Escritor, periodiste i poeta
 | data_naix = [[8 de decembre]] de [[1898]]
 | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 }}
-'''Eduard Buil i Navarro''' ([[Valéncia]], [[8 de decembre]] de [[1898]] - † [[Valéncia]], [[10 d'agost]] de [[1973]]) fon un escritor, poeta, narrador i dramaturc [[Valencians|valencià]].
+'''Eduart Buil i Navarro''' ([[Valéncia]], [[8 de decembre]] de [[1898]] - † [[Valéncia]], [[10 d'agost]] de [[1973]]) fon un periodiste, escritor, articuliste, croniste de guerra, poeta, narrador i dramaturc [[Valencians|valencià]].
-Eduard Buil va destacar en els lletres valencianes des de ben jove, alcançant el títul de Mestre en Gai Saber en només 32 anys. La guerra i posterior exili el castigaren a un injust oblit.
+Eduart Buil va destacar en els lletres valencianes des de ben jove, alcançant el títul de Mestre en Gai Saber per Lo Rat Penat en només 32 anys. La guerra i posterior exili el castigaren a un injust oblit.
 == Biografia ==
-Fill de pares de classe humil en ascendents aragonesos, la seua llengua materna no fon el [[valencià]] –que va deprendre en el carrer– s'expressava en [[castellà]]. Quan tenia molts pocs anys va morir son pare –músic d'orquesta, de professió–, lo que deixà a la família en una situació difícil.
+Fill de pares de classe humil i d'orige aragonés, la seua llengua materna no fon el [[valencià]] –que va deprendre de la seua yaya, que era d'Ontinyent-. Quan tenia molts pocs anys va morir son pare –músic d'orquesta, de professió–, lo que deixà a la família en una situació difícil.
+Des de chicotet va sentir atracció per les lletres i la lliteratura clàssica, les arts, la música, la poesia i el teatre.
+Estudià en les Escoles Píes i començà a treballar sent ben chicotet, sense parar de escriure, de llegir i de cultivar-se intelectualment; deprengué [[Francés|francés]] i contabilitat, sense saber que anys despuix li serviria per a sobreviure en l'estranger.
 Als dihuit anys publicava els seus primers versos, iniciant aixina una carrera lliterària que se centraria en el conreu de la narrativa i, sobretot, del teatre. En l'any [[1920]] va publicar cinc narracions en la revista ''[[El Cuento del Dumenge]]'' i, uns anys més tart, encara apareixirien dos més en ''[[Nostra Novela]]''.
-A lo llarc de la seua vida va estrenar trentados obres en valencià, entre les quals es troben comèdies en vers i en prosa, sainets, sarsueles, etc..., i una obra en castellà, en Madrit, escrita en colaboració junt a [[Felip Melià]].
+A lo llarc de la seua vida va estrenar trentadós obres en valencià, entre les quals es troben comèdies en vers i en prosa, sainets, sarsueles, etc..., i una obra en castellà, en Madrit, escrita en colaboració junt a [[Felip Melià]].
+En l'any [[1921]] havia ingressat com a periodiste en la redacció d'''[[Levante-EMV|El Mercantil Valenciano]]'', a on va exercir igualment les funcions de crític teatral.
+En l'any [[1922]] s'incorpora a la Joventut de [[Lo Rat Penat]]. També fon un participant assidu en els [[Jocs Florals]] organisats anualment per esta societat, a on en [[1930]] va obtindre el títul d'Honorable Escritor en «El poema de Valéncia», i a l'any següent en «Inmensitat» alcançava la dignitat de Mestre en Gay Saber.
+Començà escrivint uns "Pensaments" en el semanari festiu La Traca; el seu director era D. Vicent Miguel Carceller. Despuix és nombrat redactor de "Valéncia al dia".
+El conte, un gènero llavors molt en auge, té en Buil un cultivador privilegiat. Y, com no, la poesia de la que escriu en sa biografia: "la poesia està en nosatres, dins de nosatres i és llum que es proyecta cap l'exterior i ho vivifica tot"
+Escriu, ademés, [[sainet|sainets]], comèdies i sarsueles.
+Va ser ex-redactor de "El Mercantil Valenciano"; ex-co-director del diari "Verdad"; ex-director de "Adelante" (Diari del partit socialiste); Director de "La Correspondencia de Valencia", la popular "Corres" i de la "Agencia España"; colaborador del periòdic "La Voz", de Madrid.
+Home de prestigi i fidelitat provada, ocupà càrrecs polítics i sindicals dins del gremi periodístic. Va ser membre de la "Federation Internationale des Journalistes" i soci d'honor de varies Entitats Culturales valencianes i estrangeres.
+Al terminar la [[guerra civil espanyola]], hagué de patir en sa carn els avatars dramàtics en que a molts sumí la pugna armada, l'angustia de l'exili forçat, la separació de la familia, el sofriment dels camps de concentració, la llarga permanència en terra estranya (Argèlia i Marroc), estranyant la Pàtria chica i la Pàtria gran, fins a que, ya en els últims anys de sa vida pogué tornar als seus orígens (en l'any [[1966]]), a la seua terra desijgada, per a iniciar una segona joventut professional.
+Escrigué en "La Hoja del Lunes" i en revistes. En [[1972]], publicà el llibre de versos "A travers d'una vida", en el que recollia prou d'aquella vida tremendament activa, gojosa i accidentà que li tocà viure.
+Li dedicaren grates paraules: [[Manuel González Martí]], [[Eduardo López Chavarri]], [[Carles Salvador]], Vicente Lozar Gomez, Luis de Val, José Royo de León, Vicente Viñals, Maestro Manuel Palau, Jesús Morante Borrás, [[Josep Maria Bayarri|Josep Mª Bayarri]], Enrique Fagoaga, Ireneo Gomez de Linares, Vicente Tomás y Martí, entre atres.
-L'any [[1921]] havia ingressat com a periodiste en la redacció d'''[[Levante-EMV|El Mercantil Valenciano]]'', a on va exercir igualment les funcions de crític teatral.
+Fallí el 10 d'agost de 1973, en sa casa, el chalet dels periodistes, front als [[Vivers|Jardins dels Vivers]] de la ciutat de Valéncia.
-En l'any [[1922]] s'incorpora a la Joventut de [[Lo Rat Penat]]. També fon un participant assidu en els [[Jocs Florals]] organisats anualment per esta societat, a on en [[1930]] va obtindre el títul d'Honorable Escritor en «El poema de Valéncia», i a l'any següent en «Inmensitat» alcançava la dignitat de Mestre en Gay Saber.
+L'Excelentíssim Ajuntament de Valéncia, en [[Benimaclet (Barri)|Benimaclet]], el seu poble amat, el de la seua amada Ampar, li dedicà un carrer: Poeta i periodiste Eduart Buil.
 == Cites ==
@@ Llínea 32: / Llínea 56: @@
 == Referències ==
-* [https://www.culturavalenciana.es/el-dia-13-es-presentara-en-benimaclet-el-llibre-eduard-buil-memoria-dun-poeta/ El dia 13 es presentarà en Benimaclet el llibre «Eduard Buil, memòria d’un poeta» - Cultura Valenciana]
+* [https://www.culturavalenciana.es/el-dia-13-es-presentara-en-benimaclet-el-llibre-eduard-buil-memoria-dun-poeta/ El dia 13 es presentarà en Benimaclet el llibre «Eduard Buil, memòria d'un poeta» - Cultura Valenciana]
-* [https://www.culturavalenciana.es/miquel-angel-gascon-la-memoria-deduard-buil-mereix-que-siga-conservada/ Miquel Àngel Gascón: «La memòria d’Eduard Buil mereix que siga conservada» - Cultura Valenciana]
+* [https://www.culturavalenciana.es/miquel-angel-gascon-la-memoria-deduard-buil-mereix-que-siga-conservada/ Miquel Àngel Gascón: «La memòria d'Eduard Buil mereix que siga conservada» - Cultura Valenciana]
 * [https://www.culturavalenciana.es/el-poble-de-benimaclet-rendix-homenage-a-eduard-buil-en-el-50-aniversari-de-la-seua-mort/ El poble de Benimaclet rendix homenage a Eduard Buil en el 50 aniversari de la seua mort - Cultura Valenciana]