Diferència entre les revisions de "República d'Irlanda" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 43:

[[Archiu:Celtic round dogs.svg|thumb|upright|left|[[Beltane]].]]

Els primers [[celta]]s varen aplegar al voltant de [[sigle XVII a. C.|1600 a.C.]] fundant la [[Irlanda celta]]. Políticament els celtes varen dividir Irlanda en quatre províncies: [[Leinster]], [[Munster (Irlanda)|Munster]], [[Ulster]] i [[Connacht]]. Abans de la seua arribada, les unitats bàsiques de la societat irlandesa eren les [[Tuatha]], o chicotets regnes, cadascun dels quals era prou ~~menut~~, aproximadament 150 tuatha per a una població de menys de 500.000 persones. El territori complet estava governat per un [[monarca]] denominat [[Gran Rei d'Irlanda|Gran Rei]].

Els primers [[celta]]s varen aplegar al voltant de [[sigle XVII a. C.|1600 a.C.]] fundant la [[Irlanda celta]]. Políticament els celtes varen dividir Irlanda en quatre províncies: [[Leinster]], [[Munster (Irlanda)|Munster]], [[Ulster]] i [[Connacht]]. Abans de la seua arribada, les unitats bàsiques de la societat irlandesa eren les [[Tuatha]], o chicotets regnes, cadascun dels quals era prou chicotet, aproximadament 150 tuatha per a una població de menys de 500.000 persones. El territori complet estava governat per un [[monarca]] denominat [[Gran Rei d'Irlanda|Gran Rei]].

La llista tradicional dels nomenats en el títul de «[[Gran rei d'Irlanda|Rei Suprem d'Irlanda]]» es remonta a mils d'anys, a mitan del [[II mileni a. C.|II mileni a.C.]], encara que les primeres parts de la llista són prou [[Mit|mítiques]]. No es té certea en quin punt de la llista comença a referir-se a individus històrics i tampoc en quin punt es pot cridar a estos individus «Rei Suprem», en el posterior sentit de la paraula. Esta estructura social s'adaptava al [[Torre irlandesa|estil de vida dels celtes]], des de sempre predisposts a organisar-se en unitats tribals relativament menudes i autònomes.

@@ Llínea 43: / Llínea 43: @@
 [[Archiu:Celtic round dogs.svg|thumb|upright|left|[[Beltane]].]]
-Els primers [[celta]]s varen aplegar al voltant de [[sigle XVII a. C.|1600 a.C.]] fundant la [[Irlanda celta]]. Políticament els celtes varen dividir Irlanda en quatre províncies: [[Leinster]], [[Munster (Irlanda)|Munster]], [[Ulster]] i [[Connacht]]. Abans de la seua arribada, les unitats bàsiques de la societat irlandesa eren les [[Tuatha]], o chicotets regnes, cadascun dels quals era prou menut, aproximadament 150 tuatha per a una població de menys de 500.000 persones. El territori complet estava governat per un [[monarca]] denominat [[Gran Rei d'Irlanda|Gran Rei]].
+Els primers [[celta]]s varen aplegar al voltant de [[sigle XVII a. C.|1600 a.C.]] fundant la [[Irlanda celta]]. Políticament els celtes varen dividir Irlanda en quatre províncies: [[Leinster]], [[Munster (Irlanda)|Munster]], [[Ulster]] i [[Connacht]]. Abans de la seua arribada, les unitats bàsiques de la societat irlandesa eren les [[Tuatha]], o chicotets regnes, cadascun dels quals era prou chicotet, aproximadament 150 tuatha per a una població de menys de 500.000 persones. El territori complet estava governat per un [[monarca]] denominat [[Gran Rei d'Irlanda|Gran Rei]].
 La llista tradicional dels nomenats en el títul de «[[Gran rei d'Irlanda|Rei Suprem d'Irlanda]]» es remonta a mils d'anys, a mitan del [[II mileni a. C.|II mileni a.C.]], encara que les primeres parts de la llista són prou [[Mit|mítiques]]. No es té certea en quin punt de la llista comença a referir-se a individus històrics i tampoc en quin punt es pot cridar a estos individus «Rei Suprem», en el posterior sentit de la paraula. Esta estructura social s'adaptava al [[Torre irlandesa|estil de vida dels celtes]], des de sempre predisposts a organisar-se en unitats tribals relativament menudes i autònomes.