Canvis

== Alquímia en la cultura ==

== Alquímia en la cultura ==

=== Novel·les i teatre ===

=== Noveles i teatre ===

[[Fitxer:Faust image 19thcentury.jpg|thumb|250px|Faust creant un homúncul]]

[[Fitxer:Faust image 19thcentury.jpg|thumb|250px|Faust creant un homúncul]]

Molts [[literatura|escriptors]] satiritzaren els alquimistes i els van usar com a blanc d'atacs [[sàtira|satírics]]. Dos famosos exemples antics són:

Molts [[literatura|escriptors]] satirisaren els alquimistes i els van usar com a blanc d'atacs [[sàtira|satírics]]. Dos famosos exemples antics són:

* [[Geoffrey Chaucer]], ''[[The Cànon's Yeoman's Prologui and Tali]]'' (c. 1380). El protagonista, un alquimista de camí a [[Canterbury]], afirma que «ho enllosarà sencer de plata i or».

* [[Geoffrey Chaucer]], ''[[The Cànon's Yeoman's Prologui and Tali]]'' (c. 1380). El protagonista, un alquimista de camí a [[Canterbury]], afirma que «ho enllosarà sancer d'argent i or».

* [[Ben Jonson]], ''[[L'alquimista (obra de teatre)|L'alquimista]]'' (c. 1610). En aquesta obra de cinc actes, els personatges munten un taller d'alquímia per estafar a la gent.

* [[Ben Jonson]], ''[[L'alquimista (obra de teatre)|L'alquimista]]'' (c. 1610). En esta obra de cinc actes, els personages monten un taller d'alquímia per estafar a la gent.

En obres més recents els alquimistes solen ser presentats sota una llum més romàntica i mística i sovint es fa poca distinció entre alquímia, màgia i bruixeria:

En obres més recents els alquimistes solen ser presentats baix una llum més romàntica i mística i a sovint es fa poca distinció entre alquímia, màgia i bruixeria:

* [[William Shakespeare]], ''[[La tempestat (teatre)|La tempestat]]'' (1611). És la seva obra més influenciada per l'alquímia, plagada d'imatgeria alquímica i amb Pròsper com a mag arquetípic.

* [[William Shakespeare]], ''[[La tempestat (teatre)|La tempestat]]'' (1611). És la seua obra més influenciada per l'alquímia, plagada d'imatgeria alquímica i en Pròsper com a mag arquetípic.

* [[Mary Shelley]], ''[[Frankenstein]]'' (1818). Victor Frankenstein empra tant l'alquímia com la ciència moderna per crear el [[monstre de Frankenstein]].

* [[Mary Shelley]], ''[[Frankenstein]]'' (1818). Victor Frankenstein empra tant l'alquímia com la ciència moderna per crear el [[monstre de Frankenstein]].

* [[Vladimir Odoevsky]], ''Salamandra'' (1828).

* [[Vladimir Odoevsky]], ''Salamandra'' (1828).

* 2a part de ''[[Faust (Goethe)]]'' (1832). Wagner, el servent de Faust, usa l'alquímia per crear un [[homúncul]].

* 2a part de ''[[Faust (Goethe)]]'' (1832). Wagner, el servent de Faust, usa l'alquímia per a crear un [[homúncul]].

* [[Antal Szerb]], ''La llegenda dels Pendragon'' (1934)

* [[Antal Szerb]], ''La llegenda dels Pendragon'' (1934)

* [[Gabriel García Márquez]], ''[[Cent anys de solitud]]'' (1967). Un alquimista anomenat Melquíades s'afegeix a l'atmosfera surrealista de la novel·la (vegeu [[realisme màgic]]).

* [[Gabriel García Márquez]], ''[[Cent anys de solitud]]'' (1967). Un alquimista nomenat Melquíades s'afegeix a l'atmosfera surrealista de la novela (vegeu [[realisme màgic]]).

* [[Ian Watson]], ''Els Jardins de les Delícies'' (1980). Un alquimista del futur, ajudat per un poderós extraterrestre, crea un planeta basat en la pintura de [[El Bosch]] ''[[El Jardí de les Delícies]]''.

* [[Ian Watson]], ''Els Jardins de les Delícies'' (1980). Un alquimista del futur, ajudat per un poderós extraterrestre, crea un planeta basat en la pintura de [[El Bosch]] ''[[El Jardí de les Delícies]]''.

* En algunes de les novel·les del ''[[Mundodisco]]'' de [[Terry Pratchett]] (1983-actualitat) apareix un [[gremi]] d'alquimistes. Són coneguts per volar la seu del seu gremi regularment. Juguen un paper particularment important en ''[[Homes d'Armes]]'' (1993).

* En algunes de les noveles del ''[[Mundodisco]]'' de [[Terry Pratchett]] (1983-actualitat) apareix un [[gremi]] d'alquimistes. Són coneguts per volar la seu del seu gremi regularment. Juguen un paper particularment important en ''[[Homes d'Armes]]'' (1993).

* [[John Crowley]], ''Ægypt'' (1987-2007). Tetralogia de novel·les de realisme màgic que tracten extensivament del Dr. Dee, l'alquímia, l'astrologia i la màgia.

* [[John Crowley]], ''Ægypt'' (1987-2007). Tetralogia de noveles de realisme màgic que tracten extensivament del Dr. Dee, l'alquímia, l'astrologia i la màgia.

* [[Paulo Coelho]], ''[[L'alquimista (llibre)|L'alquimista]]'' (1988). El protagonista coneix un alquimista i aprèn els principis de l'alquímia.

* [[Paulo Coelho]], ''[[L'alquimista (llibre)|L'alquimista]]'' (1988). El protagonista coneix un alquimista i deprèn els principis de l'alquímia.

* [[Umberto Eco]], ''[[El pèndol de Foucault]]'' (1988).

* [[Umberto Eco]], ''[[El pèndol de Foucault]]'' (1988).

* [[J. K. Rowling]], ''[[Harry Potter i la pedra filosofal]]'' (1997). En ella apareix [[Nicolas Flamel]] com un personatge.

* [[J. K. Rowling]], ''[[Harry Potter i la pedra filosofal]]'' (1997). En ella apareix [[Nicolas Flamel]] com un personage.

* [[Neal Stephenson]], ''[[Cicle Barroc]]'' (2003?2004). Inclou alquimistes reals i imaginaris com [[Isaac Newton]], [[Nicolas Fatio de Duillier|de Duillier]] i [[Enoch Root]].

* [[Neal Stephenson]], ''[[Cicle Barroc]]'' (2003?2004). Inclou alquimistes reals i imaginaris com [[Isaac Newton]], [[Nicolas Fatio de Duillier|de Duillier]] i [[Enoch Root]].

* [[Hiromu Arakawa]], ''[[L'alquimista d'Acer]], [[Full Metall Alchemist]] (novel·la gràfica)'' (2002). L'autora recrea un món paral·lel governat pels principis de l'alquímia.

* [[Hiromu Arakawa]], ''[[L'alquimista d'Acer]], [[Full Metall Alchemist]] (novela gràfica)'' (2002). L'autora recrea un món paralel governat pels principis de l'alquímia.

== Obres clàssiques d'alquímia ==

== Obres clàssiques d'alquímia ==