Diferència entre les revisions de "Real Monasteri de la Santíssima Trinitat"
m Text reemplaça - 'de un' a 'd'un' |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Se tracta d'una fundació medieval de gran importància i que va tindre molta repercussió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers i obrers de vila valencians a lo llarc del [[sigle XV]]. El nomenat [[Sigle d'Or Valencià]]. | Se tracta d'una fundació medieval de gran importància i que va tindre molta repercussió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers i obrers de vila valencians a lo llarc del [[sigle XV]]. El nomenat [[Sigle d'Or Valencià]]. | ||
En [[1444]] fon construït damunt | En [[1444]] fon construït damunt del vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de Sant Guillem]] de l'any [[1256]], fon ocupat per les religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria ([[Maria de Castella]]), esposa d'[[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre d'un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor [[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], l'autora de la coneguda obra ''Vita Christi''. També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat. | ||
El [[Sigle d'Or valencià]] està estretament relacionat en est edifici, que s'alça | El [[Sigle d'Or valencià]] està estretament relacionat en est edifici, que s'alça ''a la vora del riu''. | ||
Actualment el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys despuix. Les mongetes clarises | Actualment, el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys despuix. Les mongetes clarises seguixen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríem trobar-se les despulles de [[Luis de Santangel|Lluís de Santàngel]] | ||
Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador | Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador d'estil gòtic flamíger. En quan a visites, només és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses. | ||
La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la [[Llonja de Valéncia|Llonja]]. D'ella, podem destacar el fermós tondre | La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la [[Llonja de Valéncia|Llonja]]. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentiste de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se l'original custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]]. | ||