Canvis

Conta la llegenda més popular que els habitants del [[Castell de Fadrell]] o Castell Vell varen dispondre la seua baixada oficial per a la vesprada del tercer dissabte de la Quaresma. Eixa nit devien traslladar-se a la recent alçada nova ciutat les dònes, els chiquets, les autoritats eclesiàstiques en el Crist Yacent llavors patró de la vila i les autoritats forals dels recent constituïts [[Jurat|Jurats]], deixant en el seu antic assentament a un chicotet regiment militar i a l'Alcait de la fortalea. El trasllat va prendre un caràcter festiu i com eren coneixedors de que seria llarc i fatigós, varen penjar farols dels seus gayatos per a allumenar-se davant la previsible nit que passarien al ras i varen nugar als chiquets en cordes del seu gayato per a que no es pergueren durant el camí.

Conta la llegenda més popular que els habitants del [[Castell de Fadrell]] o Castell Vell varen dispondre la seua baixada oficial per a la vesprada del tercer dissabte de la Quaresma. Eixa nit devien traslladar-se a la recent alçada nova ciutat les dònes, els chiquets, les autoritats eclesiàstiques en el Crist Yacent llavors patró de la vila i les autoritats forals dels recent constituïts [[Jurat|Jurats]], deixant en el seu antic assentament a un chicotet regiment militar i a l'Alcait de la fortalea. El trasllat va prendre un caràcter festiu i com eren coneixedors de que seria llarc i fatigós, varen penjar farols dels seus gayatos per a allumenar-se davant la previsible nit que passarien al ras i varen nugar als chiquets en cordes del seu gayato per a que no es pergueren durant el camí.

També varen agarrar recaptes, especialment grans rollos, pans redons en un forat en el centre per a penjar-li'ls al voltant dels seus colls per a transportar-los més fàcilment. Els antics habitants es varen trobar en mitat de la nit en una forta tormenta, que els va obligar a arreplegar les canyes que es trobaven durant el camí per a sortejar els torrents d'aigua. Els pobladors varen passar la nit al ras en la zona de lo que ara seria l'ermita de Sant Roc de Canet. Al matí següent varen aplegar a la vila despuix de sortejar gràcies a les seues canyes el riu Sec que anava fortament carregat d'aigua despuix de les pluges de la nit, sent rebuts en una de les portes del recint amurallat pel lloctinent del Rei, que en una cerimònia religiosa varen batejar a la vila com "Castelló de la Plana" en honor del Castell del qual provenien i del lloc geogràfic on desenrollarien la seua nova vida.

També varen agarrar recaptes, especialment grans rollos, pans redons en un forat en el centre per a penjar-li'ls al voltant dels seus colls per a transportar-los més fàcilment. Els antics habitants es varen trobar en mitat de la nit en una forta tormenta, que els va obligar a arreplegar les canyes que es trobaven durant el camí per a sortejar els torrents d'aigua. Els pobladors varen passar la nit al ras en la zona de lo que ara seria l'ermita de Sant Roc de Canet. Al matí següent varen aplegar a la vila despuix de sortejar gràcies a les seues canyes el riu Sec que anava fortament carregat d'aigua despuix de les pluges de la nit, sent rebuts en una de les portes del recint amurallat pel lloctinent del Rei, que en una cerimònia religiosa varen batejar a la vila com "Castelló de la Plana" en honor del Castell del qual provenien i del lloc geogràfic a on desenrollarien la seua nova vida.

Esta llegenda, actualment posada en dubte encara que mai desmentida en senyes històriques, explica l'orige de la "[[Gayata]]", de les canyes, de les "Chiquetes del Meneo" i del "Rollo" com a símbols de la festa i de la moderna ciutat de Castelló.

Esta llegenda, actualment posada en dubte encara que mai desmentida en senyes històriques, explica l'orige de la "[[Gayata]]", de les canyes, de les "Chiquetes del Meneo" i del "Rollo" com a símbols de la festa i de la moderna ciutat de Castelló.