Diferència entre les revisions de "La Font de la Figuera"

'''La Font de la Figuera''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el sur-oest de la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[La Costera]]. Conta en 2.038 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2019]]).

Situat en la capçalera del [[vall de Montesa]], en el sector oest de la ''[[Serra Grossa]] '', en l'extrem sur-oest de la [[província de Valéncia]], en el llímit en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]] (en el terme municipal de [[Villena]]) i d'[[província d'Albacete|Albacete]], [[Castella-La Mancha]] (en el terme municipal d'[[Almansa]]).  

El riu [[Canyoles]] naix en el terme, creuant-ho d'oest a est. Drenen el territori els barrancs d'El Puig, Rojo, Caicón, Fonsanta i Basal.

Les altures més destacades són el pic del Capurucho, en 901 m., i a proximitat d'esta, la Penya Foradada (978 m). La montanya del ''Alt de la Silla'', (1.004 m.), marca el llímit en el terme municipal d'[[Almansa]] en el que compartix el port d'Almansa (un dels 17 passos naturals de la Península Ibèrica).

S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'A-7 (fins a [[Xàtiva]]) i es contínua per l'A-35 per a enllaçar en la [[N-344]]. Des de l'altiplà s'accedix a través del port d'[[Almansa]] per l'A-35 per a enllaçar també en la N-344.

Molts camions i atres vehículs que fan la ruta [[Alacant]]-[[Valéncia]] per l'interior aprofiten l'[[autovia d'Alacant|autovia Alacant-Madrit]] ([[A-31]]) fins a l'altura de [[Capdet de les Fonts]]; ací agarren la [[N-344]] que transcorre pel nucli urbà de La Font de la Figuera i finalment prenen l'Autovia [[Almansa]]-[[Xàtiva]] ([[A-35]]) i continuen despuix per l'[[A-7]] fins a [[Valéncia]]. Per a evitar estos inconvenients i dotar d'unes millors infraestructures a [[Espanya]], està aprovada pel Govern l'Autovia [[A-33]] que va des de La Font de la Figuera a [[Blanca (Múrcia)|Blanca]] en la [[regió de Múrcia]].

Els restos més antics de l'ocupació per l'home en este terme pertanyen al [[neolític]]. Són ceràmiques impreses trobades en la ''Cova Santa del Capurucho'' i, possiblement, els fulls i ganivets de sílex apareguts en els ''Perches de Barberá''.

La cultura [[Iber|ibèrica]] esta representada per un important poblat que hi ha en la ''Mola de Torró'', en ceràmiques àtiques de vernís negre i ibèriques en decoració geomètrica pintada, semblants a les de la ''Bastida dels Alcuses''.

Hi ha abundants restos de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Penya Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí.

L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i 40 pobladors més es varen establir allí segregant el lloc de [[Moixent]]. En [[1348]], es va constituir la baronia del seu nom de la que varen ser titulars els senyors de Moixent. En l'any [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes d'[[Albatera]]. Finalment, en l'any [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]]. A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins a l'any [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 en 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]].

*'''Festes Patronals'''. Durant la primera semana de setembre se celebren les Festes Patronals, on és fa honor a la patrona, la Mare de Deu del Rosario dels Chiquets.

*'''[[Moros i Cristians]] '''. Se celebren en honor a [[Bárbara (màrtir)|Santa Bárbara]], en la segona semana de decembre.