Diferència entre les revisions de "Ibers" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:Dama delig.jpg|thumb|right|300px|[[Dama d'Elig]], l'obra escultòrica més important ibera, trobada en el jaciment arqueològic de l'Alcúdia, [[Elig]] ([[Comunitat Valenciana]]). Actualment es troba en el ''Museo Arqueológico Nacional de Madrit.]]

Els '''ibers''' fon com nomenaren els antics escritors grecs a les gents del llevant i sur de la [[Península Ibèrica]] per a distinguir-los dels pobles de l'interior, del qual la seua cultura i costums eren diferents. D'estos pobles escriviren Hecateo de Mileto, Heródoto, Estrabó, Ruf Fest Avié, citant-los en estos noms, al manco des del [[~~segle~~ VI a. C.]]: elisiços, sordons, ceretans, airenosins, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castelani, lacetans, layetans, cossetans, ilergates, iacetans, sossetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.

Els '''ibers''' fon com nomenaren els antics escritors grecs a les gents del llevant i sur de la [[Península Ibèrica]] per a distinguir-los dels pobles de l'interior, del qual la seua cultura i costums eren diferents. D'estos pobles escriviren Hecateo de Mileto, Heródoto, Estrabó, Ruf Fest Avié, citant-los en estos noms, al manco des del [[sigle VI a. C.]]: elisiços, sordons, ceretans, airenosins, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castelani, lacetans, layetans, cossetans, ilergates, iacetans, sossetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.

Geogràficament, Estrabó i Apià denominaren Ibèria al territori de la Península Ibèrica.

Geogràficament, Estrabó i Apià denominaren Ibèria al territori de la [[Península Ibèrica]].

== Orige dels ibers ==

Llínea 11:

*Atres estudiosos han sugerit que poden tindre el seu orige en el nort d'[[Àfrica]]. Els ibers inicialment s'haurien assentat a lo llarc de la costa oriental d'Espanya i, possiblement, més avant se propagaren per tot el rest de la Península Ibèrica.

*Atra teoria alternativa afirma que formaven part dels habitants originals de l'[[Europa]] occidental i els creadors de la gran cultura megalítica que sorgix en tota esta zona, possiblement, una teoria respalada per estudis genètics. Els ibers serien semblants a les poblacions celtes del primer milenari ans de Crist d'[[Irlanda]], [[Gran Bretanya]] i [[França]]. Posteriorment, els celtes creuarien els [[Pirineus]] en dos grans migracions: en el [[~~segle~~ IX a. C.]] i el [[~~segle~~ VII a. C.]]. Els celtes s'establiren en la seua major part al nort del riu [[Duero]] i el riu [[Ebre]], a on se barrejaren en els ibers per a conformar el dit celtíber.

*Atra teoria alternativa afirma que formaven part dels habitants originals de l'[[Europa]] occidental i els creadors de la gran cultura megalítica que sorgix en tota esta zona, possiblement, una teoria respalada per estudis genètics. Els ibers serien semblants a les poblacions celtes del primer milenari ans de Crist d'[[Irlanda]], [[Gran Bretanya]] i [[França]]. Posteriorment, els celtes creuarien els [[Pirineus]] en dos grans migracions: en el [[sigle IX a. C.]] i el [[sigle VII a. C.]]. Els celtes s'establiren en la seua major part al nort del riu [[Duero]] i el riu [[Ebre]], a on se barrejaren en els ibers per a conformar el dit celtíber.

==Guerrers==

Llínea 17:

Gràcies als bons cavalls que posseïen i ser uns grans ginets,la cavalleria ibèrica fon molt important i molt considerada tan pels [[Romà|romans]] com pels [[Cartaginés|cartaginessos]]

La seua tàctica ~~mes~~ destacada era l'atac per sorpresa.

La seua tàctica més destacada era l'atac per sorpresa.

A vegades foren reclamats com mercenaris, conservant sempre als seus caps o diligents. Si be la guerrera no era la seua activitat principal ya que era un poble agrícola i ganader i profundament amant de la [[llibertat]].

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:Dama delig.jpg|thumb|right|300px|[[Dama d'Elig]], l'obra escultòrica més important ibera, trobada en el jaciment arqueològic de l'Alcúdia, [[Elig]] ([[Comunitat Valenciana]]). Actualment es troba en el ''Museo Arqueológico Nacional de Madrit.]]
-Els '''ibers''' fon com nomenaren els antics escritors grecs a les gents del llevant i sur de la [[Península Ibèrica]] per a distinguir-los dels pobles de l'interior, del qual la seua cultura i costums eren diferents. D'estos pobles escriviren Hecateo de Mileto, Heródoto, Estrabó, Ruf Fest Avié, citant-los en estos noms, al manco des del [[segle VI a. C.]]: elisiços, sordons, ceretans, airenosins, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castelani, lacetans, layetans, cossetans, ilergates, iacetans, sossetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.
+Els '''ibers''' fon com nomenaren els antics escritors grecs a les gents del llevant i sur de la [[Península Ibèrica]] per a distinguir-los dels pobles de l'interior, del qual la seua cultura i costums eren diferents. D'estos pobles escriviren Hecateo de Mileto, Heródoto, Estrabó, Ruf Fest Avié, citant-los en estos noms, al manco des del [[sigle VI a. C.]]: elisiços, sordons, ceretans, airenosins, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castelani, lacetans, layetans, cossetans, ilergates, iacetans, sossetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.
-Geogràficament, Estrabó i Apià denominaren Ibèria al territori de la Península Ibèrica.
+Geogràficament, Estrabó i Apià denominaren Ibèria al territori de la [[Península Ibèrica]].
 == Orige dels ibers ==
@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 *Atres estudiosos han sugerit que poden tindre el seu orige en el nort d'[[Àfrica]]. Els ibers inicialment s'haurien assentat a lo llarc de la costa oriental d'Espanya i, possiblement, més avant se propagaren per tot el rest de la Península Ibèrica.
-*Atra teoria alternativa afirma que formaven part dels habitants originals de l'[[Europa]] occidental i els creadors de la gran cultura megalítica que sorgix en tota esta zona, possiblement, una teoria respalada per estudis genètics. Els ibers serien semblants a les poblacions celtes del primer milenari ans de Crist d'[[Irlanda]], [[Gran Bretanya]] i [[França]]. Posteriorment, els celtes creuarien els [[Pirineus]] en dos grans migracions: en el [[segle IX a. C.]] i el [[segle VII a. C.]]. Els celtes s'establiren en la seua major part al nort del riu [[Duero]] i el riu [[Ebre]], a on se barrejaren en els ibers per a conformar el dit celtíber.
+*Atra teoria alternativa afirma que formaven part dels habitants originals de l'[[Europa]] occidental i els creadors de la gran cultura megalítica que sorgix en tota esta zona, possiblement, una teoria respalada per estudis genètics. Els ibers serien semblants a les poblacions celtes del primer milenari ans de Crist d'[[Irlanda]], [[Gran Bretanya]] i [[França]]. Posteriorment, els celtes creuarien els [[Pirineus]] en dos grans migracions: en el [[sigle IX a. C.]] i el [[sigle VII a. C.]]. Els celtes s'establiren en la seua major part al nort del riu [[Duero]] i el riu [[Ebre]], a on se barrejaren en els ibers per a conformar el dit celtíber.
 ==Guerrers==
@@ Llínea 17: / Llínea 17: @@
 Gràcies als bons cavalls que posseïen i ser uns grans ginets,la cavalleria ibèrica fon molt important i molt considerada tan pels [[Romà|romans]] com pels [[Cartaginés|cartaginessos]]
-La  seua tàctica mes destacada era l'atac per sorpresa.
+La  seua tàctica més destacada era l'atac per sorpresa.
 A vegades foren reclamats com mercenaris, conservant sempre als seus caps o diligents. Si be la guerrera no era la seua activitat principal ya que era un poble agrícola i ganader i profundament amant de la [[llibertat]].