Diferència entre les revisions de "Mª Teresa Puerto Ferré"
| Llínea 66: | Llínea 66: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
{{Cita|''Los 'filòlecs dogmàtics' que equiparan ese dialecto infame e infecto a la dignidad de nuestra histórica lengua valenciana, insultan al alma social del pueblo valenciano. Si, encima, nos quieren imponer su distorsionada 'unitat lingüística', basada en criterios colonizadores y falsos dogmas, eso alcanza la categoría de insulto y refleja su ignorancia.''|'Cientifisme d'escudella' (2003), per Mª Teresa Puerto.}} | {{Cita|''Los 'filòlecs dogmàtics' que equiparan ese dialecto infame e infecto a la dignidad de nuestra histórica lengua valenciana, insultan al alma social del pueblo valenciano. Si, encima, nos quieren imponer su distorsionada 'unitat lingüística', basada en criterios colonizadores y falsos dogmas, eso alcanza la categoría de insulto y refleja su ignorancia.''|'Cientifisme d'escudella' ([[2003]]), per Mª Teresa Puerto.}} | ||
{{Cita|1946. Josep Romeu funda la Societat Catalana d'Estudis Històrics, braç armat cultural de la burguesia "feixista" catalana per a la "reinterpretació" de l'història. Als seus colaboradors, Miguel Dolç i Guillem Colom els obsessionava una idea: Estendre el "normalitzat" (dialecte barceloní) al Regne de Valéncia.|''¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'' (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}} | {{Cita|1946. Josep Romeu funda la Societat Catalana d'Estudis Històrics, braç armat cultural de la burguesia "feixista" catalana per a la "reinterpretació" de l'història. Als seus colaboradors, Miguel Dolç i Guillem Colom els obsessionava una idea: Estendre el "normalitzat" (dialecte barceloní) al Regne de Valéncia.|''¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'' (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}} | ||
| Llínea 76: | Llínea 76: | ||
{{Cita|''El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo cual es totalmente anticatalán ya que en estos lugares nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional''|[[Miquel Batllori]]|La cita correspon al discurs pronunciat per Miquel Batllori (Pare Batllori), el dia 1 de novembre de l'any [[1992]], en l'Universitat de Girona i publicada el dilluns, 2 de novembre de [[1992]] en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' per [[José Aparicio Pérez]] i citat en el llibre de Mª Teresa Puerto titulat ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]'' ([[Valéncia]], [[2006]], [[Diputació de Valéncia]])}} | {{Cita|''El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo cual es totalmente anticatalán ya que en estos lugares nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional''|[[Miquel Batllori]]|La cita correspon al discurs pronunciat per Miquel Batllori (Pare Batllori), el dia 1 de novembre de l'any [[1992]], en l'Universitat de Girona i publicada el dilluns, 2 de novembre de [[1992]] en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' per [[José Aparicio Pérez]] i citat en el llibre de Mª Teresa Puerto titulat ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]'' ([[Valéncia]], [[2006]], [[Diputació de Valéncia]])}} | ||
{{Cita|Por el contrario, dado su pedigrí histórico sí que hay que hablar de Lengua Valenciana: El ilustre gramático español [[Ramón Menéndez Pidal]], en su "Gramática Histórica” ( | {{Cita|Por el contrario, dado su pedigrí histórico sí que hay que hablar de Lengua Valenciana: El ilustre gramático español [[Ramón Menéndez Pidal]], en su "Gramática Histórica” ([[Madrit]], [[1977}}) siempre reconoció la independencia y categoría histórica de la Lengua Valenciana, en su trayectoria evolutiva, respaldada por los tres elementos indispensables que fundamentan una lengua: | ||
1. Sus etimologías genuinas. | 1. Sus etimologías genuinas. | ||