Diferència entre les revisions de "Sigmund Freud" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 47:

Encara que a lo llarc de la seua carrera Freud intentà trobar patrons de repressió entre els seus pacients que derivasen en un model general per a la ment, observà que els seus distints pacients reprimien fets diferents. Adverti, ademés, que el proces de la repressió és en sí mateix un acte no conscient (es dir, no ocorreria a través de l'intenció dels pensaments o sentiments conscients).

Freud buscà una explicació a la forma d'operar de la ment. Propongué una estructura de la mateixa dividida en tres parts: l'Això, el Yo i el Superyó (véase [[Aixo, Yo i Superyó]]): L'Això representa les pulsions o impulss primigenis i constituïx, segons Freud, el motor del pensament i el comportament humà. Conte nostres desijos de trobadures més primitius. El Superyó, la part que contrarresta a l'Això, representa els pensaments morals i etics. El Yo permaneixe entre abdós, i actua mediant entre nostres necessitats primitives i nostres creencies etiques i morals. No és sinonim de la consciencia (existixen parts del Yo que són inconscients). Un Yo saludable proporciona l'habilitat per a adaptar-se a la realitat i interactuar en el ~~mon~~ exterior d'una manera que represente el millor compromis entre els desijos i mocions pulsionales de l'Això i les demandes restrictives o punitives provinents del Superyó.

Freud buscà una explicació a la forma d'operar de la ment. Propongué una estructura de la mateixa dividida en tres parts: l'Això, el Yo i el Superyó (véase [[Aixo, Yo i Superyó]]): L'Això representa les pulsions o impulss primigenis i constituïx, segons Freud, el motor del pensament i el comportament humà. Conte nostres desijos de trobadures més primitius. El Superyó, la part que contrarresta a l'Això, representa els pensaments morals i etics. El Yo permaneixe entre abdós, i actua mediant entre nostres necessitats primitives i nostres creencies etiques i morals. No és sinonim de la consciencia (existixen parts del Yo que són inconscients). Un Yo saludable proporciona l'habilitat per a adaptar-se a la realitat i interactuar en el món exterior d'una manera que represente el millor compromis entre els desijos i mocions pulsionales de l'Això i les demandes restrictives o punitives provinents del Superyó.

Freud estava especialment interessat en la dinamica d'estes tres parts de la [[ment]]. Argumentà que eixa relació està influenciada per factors o energies innates, que cridà [[Pulsio|pulsions]]. Descrigue dos pulsions antagoniques: [[Eros]] o [[pulsio de vida]], una pulsió sexual tendent a la preservació de la vida. [[Tánatos]] o [[pulsió de mort]]. Esta última representa una moció agressiva, encara que a voltes se resolt en una pulsió que nos induix a tornar a un estat de calma, Principi de nirvana o no existencia, que basà en els seus estudis sobre [[protozou]]s (''[[Mes alla del principi de plaer]] '').

@@ Llínea 47: / Llínea 47: @@
 Encara que a lo llarc de la seua carrera Freud intentà trobar patrons de repressió entre els seus pacients que derivasen en un model general per a la ment, observà que els seus distints pacients reprimien fets diferents. Adverti, ademés, que el proces de la repressió és en sí mateix un acte no conscient (es dir, no ocorreria a través de l'intenció dels pensaments o sentiments conscients).
-Freud buscà una explicació a la forma d'operar de la ment. Propongué una estructura de la mateixa dividida en tres parts: l'Això, el Yo i el Superyó (véase [[Aixo, Yo i Superyó]]): L'Això representa les pulsions o impulss primigenis i constituïx, segons Freud, el motor del pensament i el comportament humà. Conte nostres desijos de trobadures més primitius. El Superyó, la part que contrarresta a l'Això, representa els pensaments morals i etics. El Yo permaneixe entre abdós, i actua mediant entre nostres necessitats primitives i nostres creencies etiques i morals. No és sinonim de la consciencia (existixen parts del Yo que són inconscients). Un Yo saludable proporciona l'habilitat per a adaptar-se a la realitat i interactuar en el mon exterior d'una manera que represente el millor compromis entre els desijos i mocions pulsionales de l'Això i les demandes restrictives o punitives provinents del Superyó.
+Freud buscà una explicació a la forma d'operar de la ment. Propongué una estructura de la mateixa dividida en tres parts: l'Això, el Yo i el Superyó (véase [[Aixo, Yo i Superyó]]): L'Això representa les pulsions o impulss primigenis i constituïx, segons Freud, el motor del pensament i el comportament humà. Conte nostres desijos de trobadures més primitius. El Superyó, la part que contrarresta a l'Això, representa els pensaments morals i etics. El Yo permaneixe entre abdós, i actua mediant entre nostres necessitats primitives i nostres creencies etiques i morals. No és sinonim de la consciencia (existixen parts del Yo que són inconscients). Un Yo saludable proporciona l'habilitat per a adaptar-se a la realitat i interactuar en el món exterior d'una manera que represente el millor compromis entre els desijos i mocions pulsionales de l'Això i les demandes restrictives o punitives provinents del Superyó.
 Freud estava especialment interessat en la dinamica d'estes tres parts de la [[ment]]. Argumentà que eixa relació està influenciada per factors o energies innates, que cridà [[Pulsio|pulsions]]. Descrigue dos pulsions antagoniques: [[Eros]] o [[pulsio de vida]], una pulsió sexual tendent a la preservació de la vida. [[Tánatos]] o [[pulsió de mort]]. Esta última representa una moció agressiva, encara que a voltes se resolt en una pulsió que nos induix a tornar a un estat de calma, Principi de nirvana o no existencia, que basà en els seus estudis sobre [[protozou]]s (''[[Mes alla del principi de plaer]] '').