Diferència entre les revisions de "Colibri delphinae"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El '''colibrí pardo''' | El '''colibrí pardo''' ('''''Colibri delphinae''''') és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Apodiformes|apodiforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Trochilidae]], pertanyent al gènero ''[[Colibri]]''. És natiu d'[[América Central]] i del [[Amèrica del Sur|Sur]]. | ||
==Noms comuns== | ==Noms comuns== | ||
Se li denomina també '''colibrí orejivioláceo pardo''' (en [[Costa Rica]] i [[Nicaragua]]), '''colibrí orejivioleta marró''' (en [[Veneçola]]), '''orejimorada café''' (en [[Hondures]]), '''orejavioleta café''', '''chillón pardo''' (en [[Colòmbia]]), '''orejivioleta parda''' (en [[Equador]]), '''orella-violeta parda''' (en [[Perú]]) o '''orejivioláceo pardo''' (en [[Panamà]]). | Se li denomina també '''colibrí orejivioláceo pardo''' (en [[Costa Rica]] i [[Nicaragua]]), '''colibrí orejivioleta marró''' (en [[Veneçola]]), '''orejimorada café''' (en [[Hondures]]), '''orejavioleta café''', '''chillón pardo''' (en [[Colòmbia]]), '''orejivioleta parda''' (en [[Equador]]), '''orella-violeta parda''' (en [[Perú]]) o '''orejivioláceo pardo''' (en [[Panamà]]). | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
Es distribuïx de forma disjunta des del sur de [[Belize]] i est de [[Guatemala]], per [[Hondures]], [[Nicaragua]], [[Costa Rica]], [[Panamà]], en les montanyes del nort de [[Veneçola]] i [[illa Trinitat|Trinitat]], en la [[Serranía del Perijá]], en la [[Serra Nevada de Santa Marta]], i a lo llarc de l'orient dels [[Cordillera dels Vages|Vages]] des de l'oest de Veneçola, per [[Colòmbia]], [[Equador]], [[Perú]], fins al centre de [[Bolívia]], a occident des de l'oest de Colòmbia fins al noroest d'Equador; en el sur i est de Veneçola, [[Guyana]], [[Surinam]] i extrem nort de [[Brasil]] ([[Roraima]]), en poblacions aïllades en la [[Guayana Francesa]] | Es distribuïx de forma disjunta des del sur de [[Belize]] i est de [[Guatemala]], per [[Hondures]], [[Nicaragua]], [[Costa Rica]], [[Panamà]], en les montanyes del nort de [[Veneçola]] i [[illa Trinitat|Trinitat]], en la [[Serranía del Perijá]], en la [[Serra Nevada de Santa Marta]], i a lo llarc de l'orient dels [[Cordillera dels Vages|Vages]] des de l'oest de Veneçola, per [[Colòmbia]], [[Equador]], [[Perú]], fins al centre de [[Bolívia]], a occident des de l'oest de Colòmbia fins al noroest d'Equador; en el sur i est de Veneçola, [[Guyana]], [[Surinam]] i extrem nort de [[Brasil]] ([[Roraima]]), en poblacions aïllades en la [[Guayana Francesa]] i en l'est de Brasil en la [[Chapada Diamantina|Serra de Sincorá]] ([[estat de Baïa|Baïa]]). | ||
Esta espècie pot ser escassa o localment comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: el [[dosel arbòreu|dosel]] i les vores de [[pluvisilva|selves humides]], creiximents secundaris alts, ambients semiabiertos, com a plantacions de café i clars alrbustivos. Generalment permaneix alt en els arbres pero baixa fins al nivell dels arbustos en les vores i en els clars. Prefere tossals i ales de montanyes encara que descendix a terres baixes adjacents ocasionalment o estacionalmente. És registrat en [[altitut]]és entre 100 i 2800 [[metro|m]]. | Esta espècie pot ser escassa o localment comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: el [[dosel arbòreu|dosel]] i les vores de [[pluvisilva|selves humides]], creiximents secundaris alts, ambients semiabiertos, com a plantacions de café i clars alrbustivos. Generalment permaneix alt en els arbres pero baixa fins al nivell dels arbustos en les vores i en els clars. Prefere tossals i ales de montanyes encara que descendix a terres baixes adjacents ocasionalment o estacionalmente. És registrat en [[altitut]]és entre 100 i 2800 [[metro|m]]. | ||
Encara que el seu hàbitat sol ser els boscs alts entre els 400 i 1600 m quan està anidando, es difon àmpliament en les terres baixes fora del periodo d'anidación. Li'l pot trobar típicament en la #fulleram alta de la selva tropical, creiximents segundarios d'altura mija i en cafetales, encara que s'alimenten també a nivells inferiors, en les vores i clars. | Encara que el seu hàbitat sol ser els boscs alts entre els 400 i 1600 m quan està anidando, es difon àmpliament en les terres baixes fora del periodo d'anidación. Li'l pot trobar típicament en la #fulleram alta de la selva tropical, creiximents segundarios d'altura mija i en cafetales, encara que s'alimenten també a nivells inferiors, en les vores i clars. | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
===Descripció original=== | ===Descripció original=== | ||
L'espècie ''C. delphinae'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[França|francés]] [[René Primevère Lesson]] en 1839 baix el [[nom científic]] ''Ornismya delphinae''; no va ser donada [[localitat tipo]] i subsecuentemente s'assigna «Santa Fe de Bogotà, Colòmbia». | L'espècie ''C. delphinae'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[França|francés]] [[René Primevère Lesson]] en 1839 baix el [[nom científic]] ''Ornismya delphinae''; no va ser donada [[localitat tipo]] i subsecuentemente s'assigna «Santa Fe de Bogotà, Colòmbia». | ||
===Etimologia=== | ===Etimologia=== | ||
El nom genèric masculí «''Colibri''» prové de la paraula del [[idioma espanyol|espanyol]] «''colibrí''» que designa de forma general als [[Trochilidae|troquílidos]] i té supostament orige en el [[Mar Carib|Carib]]; i el nom de l'espècie «''delphinae''», prové de la [[mitologia grega]] Delphinios, un epítet del deu del sol [[Apolo]]. | El nom genèric masculí «''Colibri''» prové de la paraula del [[idioma espanyol|espanyol]] «''colibrí''» que designa de forma general als [[Trochilidae|troquílidos]] i té supostament orige en el [[Mar Carib|Carib]]; i el nom de l'espècie «''delphinae''», prové de la [[mitologia grega]] Delphinios, un epítet del deu del sol [[Apolo]]. | ||
===Taxonomia=== | ===Taxonomia=== | ||
És [[monotípica]]. La forma descrita ''C. d. greenewalti'' (de la Serra de Sincorá, este de Brasil), que supostament diferix subtilment en la coloració, és considerada insuficientment distinta per a meréixer el ranc de [[subespecie]]. | És [[monotípica]]. La forma descrita ''C. d. greenewalti'' (de la Serra de Sincorá, este de Brasil), que supostament diferix subtilment en la coloració, és considerada insuficientment distinta per a meréixer el ranc de [[subespecie]]. | ||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Última revisió del 05:41 8 jul 2026
El colibrí pardo (Colibri delphinae) és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae, pertanyent al gènero Colibri. És natiu d'América Central i del Sur.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Se li denomina també colibrí orejivioláceo pardo (en Costa Rica i Nicaragua), colibrí orejivioleta marró (en Veneçola), orejimorada café (en Hondures), orejavioleta café, chillón pardo (en Colòmbia), orejivioleta parda (en Equador), orella-violeta parda (en Perú) o orejivioláceo pardo (en Panamà).
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx de forma disjunta des del sur de Belize i est de Guatemala, per Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, en les montanyes del nort de Veneçola i Trinitat, en la Serranía del Perijá, en la Serra Nevada de Santa Marta, i a lo llarc de l'orient dels Vages des de l'oest de Veneçola, per Colòmbia, Equador, Perú, fins al centre de Bolívia, a occident des de l'oest de Colòmbia fins al noroest d'Equador; en el sur i est de Veneçola, Guyana, Surinam i extrem nort de Brasil (Roraima), en poblacions aïllades en la Guayana Francesa i en l'est de Brasil en la Serra de Sincorá (Baïa).
Esta espècie pot ser escassa o localment comuna en les seues hàbitats naturals: el dosel i les vores de selves humides, creiximents secundaris alts, ambients semiabiertos, com a plantacions de café i clars alrbustivos. Generalment permaneix alt en els arbres pero baixa fins al nivell dels arbustos en les vores i en els clars. Prefere tossals i ales de montanyes encara que descendix a terres baixes adjacents ocasionalment o estacionalmente. És registrat en altitutés entre 100 i 2800 m.
Encara que el seu hàbitat sol ser els boscs alts entre els 400 i 1600 m quan està anidando, es difon àmpliament en les terres baixes fora del periodo d'anidación. Li'l pot trobar típicament en la #fulleram alta de la selva tropical, creiximents segundarios d'altura mija i en cafetales, encara que s'alimenten també a nivells inferiors, en les vores i clars.
Descripció i comportament
[editar | editar còdic]Medix 11.5 cm de llongitut i pesa de 6.5 a 7 g. És de color marró en una miqueta de roig en la coa i plom prop de la pancha.
S'alimenta principalment del néctar de menudes flors dels arbres i epífitas. També s'alimenta d'insectes, a sovint capturades en el vol, que formen una font essencial de proteïnas. Encara que no és molt territorial, esta espècie és molt agressiva, i en els alimentadors sembla passar molt més temps atacant a atres picaflores que efectivament a l'alimentació.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie C. delphinae va ser descrita per primera volta pel ornitólogo francés René Primevère Lesson en 1839 baix el nom científic Ornismya delphinae; no va ser donada localitat tipo i subsecuentemente s'assigna «Santa Fe de Bogotà, Colòmbia».
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Colibri» prové de la paraula del espanyol «colibrí» que designa de forma general als troquílidos i té supostament orige en el Carib; i el nom de l'espècie «delphinae», prové de la mitologia grega Delphinios, un epítet del deu del sol Apolo.
Taxonomia
[editar | editar còdic]És monotípica. La forma descrita C. d. greenewalti (de la Serra de Sincorá, este de Brasil), que supostament diferix subtilment en la coloració, és considerada insuficientment distinta per a meréixer el ranc de subespecie.