Diferència entre les revisions de "Joaquín Leguina"
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
En les eleccions generals d'octubre de [[1982]], fon elegit diputat per la circumscripció de Madrit, encara que va abandonar l'escan a l'any següent quan, es va presentar com a cap de llista del PSOE en les primeres eleccions a l'[[Assamblea de Madrit]], en les que el PSOE va obtindre majoria absoluta. | En les eleccions generals d'octubre de [[1982]], fon elegit diputat per la circumscripció de Madrit, encara que va abandonar l'escan a l'any següent quan, es va presentar com a cap de llista del PSOE en les primeres eleccions a l'[[Assamblea de Madrit]], en les que el PSOE va obtindre majoria absoluta. | ||
| − | == Presidència de la Comunitat de Madrit == | + | === Presidència de la Comunitat de Madrit === |
Investit president de la Comunitat de Madrit, va prendre possessió del càrrec el 15 de juny de [[1983]] en el [[Palau de Borghetto]] (antiga sèu de la Diputació Provincial). En juny de 1989 va conseguir superar una moció de censura gràcies al vot d'un diputat trànsfuga, Nicolás Piñeiro Cuesta, que havia segut elegit diputat en les llistes d'[[Aliança Popular]] pero va votar a favor del president socialiste. | Investit president de la Comunitat de Madrit, va prendre possessió del càrrec el 15 de juny de [[1983]] en el [[Palau de Borghetto]] (antiga sèu de la Diputació Provincial). En juny de 1989 va conseguir superar una moció de censura gràcies al vot d'un diputat trànsfuga, Nicolás Piñeiro Cuesta, que havia segut elegit diputat en les llistes d'[[Aliança Popular]] pero va votar a favor del president socialiste. | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
Despuix de les eleccions a l'Assamblea de Madrit de [[1995]], en les que el [[Partit Popular]] va obtindre majoria absoluta, va cessar com a president de la Comunitat de Madrit, sent succeït per [[Alberto Ruiz-Gallardón]]. | Despuix de les eleccions a l'Assamblea de Madrit de [[1995]], en les que el [[Partit Popular]] va obtindre majoria absoluta, va cessar com a president de la Comunitat de Madrit, sent succeït per [[Alberto Ruiz-Gallardón]]. | ||
| + | |||
| + | === Diputat en el Congrés === | ||
| + | |||
| + | En les eleccions generals de [[1996]], Leguina va resultar elegit diputat de la VI llegislatura. Va recolzar a [[Joaquín Almunia]] en les primàries socialistes per a elegir candidat a la presidència del govern en [[1998]] (que varen ser guanyades per [[Josep Borrell]]), i eixe mateix any es va postular com a candidat del PSOE a l'alcaldia de Madrit, sent derrotat en les primàries socialistes per [[Fernando Morán]]. Fon reelegit diputat en les generals de [[2000]] per a la VII llegislatura ([[2000]]-[[2004]]), en la que va eixercitar la presidència de la Comissió de Defensa del [[Congrés dels Diputats|Congrés]]. Despuix de la dimissió de Joaquín Almunia com a secretari general del PSOE, Leguina va recolzar la candidatura de [[José Bono]] en el XXXV Congrés del partit, que fon derrotada per la de [[José Luis Rodríguez Zapatero]]. | ||
| + | |||
| + | Durant la VIII llegislatura ([[2004]]-[[2008]]) fon diputat i president de la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats. En l'any [[2006]] va anunciar la seua retirada en finalisar la llegislatura, no presentant-se a la següent convocatòria electoral. | ||
| + | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 11:24 25 set 2023
| Joaquín Leguina Herrán | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Economiste, demógraf, polític i escritor. | ||
| Naiximent: | 5 de maig de 1942 | ||
| Lloc de naiximent: | Villaescusa, Cantàbria, Espanya | ||
Joaquín Leguina Herrán (Villaescusa, Cantàbria, 5 de maig de 1942) és un polític, economiste, demógraf i escritor espanyol. Membre del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) fins a l'any 2022. Ha segut Regidor de l'Ajuntament de Madrit (1979-1983) i President de la Comunitat Autònoma de Madrit, càrrec que ocupà entre els anys 1983 i 1995, fon el primer president de la Comunitat de Madrit. Secretari General de la Federació Socialista Madrilenya (1979-1990) i Diputat en les Corts (1982-1983), (1996-2001) i ho seguix sent en l'actualitat.
Biografia
Primers anys
Joaquín Leguina naixqué en el municipi càntabre de Villaescusa el 5 de maig de l'any 1941. Obtingué una llicenciatura en Economia General, especialitat de Ciències Econòmiques, en l'Universitat de Bilbao en 1964. A cavall entre Madrit i París, en novembre de 1972 va conseguir el doctorat en Ciències Econòmiques en l'Universitat Complutense de Madrit en la llectura de "Fonaments i aplicacions de l'anàlisis demogràfic" i uns mesos més tart, en febrer de 1973, en Demografia per l'Universitat de la Sorbona en la tesis Analyse et perspectives de la population totale et de la main d’oeuvre. Espagne 1960-80.
Des de 1967 és funcionari de l'Estat, com a Estadístic Facultatiu de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Entre 1968 i 1972 i, posteriorment, entre 1974 i 1979, fon professor en la UCM. Va representar a Espanya, entre 1970 i 1973, en diversos fòrums internacionals en calitat de demógraf (ONU, OCDE, Consell d'Europa).
En l'any 1973 fon contractat com a demógraf expert per la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) de l'ONU, sent comissionat per dita institució en Chile. Allí, fon testic del colp d'Estat del general Augusto Pinochet contra el govern de Salvador Allende.
Inicis polítics
L'activitat política de Joaquín Leguina va començar ya en l'universitat, en grups antifranquistes. Posteriorment va militar en el Front de Lliberació Popular (FLP), en Convergència Socialista de Madrit (a on va coincidir en personages com Juan Barranco, Enrique Barón o José Barrionuevo) i, despuix de la confluència d'esta en 1977 en l'Agrupació Socialista Madrilenya, en el Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE).
Fon elegit regidor de l'Ajuntament de Madrit en les municipals d'abril de 1979, i va passar a encarregar-se de la regidoria de Facenda de la corporació presidida per Enrique Tierno Galván. En decembre d'eixe mateix any, Joaquín Leguina va resultar elegit secretari general de la Federació Socialista Madrilenya (FSM). En el congrés, els antics convergents, en el respal de l'aparat central del PSOE, en mans de Felipe González, es varen fer en el poder, desbancant a la facció encapçalada per Alonso Puerta.
En les eleccions generals d'octubre de 1982, fon elegit diputat per la circumscripció de Madrit, encara que va abandonar l'escan a l'any següent quan, es va presentar com a cap de llista del PSOE en les primeres eleccions a l'Assamblea de Madrit, en les que el PSOE va obtindre majoria absoluta.
Presidència de la Comunitat de Madrit
Investit president de la Comunitat de Madrit, va prendre possessió del càrrec el 15 de juny de 1983 en el Palau de Borghetto (antiga sèu de la Diputació Provincial). En juny de 1989 va conseguir superar una moció de censura gràcies al vot d'un diputat trànsfuga, Nicolás Piñeiro Cuesta, que havia segut elegit diputat en les llistes d'Aliança Popular pero va votar a favor del president socialiste.
Durant els anys 1990, la Federació Socialista Madrilenya va travessar una etapa térbola. Leguina, líder dels denominats renovadors (oposts als guerristes), va ocupar la secretaria general fins a 1991. En eixe any, va donar el relleu a Teófilo Serrano al que va substituir en 1994 el també renovador i home de confiança de Leguina, Jaime Lissavetzky.
Despuix de les eleccions a l'Assamblea de Madrit de 1995, en les que el Partit Popular va obtindre majoria absoluta, va cessar com a president de la Comunitat de Madrit, sent succeït per Alberto Ruiz-Gallardón.
Diputat en el Congrés
En les eleccions generals de 1996, Leguina va resultar elegit diputat de la VI llegislatura. Va recolzar a Joaquín Almunia en les primàries socialistes per a elegir candidat a la presidència del govern en 1998 (que varen ser guanyades per Josep Borrell), i eixe mateix any es va postular com a candidat del PSOE a l'alcaldia de Madrit, sent derrotat en les primàries socialistes per Fernando Morán. Fon reelegit diputat en les generals de 2000 per a la VII llegislatura (2000-2004), en la que va eixercitar la presidència de la Comissió de Defensa del Congrés. Despuix de la dimissió de Joaquín Almunia com a secretari general del PSOE, Leguina va recolzar la candidatura de José Bono en el XXXV Congrés del partit, que fon derrotada per la de José Luis Rodríguez Zapatero.
Durant la VIII llegislatura (2004-2008) fon diputat i president de la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats. En l'any 2006 va anunciar la seua retirada en finalisar la llegislatura, no presentant-se a la següent convocatòria electoral.