Diferència entre les revisions de "Bolletí Rogle"
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
Pero els que sí han segut valencians de naiximent tampoc han fet gala d'esta circumstancia. | Pero els que sí han segut valencians de naiximent tampoc han fet gala d'esta circumstancia. | ||
[[Joan Lerma]] converti el sistema educatiu en un aparat d'alienacio al servici d'una ideologia tan intensament antivalenciana com es el pancatalanisme. Un atre tant feu en la creacio de [[RTVV|Radio Televisio Valenciana]]. Mentrestant, no movia un dit per a defendre els interessos valencians quan eren posats com a moneda de canvi en les negociacions europees (pense's en els citrics) o erem utilisats com a conillets d'indies de la Reconversio Industrial, que començà emportant-se per davant els [[Alts Forns de Sagunt]]. | [[Joan Lerma]] converti el sistema educatiu en un aparat d'alienacio al servici d'una ideologia tan intensament antivalenciana com es el [[pancatalanisme]]. Un atre tant feu en la creacio de [[RTVV|Radio Televisio Valenciana]]. Mentrestant, no movia un dit per a defendre els interessos valencians quan eren posats com a moneda de canvi en les negociacions europees (pense's en els citrics) o erem utilisats com a conillets d'indies de la Reconversio Industrial, que començà emportant-se per davant els [[Alts Forns de Sagunt]]. | ||
De [[Francisco Camps]] poc se pot dir que no s'haja dit ya. Negocià una renovacio de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]] al servici dels interessos de Madrit, en el que, imperdonablement, blindà eixa aberracio denominada [[AVL]]. I ya de pas, en el temps lliure que li deixaven les seues visites al sastre, nos afonà en una sima economica de la que tardarém decades en eixir. | De [[Francisco Camps]] poc se pot dir que no s'haja dit ya. Negocià una renovacio de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]] al servici dels interessos de Madrit, en el que, imperdonablement, blindà eixa aberracio denominada [[AVL]]. I ya de pas, en el temps lliure que li deixaven les seues visites al sastre, nos afonà en una sima economica de la que tardarém decades en eixir. | ||