Diferència entre les revisions de "Josep Marin i Morell"
mSense resum d'edició |
m Text reemplaça - ' d´' a ' d'' |
||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
Marín Morell fon un enamorat de la festivitat del "[[9 d'Octubre]]" i acèrrim partidari de la seua celebració, assidu assistent i participant én la processò cívica en la seua baixada de la Real Senyera inclosa. En els últims anys i en la seua salut afectada deixà d'assistir i en molt pesar tirava de menys en enyorança no estar davant de la seua bandera, de la bandera de tots els valencians. | Marín Morell fon un enamorat de la festivitat del "[[9 d'Octubre]]" i acèrrim partidari de la seua celebració, assidu assistent i participant én la processò cívica en la seua baixada de la Real Senyera inclosa. En els últims anys i en la seua salut afectada deixà d'assistir i en molt pesar tirava de menys en enyorança no estar davant de la seua bandera, de la bandera de tots els valencians. | ||
Marín va morir uns dies abans d'esta festivitat, nos deixà a vespres del seu volgut "9 | Marín va morir uns dies abans d'esta festivitat, nos deixà a vespres del seu volgut "9 d'Octubre". El seu ataüt va ser cobert per la seua pròpia Real Senyera valenciana i se li va incinerar en ella fonent-se les seues cendres en les del màxim símbol d'identitat dels valencians com es la bandera o senyera. | ||
Pero Marín vixqué tota la seua vida en el fondo del seu cor anhelant regressar a la seua ciutat natal despuix de mort. Per això, les seues cendres seràn enramades pels seus fills en un acte privat en un bell lloc de la capital valenciana, a la vora del Túria i prop de la Malvarrosa a on tant passejà el seu admirat Blasco Ibàñez, atre valencià, universal, que com Marín, també fon cobert en la seua Senyera en el seu sepeli. | Pero Marín vixqué tota la seua vida en el fondo del seu cor anhelant regressar a la seua ciutat natal despuix de mort. Per això, les seues cendres seràn enramades pels seus fills en un acte privat en un bell lloc de la capital valenciana, a la vora del Túria i prop de la Malvarrosa a on tant passejà el seu admirat Blasco Ibàñez, atre valencià, universal, que com Marín, també fon cobert en la seua Senyera en el seu sepeli. | ||