L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "República Checa"

← Edició anteriorEdició següent →
desferJogim (Discussió | contribucions)
621 edicions
VisualWikitext
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
Llínea 1: Llínea 1:
La '''República Checa''' (en tec ''Ceská republika'') o '''Tèquia''' (en tec ''Cesko'') és un Estat de la [[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort en [[Polònia]], a l'est en [[Eslovàquia]], al sur en [[Àustria]], i a l'oest en [[Alemanya]]. Junt en [[Polònia]], [[Eslovàquia]] i [[Hongria]], integra el ''[[Grup Visegrad]]'' de nacions de la [[Europa central]].
La '''República Checa''' (en [[idioma chec]] ''Ceská republika'') o '''Chèquia''' (en chec ''Cesko'') és un Estat de la [[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort en [[Polònia]], a l'est en [[Eslovàquia]], al sur en [[Àustria]], i a l'oest en [[Alemanya]]. Junt en [[Polònia]], [[Eslovàquia]] i [[Hongria]], integra el ''[[Grup Visegrad]]'' de nacions de la [[Europa central]].


[[Bohèmia]], la part occidental del país, està rodejada de monts baixos i forma una [[conca hidrogràfica|conca]], drenada pel Labe ([[riu Elba]]) i el Vltava ([[riu Moldava]]). [[Moràvia]], la part oriental, és també montanyosa i està drenada pel [[riu Moraviana]]. [[Silèsia]], la part en el nort de Moràvia, entre Moràvia i Polònia.
[[Bohèmia]], la part occidental del país, està rodejada de monts baixos i forma una [[conca hidrogràfica|conca]], drenada pel Labe ([[riu Elba]]) i el Vltava ([[riu Moldava]]). [[Moràvia]], la part oriental, és més montanyosa i està drenada pel [[riu Moraviana]]. [[Silèsia]], la part en el nort de Moràvia, entre Moràvia i Polònia.


El [[1 de giner]] de [[1993]], [[Tecoslovàquia]] es va dividir en dos per decisió parlamentària. Des de llavors, la República Checa i la [[Eslovàquia|República Eslovaca (o Eslovàquia)]] són dos països independents.  
El [[1 de giner]] de [[1993]], [[Checoslovàquia]] es dividí en dos per decisió parlamentària. Des de llavores, la República Checa i la [[Eslovàquia|República Eslovaca (o Eslovàquia)]] són dos països independents.  


== Història ==
== Història ==




El territori chec fon unificat a finals del [[sigle IX]] per la dinastia dels ''premyslitas'' (tec ''Premyslovci'', este nom significa ''els que pensen molt''). El [[Monarquia|Regne]] de [[Bohèmia (República Teca)|Bohemia]] fon un poder regional significant, sent el rei de Bohèmia un dels set electors de l'emperador del [[Sacre Imperi Romà]], les mines d'or van convertir el regne en un poder que no tenia imposts, i podia reclutar mercenaris quasi sense llímit, puix la riquea de les mines mantenia el poder del regne fins al seu esgotament.  
El territori chec fon unificat a finals del [[sigle IX]] per la dinastia dels ''premyslitas'' (en chec ''Premyslovci'', este nom significa ''els que pensen molt''). El [[Monarquia|Regne]] de [[Bohèmia (República Checa)|Bohemia]] fon un poder regional important, sent el rei de Bohèmia un dels set electors de l'emperador del [[Sacre Imperi Romà]], les mines d'or i plata convertiren el regne en un poder que no tenia imposts, i que podia reclutar mercenaris quasi sense llímit, puix la riquea de les mines mantenia el poder del regne fins al seu esgotament. De fet, la paraula "dòlar", ve dels "thaler" o monedes de plata de la mina de Joachimstal (actual Jáchymov) en Bohèmia.


Durant els cinc-cents anys següents fon un regne estable, centre de cultura i educació en [[Europa central]]. Durant el regnat de [[Carles IV de Luxemburc]] (1344-1378), Bohèmia va viure la seua época d'or (sempre propiciat per les mines del mateix metal). Carles IV va convertir a esta monarquia en la capital del [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. L'any 1348 va fundar la [[Universitat Carolina]] de [[Praga]], el centre d'estudis superiors més antic d'Europa central.
Durant els cinc-cents anys següents fon un regne estable, centre de cultura i educació en [[Europa central]]. Durant el regnat de [[Carles IV de Luxemburc]] (1344-1378), Bohèmia vixqué la seua época d'or (propiciada per les riques mines de la zona). Carles IV, convertí a esta monarquia en la capital del [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. L'any 1348, fundà la [[Universitat Carolina]] de [[Praga]], el centre d'estudis superiors més antic d'Europa central.


Després de la mort de Carles IV, comença un periodo de decadència del regne i inestabilitat política. Un dels factors van ser els conflictes religiosos com les [[guerres husites]] provocades per la crema en la foguera del [[reformiste]] [[Jan Hus]] en [[1415]] en el [[Concili de Constanza]].
Després de la mort de Carles IV, comença un periodo de decadència del regne i inestabilitat política. Un dels factors foren els conflictes religiosos com les [[guerres husites]] provocades per la crema en la foguera del [[reformiste]] [[Jan Hus]] en [[1415]] en el [[Concili de Constança]].


Després de la dinastia dels reis polonesos [[Jagellón]], fon triat en [[1526]] al tro chec [[Ferrando I d'Habsburgo]]. En este acte, i per quasi quatre-cents anys, els [[Casa d'Habsburgo|Habsburgo]] van ocupar la corona checa, i per tant, va passar a formar part del [[Imperi Austríac]], posteriorment [[Imperi Austrohúngar|Austrohúngar]]. Davall el règim dels [[Habsburgo]], Bohèmia va patir guerres devastadores com la [[Guerra dels Trenta Anys]] en el [[sigle XVII]] i la [[Guerra dels Set Anys]] durant l'época de la reina [[Maria Teresa I d'Austria|Maria Teresa]] en [[1756]]-[[1763]], pero també es va beneficiar de l'impuls econòmic i social que va viure la monarquia durant els sigles XVIII i XIX que van convertir [[Bohèmia]] en el cor industrial de la monarquia.
Després de la dinastia dels reixos polonesos [[Jagellón]], en [[1526]], fon elevat al tro chec [[Ferran I d'Habsburgo]]. En est acte, i per quasi quatre-cents anys, els [[Casa d'Habsburgo|Habsburgo]] ocuparen la corona checa, i per tant, està passà a formar part del [[Imperi Austríac]], posteriorment [[Imperi Austrohúngar|Austrohúngar]]. Davall del règim dels [[Habsburgo]], Bohèmia patí guerres devastadores com la [[Guerra dels Trenta Anys]] en el [[sigle XVII]] i la [[Guerra dels Set Anys]] durant l'época de la reina [[Maria Teresa I d'Austria|Maria Teresa]] en [[1756]]-[[1763]]; pero també es beneficià de l'impuls econòmic i social que vixqué la monarquia durant els sigles XVIII i XIX que convertí [[Bohèmia]] en el cor industrial de la monarquia.


Després del colapse del [[Imperi Austrohúngar]] després de la [[Primera Guerra Mundial]], els tecs junt en els seus veïns els [[Eslovàquia|eslovacs]] es van unir per a formar la república independent de [[Checoslovàquia]] en [[1918]]. Este nou país contenia a una gran minoria alemana, la qual cosa va portar a la dissolució de [[Checoslovàquia]] quan [[Alemanya]] va anexar a esta minoria en virtut dels [[Acorts de Múnich]] en [[1938]] i Eslovàquia va declarar la seua independència. L'Estat tec restant fon ocupat pels alemans en [[1939]].
Després del colapse del [[Imperi Austrohúngar]], en acabar la [[Primera Guerra Mundial]], els checs junt en els seus veïns els [[Eslovàquia|eslovacs]] s'uniren per a formar la república independent de [[Checoslovàquia]] en [[1918]]. Este nou país contenia a una gran minoria alemana, en la zona dels [[Sudets]], lo que fon usat d'excusa pels nazis per a la dissoldre [[Checoslovàquia]]quan [[Alemanya]] anexà ad esta minoria en virtut dels [[Acorts de Múnich]] en [[1938]] i Eslovàquia declarà la seua independència. L'Estat chec restant fon ocupat pels alemans en [[1939]].


Al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]], [[Checoslovàquia]] es va convertir en un [[Estat socialista]] alineat en la [[Unió Soviètica]]. En [[1968]], una intervenció armada de forces del [[Pacte de Varsòvia]] va acabar en una série de reformes impulsades pel llavors primer ministre [[Alexander Dubcek]], conegudes com la ''[[primavera de Praga]]'' (en tec "Pražské jaro"), tendents segons els seus partidaris a crear un "''[[socialisme]] en rostre humà''". En [[1989]], Checoslovàquia va adoptar el multipartidisme i va començar a abandonar progressivament l'economia socialiste, la qual cosa es coneix com ''[[Revolució de Vellut]]''. El [[1 de giner]] de [[1993]] Checoslovàquia es va dividir en dos per decisió parlamentària. Des de llavors, la '''República Checa''', d'una banda, i la República Eslovaca (o Eslovàquia), d'un atre, són dos països independents.  
Al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]], [[Checoslovàquia]] es va convertir en un [[Estat socialiste]] alineat en la [[Unió Soviètica]]. En [[1968]], una intervenció armada de forces del [[Pacte de Varsòvia]] acabà en una série de reformes impulsades pel llavors primer ministre [[Alexander Dubcek]], conegudes com la ''[[Primavera de Praga]]'' (en chec "Pražské jaro"), tendents segons els seus partidaris a crear un "''[[socialisme]] en rostre humà''". En [[1989]], Checoslovàquia adoptà el multipartidisme i escomençà ad abandonar progressivament el sistema socialiste, lo que es coneix com ''[[Revolució de Vellut]]''. El [[1 de giner]] de [[1993]] Checoslovàquia es dividí en dos per decisió parlamentària. Des de llavors, la '''República Checa''', d'una banda, i la República Eslovaca (o Eslovàquia) en atra, són dos països independents.  


La '''República Checa''' es va adherir a la [[OTAN]] en [[1998]] i a la [[Unió Europea]] en [[2004]].
La '''República Checa''' s'adherí a l'[[OTAN]] en [[1998]] i a la [[Unió Europea]] en [[2004]].


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==


* [http://www.czech.cz/es/ Lloc Oficial de la República Teca]
* [http://www.czech.cz/es/ Lloc Oficial de la República Checa]
* [http://www.radio.cz/es/ Actualitat i informació noticiosa de la Ràdio Praga en espanyol]
* [http://www.radio.cz/es/ Actualitat i informació noticiosa de la Ràdio Praga en espanyol]
* [http://hora.index.Com.Pe/republica_checa.Htm Hora actual de la República Teca]
* [http://hora.index.Com.Pe/republica_checa.Htm Hora actual de la República Checa]


{{UE}}
{{UE}}
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/República_Checa»