Diferència entre les revisions de "Figuera"
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
| llegenda_mapa = Producció | | llegenda_mapa = Producció | ||
}} | }} | ||
| − | [[File:Higo Negra.jpg|thumb| | + | [[File:Higo Negra.jpg|thumb|250px|Figues]] |
La '''figuera''', és l'arbre que produïx el fruit de la [[figa]]. Es coneix botànicament com a '''''Ficus carica'''''. | La '''figuera''', és l'arbre que produïx el fruit de la [[figa]]. Es coneix botànicament com a '''''Ficus carica'''''. | ||
| − | == Descripció == | + | == Descripció morfològica == |
| + | [[Archiu:Bordissot Blanco Rimado es una variedad de higo español rayado.jpg|thumb|250px|Figuera]] | ||
| − | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: gran, palmada i lobulada, dividida generalment en 3 a 5 lòbuls en vores dentades; alternes i aspres al tacte, de color vert fosc pel feix i més clar pel revers. | + | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: gran, palmada i lobulada, dividida generalment en 3 a 5 lòbuls en vores dentades; alternes i aspres al tacte, de color [[vert]] fosc pel feix i més clar pel revers. |
* [[Flor|Flor]]: inflorescències unisexuals molt reduïdes, ocultes dins del receptàcul carnós que forma la [[figa]]; la polinisació natural es fa per [[Blastophaga psenes]], una [[avispa]] especialisada. | * [[Flor|Flor]]: inflorescències unisexuals molt reduïdes, ocultes dins del receptàcul carnós que forma la [[figa]]; la polinisació natural es fa per [[Blastophaga psenes]], una [[avispa]] especialisada. | ||
| − | * [[Fruit|Fruit]]: en realitat un [[siconi]], és | + | * [[Fruit|Fruit]]: en realitat un [[siconi]], és dir, un receptàcul carnós que conté dins les flors i que madura en un fruit comestible, dolç i de color variable ([[morat]], vert, [[negre]] o [[groc]]). Pot donar una o dos collites anuals ([[Bacora|bacores]] i figues). |
| − | * [[Tronc|Tronc]]: de port irregular, sovint retorça't, | + | * [[Tronc|Tronc]]: de port irregular, a sovint retorça't, d'escorça llisa i grisenca en eixemplars joves, que s'escata en els vells. Branques fràgils i làtex blanc que supura en trencar-les. |
== Hàbitat == | == Hàbitat == | ||
| − | Espècie molt tolerant a la sequera, es troba des de la costa fins a zones de | + | Espècie molt tolerant a la sequera, es troba des de la costa fins a zones de montanya baixa. Habita terrenys rocosos, margens, horts antics i bancals abandonats. Cultivat tradicionalment en tota [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], tant per producció com per consum domèstic. Preferix sòls calcaris ben drenats i exposicions assolejades. |
== Taxonomia == | == Taxonomia == | ||
| − | ''Ficus carica'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en 1753. Pertany al gran gènero | + | ''Ficus carica'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en l'any [[1753]]. Pertany al gran gènero [[Ficus]], que inclou espècies tropicals i subtropicals, moltes d'elles en relacions simbiòtiques complexes en insectes polinisadors. |
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| − | * '''Ficus''': nom llatí clàssic per a designar la figuera | + | * '''Ficus''': nom [[llatí]] clàssic per a designar la figuera |
| − | * '''carica''': fa referència a la regió de Cària (Caria), antiga zona | + | * '''carica''': fa referència a la regió de Cària (Caria), antiga zona d'[[Àsia Menor]] d'a on se suposa que prové la varietat cultivada |
== Classes == | == Classes == | ||
| − | + | Ficus carica es subdividix en diverses classes segons el seu comportament reproductiu i el número de collites que dona a l'any. Tradicionalment se distinguixen dos grups generals: | |
| − | * La primera és la '''comú''', que fa una sola collita de figues a finals | + | * La primera és la '''comú''', que fa una sola collita de figues a finals d'[[estiu]] o inici del [[autumne]]. |
* La segona és la '''breval''', que fa dos collites: una primera de [[bacores]] (normalment en [[juny]]) i una segona de figues ([[agost]]–[[setembre]]). També se denominen bíferes. | * La segona és la '''breval''', que fa dos collites: una primera de [[bacores]] (normalment en [[juny]]) i una segona de figues ([[agost]]–[[setembre]]). També se denominen bíferes. | ||
| Llínea 49: | Llínea 50: | ||
- Cabrafiga (caprificus) | - Cabrafiga (caprificus) | ||
| − | Són figueres silvestres | + | Són figueres silvestres no partenocàrpiques,polinisades de forma natural per mig de l'[[avespa de la figa]] (''Blastophaga psenes''). Un procés conegut com [[caprificació]]. |
*'''Eixemples de varietats:''' | *'''Eixemples de varietats:''' | ||
| Llínea 68: | Llínea 69: | ||
- Autofèrtils bíferes | - Autofèrtils bíferes | ||
| − | Donen dos collites anuals: bacores a principi | + | Donen dos collites anuals: bacores a principi d'estiu i figues a final. També són partenocàrpiques i no requerixen caprificació. |
*'''Eixemples de varietats:''' | *'''Eixemples de varietats:''' | ||
| Llínea 94: | Llínea 95: | ||
== Dits valencians == | == Dits valencians == | ||
| − | * Per Sant Joan bacores, verdes o madures, pero segures | + | * Per Sant Joan bacores, verdes o madures, pero segures |
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Figa]] | * [[Figa]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://www.tropicos.org/name/20400001 «Ficus carica». Tropicos.org Missouri Botanical Garden] | ||
| + | * [http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2809827 Ficus carica en The Plant List] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Bordera Calatayud; Julià. «Aproximació a les varietats de figuera de la Vall d'Albaida. Cóp». Galgoni.com | ||
| + | * Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871 | ||
| + | * Pío Font Quer, Plantas Medicinales-El Dioscórides Renovado, Editorial labor SA, Barcelona 1980, p. 121 y sig. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Ficus carica}} | {{Commonscat|Ficus carica}} | ||
| + | |||
{{Wikispecies|Ficus_carica}} | {{Wikispecies|Ficus_carica}} | ||
| + | |||
{{DGLV|Figuera}} | {{DGLV|Figuera}} | ||
| + | |||
| + | * [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/5694.html Ficus carica – Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental] | ||
| + | * [https://www.murcianatural.carm.es/web/guest/fitxa-flora/-/asset_publisher/s02F6j0IbC3h/content/ficus-carica/ Ficus carica – Flora de la Regió de Múrcia] | ||
| + | * [https://frutas.consumer.es/frutas/figos Figa – Informació nutricional i usos – Eroski Consumer] | ||
| + | * [https://www.figvarieties.com/ Varietats de figuera – FigVarieties.com] (en anglés, descripció de més de 1.000 varietats) | ||
| + | * [https://www.researchgate.net/publication/344767891_Fisiologia_y_Anatomia_de_la_polinizacion_de_la_higuera Caprificació i pol·linització de la figuera – Article científic en ResearchGate] | ||
| + | * [https://www.monaconatureencyclopedia.com/blastophaga-psenes/?lang=en Blastophaga psenes – Monaco Nature Encyclopedia] (avispa pol·linitzadora de les figueres) | ||
| + | * [https://fruitsandnuts.ucdavis.edu/fruit-nut-crops/figs/ Informació sobre la producció de figues – UC Davis] (conté informació detallada sobre cabrahigos i bíferes) | ||
| + | |||
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
Última revisió del 12:19 19 oct 2025
| Figuera | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Rosales | ||
| Família | Moràcees | ||
| Gènero | Ficus | ||
| Espècie | Ficus carica | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| |||
| Producció | |||
La figuera, és l'arbre que produïx el fruit de la figa. Es coneix botànicament com a Ficus carica.
Descripció morfològica[editar | editar còdic]
- Fulla: gran, palmada i lobulada, dividida generalment en 3 a 5 lòbuls en vores dentades; alternes i aspres al tacte, de color vert fosc pel feix i més clar pel revers.
- Flor: inflorescències unisexuals molt reduïdes, ocultes dins del receptàcul carnós que forma la figa; la polinisació natural es fa per Blastophaga psenes, una avispa especialisada.
- Fruit: en realitat un siconi, és dir, un receptàcul carnós que conté dins les flors i que madura en un fruit comestible, dolç i de color variable (morat, vert, negre o groc). Pot donar una o dos collites anuals (bacores i figues).
- Tronc: de port irregular, a sovint retorça't, d'escorça llisa i grisenca en eixemplars joves, que s'escata en els vells. Branques fràgils i làtex blanc que supura en trencar-les.
Hàbitat[editar | editar còdic]
Espècie molt tolerant a la sequera, es troba des de la costa fins a zones de montanya baixa. Habita terrenys rocosos, margens, horts antics i bancals abandonats. Cultivat tradicionalment en tota Valéncia, tant per producció com per consum domèstic. Preferix sòls calcaris ben drenats i exposicions assolejades.
Taxonomia[editar | editar còdic]
Ficus carica fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753. Pertany al gran gènero Ficus, que inclou espècies tropicals i subtropicals, moltes d'elles en relacions simbiòtiques complexes en insectes polinisadors.
Etimologia[editar | editar còdic]
- Ficus: nom llatí clàssic per a designar la figuera
- carica: fa referència a la regió de Cària (Caria), antiga zona d'Àsia Menor d'a on se suposa que prové la varietat cultivada
Classes[editar | editar còdic]
Ficus carica es subdividix en diverses classes segons el seu comportament reproductiu i el número de collites que dona a l'any. Tradicionalment se distinguixen dos grups generals:
- La primera és la comú, que fa una sola collita de figues a finals d'estiu o inici del autumne.
- La segona és la breval, que fa dos collites: una primera de bacores (normalment en juny) i una segona de figues (agost–setembre). També se denominen bíferes.
Des del punt de vista botànic, les figueres se classifiquen en tres grans tipos:
- Cabrafiga (caprificus)
Són figueres silvestres no partenocàrpiques,polinisades de forma natural per mig de l'avespa de la figa (Blastophaga psenes). Un procés conegut com caprificació.
- Eixemples de varietats:
- Esmirna
- Brown turkey
- Autofèrtils (partenocàrpiques)
Són varietats que produïxen fruit sense necessitat de polinisació, i donen normalment una sola collita (figues tardanes).
- Eixemples de varietats:
- Colar
- Napolitana negra
- Verdal
- Blava de Llíria
- Moscatell
- Autofèrtils bíferes
Donen dos collites anuals: bacores a principi d'estiu i figues a final. També són partenocàrpiques i no requerixen caprificació.
- Eixemples de varietats:
- Coll de dama (blanca i negra)
- Sant Antoni
- Bordissot blanca
- Bordissot negra
- Rojal
- Taronja (en bacora roja per dins)
Llegenda[editar | editar còdic]
Es conta que un sabi naturaliste assegurava que “la figa fon creada per la Naturalea per a ser robada i consumida a peu de figuera o dalt de les seues branques”.
Propietats[editar | editar còdic]
Encara que és just reconéixer en el seu fruit una dolçor excepcional i, en efecte, la figa és un dels mossos més abellidors que ixen de la terra, no és un aliment tan nutritiu com puga aparentar: la polpa té un 80% d'aigua i a soles posseïx un 12% de sucre, per tant es d'ampla pobrea alimenticia. Una atra cosa és quan el consum es fa en sec, puix llavors el contingut en sucre es multiplica per quatre i, per contra, la proporció d'aigua es reduïx a menys de tres quartes parts.
El fruit es presenta de diverses maneres i colors, segons l'espècie o varietat a que corresponga. Poden ser redons-allargats, o achatats, verdosos, blancs, morats o negres. En tot cas, les figues s'han de menjar suficientment madures, just quan en la seua pell apareixen els primers clavills generosos que faciliten l'eixida als brolls de sucre humit quan rebenta sa polpa interior. Les “napolitanes o negres” i les “sant de rossí” són les més conegudes en Valéncia.
En l'horta valenciana[editar | editar còdic]
En l'horta valenciana la figuera és connatural al païsage, a l'igual que sol estar present en molts corrals de les cases dels nostres pobles i hui també en els chalets. Molts llauradors se'n planten una en cada camp per tal de tindre una bona ombra durant l'estiu, a la vegada que poder regalar a la seua familia una bona cistella plena de figues.
Més apreciades, si cap, són les figues produïdes per les figueres del secà; com no tenen un atre rec que no siga el que arrepleguen de la poca pluja que cau, els fruits són més chicotets i arrugats que els de l'horta, pero també són millors i més dolços.
Dits valencians[editar | editar còdic]
- Per Sant Joan bacores, verdes o madures, pero segures
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Bordera Calatayud; Julià. «Aproximació a les varietats de figuera de la Vall d'Albaida. Cóp». Galgoni.com
- Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
- Pío Font Quer, Plantas Medicinales-El Dioscórides Renovado, Editorial labor SA, Barcelona 1980, p. 121 y sig.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Figuera.
Wikispecies té un artícul sobre Figuera.
«Figuera». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
- Ficus carica – Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental
- Ficus carica – Flora de la Regió de Múrcia
- Figa – Informació nutricional i usos – Eroski Consumer
- Varietats de figuera – FigVarieties.com (en anglés, descripció de més de 1.000 varietats)
- Caprificació i pol·linització de la figuera – Article científic en ResearchGate
- Blastophaga psenes – Monaco Nature Encyclopedia (avispa pol·linitzadora de les figueres)
- Informació sobre la producció de figues – UC Davis (conté informació detallada sobre cabrahigos i bíferes)