Diferència entre les revisions de "Carles Ros i Hebrera" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 81:

==Cites==

Des del [[sigle XV]] fins a principis del [[sigle XX|XX]], a pesar de la ~~castellanisacio~~, n' hi ha una continuada i numerosa llista d'autors que cultiven la llengua valenciana i li donen més vitalitat que aragonesos i catalans a la seua. Recordem la gran llavor de Carles Ros en les seues publicacions de vocabularis, cartilles, ~~gramatiques~~... quan no se coneixien encara publicacions d'este tipo en ~~catala~~; recordem el primer ~~periodic~~ en llengua valenciana dotze anys abans que es publicara el primer ~~periodic~~ en ~~catala~~.

Des del [[sigle XV]] fins a principis del [[sigle XX|XX]], a pesar de la castellanisació, n' hi ha una continuada i numerosa llista d'autors que cultiven la llengua valenciana i li donen més vitalitat que aragonesos i catalans a la seua. Recordem la gran llavor de Carles Ros en les seues publicacions de vocabularis, cartilles, gramàtiques... quan no se coneixien encara publicacions d'este tipo en català; recordem el primer periòdic en llengua valenciana dotze anys abans que es publicara el primer periòdic en català.

{{Cita|''Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latino.''}}

Llínea 94:

* ''Tratat de adages y refranys valencians y practica pera escriure ab perfecciò la lengua valenciana'', (Valéncia, 1736). Carles Ros.

{{Cita|De lo que es visto, que la Virgen Nuestra Señora se da por contenta, que las glorias de su Asumpcion Triunfante, se canten, y publiquen en Lengua Valenciana: circunstancias todas para ser amada, y reverenciada nuestra Lengua Materna.}}

* ''Breve diccionario castellano-valenciano'' (1739), per Carles Ros.

{{Cita|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la llengua valenciana, Carlos Ros i Hebrera (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula.

@@ Llínea 81: / Llínea 81: @@
 ==Cites==
-Des del [[sigle XV]] fins a principis del [[sigle XX|XX]], a pesar de la castellanisacio, n' hi ha una continuada i numerosa llista d'autors que cultiven la llengua valenciana i li donen més vitalitat que aragonesos i catalans a la seua. Recordem la gran llavor de Carles Ros en les seues publicacions de vocabularis, cartilles, gramatiques... quan no se coneixien encara publicacions d'este tipo en catala; recordem el primer periodic en llengua valenciana dotze anys abans que es publicara el primer periodic en catala.
+Des del [[sigle XV]] fins a principis del [[sigle XX|XX]], a pesar de la castellanisació, n' hi ha una continuada i numerosa llista d'autors que cultiven la llengua valenciana i li donen més vitalitat que aragonesos i catalans a la seua. Recordem la gran llavor de Carles Ros en les seues publicacions de vocabularis, cartilles, gramàtiques... quan no se coneixien encara publicacions d'este tipo en català; recordem el primer periòdic en llengua valenciana dotze anys abans que es publicara el primer periòdic en català.
 {{Cita|''Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latino.''}}
@@ Llínea 94: / Llínea 94: @@
 * ''Tratat de adages y refranys valencians y practica pera escriure ab perfecciò la lengua valenciana'', (Valéncia, 1736). Carles Ros.
+{{Cita|De lo que es visto, que la Virgen Nuestra Señora se da por contenta, que las glorias de su Asumpcion Triunfante, se canten, y publiquen en Lengua Valenciana: circunstancias todas para ser amada, y reverenciada nuestra Lengua Materna.}}
+* ''Breve diccionario castellano-valenciano'' (1739), per Carles Ros.
 {{Cita|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la llengua valenciana, Carlos Ros i Hebrera (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula.