Diferència entre les revisions de "Beniajar"

Llínea 45: Llínea 45:
== Economia ==
== Economia ==
L'economia se basa en l'agricultura, a base de camps abancalats en les estribacions de la serra. En la montanya hi ha una extensa zona de [[Pi (arbre)|pinar]] i mont baix. Predominen els cultius de secà [[cep]], [[cereal]]s i [[oliveres]]. Aprofitant l'[[aigua]] de vàries fonts a través de basses se sembrem [[creïlla|creïlles]], [[dacsa]] i [[hortalices]].
L'economia se basa en l'agricultura, a base de camps abancalats en les estribacions de la serra. En la montanya hi ha una extensa zona de [[Pi (arbre)|pinar]] i mont baix. Predominen els cultius de secà [[cep]], [[cereal]]s i [[oliveres]]. Aprofitant l'[[aigua]] de vàries fonts a través de basses se sembrem [[creïlla|creïlles]], [[dacsa]] i [[hortalices]].
== Història ==
Encara que s'han trobat restos de la cultura de l'[[Edat de Bronze]], l'orige  de Beniajar és una [[alqueria]] musulmana, que fon conquistada per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] i concedida a Paz de Tarazona en l'any [[1258]].
De població [[moriscs|morisca]], contava en l'any de l'[[expulsió dels moriscs|expulsió]] ([[1609]]) en cent famílies. Erigida en baronia, va pertànyer primer al ducat de Vilafermosa i despuix al marquesat de Milán.
Conjuntament en [[Otos]], formà una vicaria de moriscs que depengué eclesiàsticament de [[El Ràfol de Salem]] fins a l'any [[1535]]; no obstant no serà fins a l'any [[1574]], quant se convertixca en parròquia independent.


== Monuments ==
== Monuments ==