Quercus cerris
| Roure de Turquia | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fagales | ||
| Família | Fagaceae | ||
| Gènero | Quercus | ||
| Espècie | Quercus cerris | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| |||
| Distribució natural | |||
El roure de Turquia (Quercus cerris) és un arbre caducifoli de la família de les fagàcees, originari del surest d'Europa i l'oest d'Àsia. És molt apreciat com a arbre ornamental i forestal, i destaca per la seua gran rusticitat.
Descripció[editar | editar còdic]
Quercus cerris és un arbre de mida mijana o gran, que pot alcançar fins a 25–35 metros d'altura.
- Fulla: alterna, caduca, de 7 a 14 cm, de forma obovada o elíptica, profundament lobulada, de marge irregular. D'un vert fosc per dalt i més clara per baix, coberta de pèls blanquinosos, especialment en el revers.
- Flor: monoic, florix en la primavera, flors masculines en aments penjants groguencs; les femenines, solitàries o en grups menuts, sobre branquetes de l'any.
- Fruit: Bellota ovoide, de 2 a 3 cm, coberta parcialment per una capucha en escames llargues i rígides, de maduració bianual.
- Tronc: recte, de corfa fosca i badada, branques esteses i copa ampla. El creiximent és ràpit quan es troba en sols profunts i rics.
Hàbitat[editar | editar còdic]
Es distribuïx de forma natural en Itàlia, Balcans, Turquia i zones del Caucas. Preferix sols frescs i ben drenats, generalment en climes temperats. En plantacions forestals s'adapta be a diferents tipos de sol, i pot soportar el fret i la sequera moderada.
Taxonomia[editar | editar còdic]
Quercus cerris fon descrit per Linnaeus en el seu Species Plantarum (1753), a on se li assigna la descripció formal com a espècie distintiva dins del gènero Quercus.
Etimologia[editar | editar còdic]
- Quercus: nom clàssic llatí aplicat als roures.
- cerris: del llatí *cerrus*, usat antigament per als roures de fulla caduca que no produïxen bellotes dolces, possiblement aplicat a espècies de Turquia.
Subespècies, varietats i hibridacions[editar | editar còdic]
Es reconeixen algunes formes locals, encara que no hi ha subespècies oficialment establides. Pot hibridar ocasionalment en atres roures del seu entorn, com Quercus pubescens'
Usos[editar | editar còdic]
- Ornamental: molt plantat en jardins i avingudes pel seu porte majestuós i fullage caduc.
- Forestació: usat en repoblacions i producció de llenya.
- Tradicionalment: s'ha fet servir per al carboneig i usos locals de fusta dura.
Referències[editar | editar còdic]
- «Quercus cerris». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
- «Quercus cerris». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Esteba i Blanquera, Gemma. «Quercus cerris». 2013
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Quercus cerris.