Quercus

Quercus
Classificació científica
Regne		Plantae
Classe		Magnoliopsida
Orde		Fagales
Família		Fagaceae
Gènero		Quercus
Espècie		més de 500 espècies

El gènero Quercus inclou els roures, carrasques, sureres, coscolls i atres arbres o arbusts caducifolis o perennifolis, propis de zones temperades de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més amplis i importants de plantes llenyoses, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i simbòlic.

Descripció

Els membres del gènero Quercus presenten una gran varietat morfològica, pero mantenen certes característiques comuns:

• Fulla: simples, alternes, de forma molt diversa: lobulades, dentades o sanceres; caduques o persistents.

• Flor: monoic, en flors unisexuals. Les masculines en aments penjants i les femenines solitàries o en grups chicotets.

• Fruït: núcula, coneguda com bellota, parcialment envoltada per una cúpula, molt característica.

• Port: arbres de soca potent i escorça rugosa, alguns molt longeus; també hi ha espècies arbustives, adaptades a ambients secs.

Hàbitat i distribució

El gènero Quercus s'estén per tot l'Hemisferi Nort: Europa, Àsia, Amèrica del Nort i el nort-oest d'Àfrica. Les zones de màxima diversitat es troben en:

• Mèxic i Amèrica Central, en centenars d'espècies endèmiques

• China i Himalaya oriental, a on conviuen espècies caduques i perennifòlies

• Mediterràneu occidental, especialment la Península Ibèrica, en rouredes, carrascals i sureres.

En el Regne de Valéncia, és un gènero dominant en molts ecosistemes forestals, tant en serres interiors com en zones litorals.

Classificació interna

Les espècies del gènero es distribuïxen en diverses seccions segons criteris morfològics i genètics. Entre les principals:

• Quercus: roures blancs (Q. robur, Q. alba)

• Cerris: roures eurasiàtics (Q. cerris)

• Ilex: espècies perennifòlies com la carrasca (Q. ilex) i el coscoll (Q. coccifera)

• Lobatae: roures rojos americans

• Protobalanus i Virentes: grups menors, quasi exclusius d'Amèrica

El número d'espècies reconegudes oscila entre 500 i 600.

Taxonomia

Quercus fon descrit i publicat per Carl von Linné en l'any 1753 en l'obra Species Plantarum. Forma part de la família Fagaceae, la mateixa que els faigs (Fagus) i castanyers (Castanea).

Etimologia

Quercus: paraula llatina usada en l'antiguetat per a designar tant el roure com la carrasca.

Importància ecològica

Les espècies de Quercus formen ecosistemes claus, com els rouredes, carrascals i surerars.

Són:

• Refugi per a gran varietat d'aus, mamífers, insectes i foncs

• Fonts d'aliment (bellotes) per a fauna.

• Estabilisadors del sol i del cicle hídric

• Resistents a incendis gràcies al rebrot de soca

Usos

El gènero Quercus és aprofitat per l'home des de temps antics:

• Fusta: dura, pesada i de gran qualitat, molt usada en mobles, bocois, construcció naval i llenya

• Suro: extret de la surera (Q. suber), per a taps, aïllaments i artesania.

• Tanins: presents en l'escorça, usats tradicionalment per a adobar pells.

• Truficultura: espècies micorisades per a cultivar trufes.

• Jardineria: arbres ornamentals i d'ombra en parcs i carrers.

• Bellotes: antigament s'aprofitaven per a farines i per a alimentar els porcs.

Referències

• Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871

Bibliografia

• Malaret, Augusto (1970). Lexicón de Fauna y Flora. Madrid: Comisión Permanente de la Asociación de Academias de la Lengua Española. pp. vii + 569
• Pereira Sieso, Juan. Facultad de Humanidades de Toledo, Universidad de Castilla-La Mancha, ed. Bellotas, el alimento de la edad de oro

Enllaços externs

• Quercus en iNaturalist

• Quercus en Plants of the World Online

• Artícul sobre Quercus en la Wikipedia castellana