Diferència entre les revisions de "Rudyard Kipling" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 98:

En [[1909]], escriu ''Accions i reaccions''; en [[1910]] ''Rewards and Fairies'' (''Donyets i fades'') que inclou el seu poema més famos, «If». Se diu que Kipling se basà, per a escriure este poema, en les qualitats de dos dels seus grans amics, Cecil Rhodes i Jameson. En colaboració en Elsie Kipling compon una obra de teatre cridat ''La sentinela del port'', que fon estrenada en Londres, pero soles tingué unes poques posades en escena.

En els inicis de la primera década del [[~~segle~~ XX]], Kipling alertà, primer al seu rei, [[Jordi V]], i despuix a les atres nacions, que s'acostava una gran guerra, i que afectaria a tot lo món, per lo que havia que preparar els eixercits i estar alerta. El seu vaticini, encara que no era errat, no fon entés, i soles fon pres com una sobreexaltació del patriotisme que li caracterisava.

En els inicis de la primera década del [[sigle XX]], Kipling alertà, primer al seu rei, [[Jordi V]], i despuix a les atres nacions, que s'acostava una gran guerra, i que afectaria a tot lo món, per lo que havia que preparar els eixercits i estar alerta. El seu vaticini, encara que no era errat, no fon entés, i soles fon pres com una sobreexaltació del patriotisme que li caracterisava.

[[Image:Kipling TIME cover 19260927.jpg|thumb|250px|Kipling en la portada de la revista ''[[Time]] '' (27 de setembre de 1926)]]

@@ Llínea 98: / Llínea 98: @@
 En [[1909]], escriu ''Accions i reaccions''; en [[1910]] ''Rewards and Fairies'' (''Donyets i fades'') que inclou el seu poema més famos, «If». Se diu que Kipling se basà, per a escriure este poema, en les qualitats de dos dels seus grans amics, Cecil Rhodes i Jameson. En colaboració en Elsie Kipling compon una obra de teatre cridat ''La sentinela del port'', que fon estrenada en Londres, pero soles tingué unes poques posades en escena.
-En els inicis de la primera década del [[segle XX]], Kipling alertà, primer al seu rei, [[Jordi V]], i despuix a les atres nacions, que s'acostava una gran guerra, i que afectaria a tot lo món, per lo que havia que preparar els eixercits i estar alerta. El seu vaticini, encara que no era errat, no fon entés, i soles fon pres com una sobreexaltació del patriotisme que li caracterisava.
+En els inicis de la primera década del [[sigle XX]], Kipling alertà, primer al seu rei, [[Jordi V]], i despuix a les atres nacions, que s'acostava una gran guerra, i que afectaria a tot lo món, per lo que havia que preparar els eixercits i estar alerta. El seu vaticini, encara que no era errat, no fon entés, i soles fon pres com una sobreexaltació del patriotisme que li caracterisava.
 [[Image:Kipling TIME cover 19260927.jpg|thumb|250px|Kipling en la portada de la revista ''[[Time]] '' (27 de setembre de 1926)]]