Diferència entre les revisions de "La Font de la Figuera" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 25:

== Història ==

~~Les restes~~ més ~~antigues~~ de l'ocupació per l'home en este terme pertanyen al [[neolític]]. Són ceràmiques impreses trobades en la ''Cova Santa del Capurucho'' i, possiblement, els fulls i ganivets de sílex apareguts en els ''Perches de Barberá''.

Els restos més antics de l'ocupació per l'home en este terme pertanyen al [[neolític]]. Són ceràmiques impreses trobades en la ''Cova Santa del Capurucho'' i, possiblement, els fulls i ganivets de sílex apareguts en els ''Perches de Barberá''.

La cultura [[Iber|ibèrica]] esta representada per un important poblat que hi ha en la ''Mola de Torró'', en ceràmiques àtiques de vernís negre i ibèriques en decoració geomètrica pintada, semblants a les de la ''Bastida dels Alcuses''.

Hi ha abundants ~~restes~~ de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Penya Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí.

Hi ha abundants restos de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Penya Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí.

L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i 40 pobladors més es ~~van~~ establir allí segregant el lloc de [[Moixent]]. En [[1348]], es va constituir la baronia del seu nom de la ~~van~~ ser titulars els senyors de Moixent. En [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes d'[[Albatera]]. Finalment, en el [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]]. A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins al [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 ~~del~~ 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]].

L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i 40 pobladors més es varen establir allí segregant el lloc de [[Moixent]]. En [[1348]], es va constituir la baronia del seu nom de la que varen ser titulars els senyors de Moixent. En l'any [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes d'[[Albatera]]. Finalment, en l'any [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]]. A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins a l'any [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 en 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]].

== Demografia ==

@@ Llínea 25: / Llínea 25: @@
 == Història ==
 [[Image:Cap de cavall ibera (M.A.N.) 01.jpg|thumb|100px|left|Cap de cavall [[Escultura ibèrica|ibera]] de '''la Font de la Figuera''' ([[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya|M.A.N.]]).]]
-Les restes més antigues de l'ocupació per l'home en este terme pertanyen al [[neolític]]. Són ceràmiques impreses trobades en la ''Cova Santa del Capurucho'' i, possiblement, els fulls i ganivets de sílex apareguts en els ''Perches de Barberá''.
+Els restos més antics de l'ocupació per l'home en este terme pertanyen al [[neolític]]. Són ceràmiques impreses trobades en la ''Cova Santa del Capurucho'' i, possiblement, els fulls i ganivets de sílex apareguts en els ''Perches de Barberá''.
 La cultura [[Iber|ibèrica]] esta representada per un important poblat que hi ha en la ''Mola de Torró'', en ceràmiques àtiques de vernís negre i ibèriques en decoració geomètrica pintada, semblants a les de la ''Bastida dels Alcuses''.
-Hi ha abundants restes de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Penya Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí.
+Hi ha abundants restos de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Penya Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí.
-L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i 40 pobladors més es van establir allí segregant el lloc de [[Moixent]]. En [[1348]], es va constituir la baronia del seu nom de la van ser titulars els senyors de Moixent. En [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes d'[[Albatera]]. Finalment, en el [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]]. A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins al [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 del 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]].
+L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i 40 pobladors més es varen establir allí segregant el lloc de [[Moixent]]. En [[1348]], es va constituir la baronia del seu nom de la que varen ser titulars els senyors de Moixent. En l'any [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes d'[[Albatera]]. Finalment, en l'any [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]]. A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins a l'any [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 en 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]].
 == Demografia ==