Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Quercus cerris"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Text reemplaça - ' d’' a ' d''
 
(No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 16: Llínea 16:
}}
}}


El '''roure de Turquia''' ('''''Quercus cerris''''') és un arbre [[caducifoli]] de la família de les [[Fagaceae|fagàcees]], originari del surest d'[[Europa]] i l’oest d'[[Àsia]]. És molt apreciat com a arbre ornamental i forestal, i destaca per la seua gran rusticitat.
El '''roure de Turquia''' ('''''Quercus cerris''''') és un arbre [[caducifoli]] de la família de les [[Fagaceae|fagàcees]], originari del surest d'[[Europa]] i l'oest d'[[Àsia]]. És molt apreciat com a arbre ornamental i forestal, i destaca per la seua gran rusticitat.


== Descripció ==
== Descripció ==
Llínea 22: Llínea 22:
''Quercus cerris'' és un arbre de mida mijana o gran, que pot alcançar fins a 25–35 metros d'altura.
''Quercus cerris'' és un arbre de mida mijana o gran, que pot alcançar fins a 25–35 metros d'altura.


- [[Morfologia foliar|Fulla]]: alterna, caduca, de 7 a 14 cm, de forma obovada o elíptica, profundament lobulada, de marge irregular. D’un vert fosc per dalt i més clara per baix, coberta de pèls blanquinosos, especialment en el revers.
- [[Morfologia foliar|Fulla]]: alterna, caduca, de 7 a 14 cm, de forma obovada o elíptica, profundament lobulada, de marge irregular. D'un [[vert]] fosc per dalt i més clara per baix, coberta de pèls blanquinosos, especialment en el revers.


- [[Flor]]: [[Monoic|monoic]], florix a la [[primavera]], flors masculines en aments penjants groguencs; les femenines, solitàries o en grups menuts, sobre branquetes de l’any.
- [[Flor]]: [[Monoic|monoic]], florix en la [[primavera]], flors masculines en aments penjants groguencs; les femenines, solitàries o en grups menuts, sobre branquetes de l'any.


- [[Fruit]]: [[Bellota]] ovoide, de 2 a 3 cm, coberta parcialment per una capucha en escames llargues i rígides, de maduració bianual.
- [[Fruit]]: [[Bellota]] ovoide, de 2 a 3 cm, coberta parcialment per una capucha en escames llargues i rígides, de maduració bianual.
Llínea 32: Llínea 32:
== Hàbitat ==
== Hàbitat ==


Es distribuïx de forma natural en [[Itàlia]], [[Balcans]], [[Turquia]] i zones del Caucas. Preferix sols frescs i ben drenats, generalment en climes temperats. En plantacions forestals s’adapta be a diferents tipos de sol, i pot soportar el fret i la sequera moderada.
Es distribuïx de forma natural en [[Itàlia]], [[Balcans]], [[Turquia]] i zones del [[Caucas]]. Preferix sols frescs i ben drenats, generalment en climes temperats. En plantacions forestals s'adapta be a diferents tipos de sol, i pot soportar el fret i la sequera moderada.


== Taxonomia ==
== Taxonomia ==


''Quercus cerris'' fon descrit per [[Carles Linneo|Linnaeus]] en el seu ''Species Plantarum'' (1753), on se li assigna la descripció formal com a espècie distintiva dins del gènero ''Quercus''.
''Quercus cerris'' fon descrit per [[Carles Linneo|Linnaeus]] en el seu ''Species Plantarum'' ([[1753]]), a on se li assigna la descripció formal com a espècie distintiva dins del gènero ''Quercus''.


== Etimologia ==
== Etimologia ==


- '''Quercus''': nom clàssic llatí aplicat als roures.
- '''Quercus''': nom clàssic [[llatí]] aplicat als roures.


- '''cerris''': del llatí *cerrus*, usat antigament per als roures de fulla caduca que no produïxen bellotes dolces, possiblement aplicat a espècies de Turquia.
- '''cerris''': del llatí *cerrus*, usat antigament per als roures de fulla caduca que no produïxen bellotes dolces, possiblement aplicat a espècies de Turquia.
Llínea 50: Llínea 50:
== Usos ==
== Usos ==


- *Ornamental*: molt plantat en jardins i avingudes pel seu porte majestuós i fullage caduc.
* Ornamental: molt plantat en jardins i avingudes pel seu porte majestuós i fullage caduc.
- *Forestació*: usat en repoblacions i producció de llenya.
* Forestació: usat en repoblacions i producció de llenya.
- *Tradicionalment*: s'ha fet servir per al carboneig i usos locals de fusta dura.
* Tradicionalment: s'ha fet servir per al carboneig i usos locals de [[fusta]] dura.
 
== Referències ==
* [https://www.tropicos.org/Name/13100411 «Quercus cerris». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden]
* [http://www.anthos.es/ «Quercus cerris». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos]
 
== Bibliografia ==
* Esteba i Blanquera, Gemma. «Quercus cerris». 2013


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [https://www.anthos.es/ Anthos – ''Quercus cerris'']
{{Commonscat|Quercus cerris}}
 
* [http://herbarivirtual.uib.es/ca/general/1611/especie/quercus-cerris-l/ ''Quercus cerris L.'' – Herbari Virtual]
* [http://herbarivirtual.uib.es/ca/general/1611/especie/quercus-cerris-l/ ''Quercus cerris L.'' – Herbari Virtual]
* [https://www.floravascular.com/index.php?spp=Quercus%20cerris Flora Vascular – ''Quercus cerris'']
* [https://www.floravascular.com/index.php?spp=Quercus%20cerris Flora Vascular – ''Quercus cerris'']

Última revisió del 15:09 25 jul 2025

Roure de Turquia

Archiu:Quercus cerris.JPG

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Fagales
Família Fagaceae
Gènero Quercus
Espècie Quercus cerris
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Archiu:Quercus cerris range.svg
Distribució natural


El roure de Turquia (Quercus cerris) és un arbre caducifoli de la família de les fagàcees, originari del surest d'Europa i l'oest d'Àsia. És molt apreciat com a arbre ornamental i forestal, i destaca per la seua gran rusticitat.

Descripció

[editar | editar còdic]

Quercus cerris és un arbre de mida mijana o gran, que pot alcançar fins a 25–35 metros d'altura.

- Fulla: alterna, caduca, de 7 a 14 cm, de forma obovada o elíptica, profundament lobulada, de marge irregular. D'un vert fosc per dalt i més clara per baix, coberta de pèls blanquinosos, especialment en el revers.

- Flor: monoic, florix en la primavera, flors masculines en aments penjants groguencs; les femenines, solitàries o en grups menuts, sobre branquetes de l'any.

- Fruit: Bellota ovoide, de 2 a 3 cm, coberta parcialment per una capucha en escames llargues i rígides, de maduració bianual.

- Tronc: recte, de corfa fosca i badada, branques esteses i copa ampla. El creiximent és ràpit quan es troba en sols profunts i rics.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx de forma natural en Itàlia, Balcans, Turquia i zones del Caucas. Preferix sols frescs i ben drenats, generalment en climes temperats. En plantacions forestals s'adapta be a diferents tipos de sol, i pot soportar el fret i la sequera moderada.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Quercus cerris fon descrit per Linnaeus en el seu Species Plantarum (1753), a on se li assigna la descripció formal com a espècie distintiva dins del gènero Quercus.

Etimologia

[editar | editar còdic]

- Quercus: nom clàssic llatí aplicat als roures.

- cerris: del llatí *cerrus*, usat antigament per als roures de fulla caduca que no produïxen bellotes dolces, possiblement aplicat a espècies de Turquia.

Subespècies, varietats i hibridacions

[editar | editar còdic]

Es reconeixen algunes formes locals, encara que no hi ha subespècies oficialment establides. Pot hibridar ocasionalment en atres roures del seu entorn, com Quercus pubescens'

  • Ornamental: molt plantat en jardins i avingudes pel seu porte majestuós i fullage caduc.
  • Forestació: usat en repoblacions i producció de llenya.
  • Tradicionalment: s'ha fet servir per al carboneig i usos locals de fusta dura.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Esteba i Blanquera, Gemma. «Quercus cerris». 2013

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons