Figuera

Figuera
Classificació científica
Regne		Plantae
Divisió		Magnoliophyta
Classe		Magnoliopsida
Orde		Rosales
Família		Moràcees
Gènero		Ficus
Espècie		Ficus carica
Autoritat		L.
Estat de conservació
Estat		LC
Distribució geogràfica
Producció

Figues

La figuera, és l'arbre que produïx el fruit de la figa. Es coneix botànicament com a Ficus carica.

Descripció

• Fulla: gran, palmada i lobulada, dividida generalment en 3 a 5 lòbuls en vores dentades; alternes i aspres al tacte, de color vert fosc pel feix i més clar pel revers.
• Flor: inflorescències unisexuals molt reduïdes, ocultes dins del receptàcul carnós que forma la figa; la polinisació natural es fa per Blastophaga psenes, una avispa especialisada.
• Fruit: en realitat un siconi, és a dir, un receptàcul carnós que conté dins les flors i que madura en un fruit comestible, dolç i de color variable (morat, vert, negre o groc). Pot donar una o dos collites anuals (bacores i figues).
• Tronc: de port irregular, sovint retorça't, d’escorça llisa i grisenca en eixemplars joves, que s’escata en els vells. Branques fràgils i làtex blanc que supura en trencar-les.

Hàbitat

Espècie molt tolerant a la sequera, es troba des de la costa fins a zones de muntanya baixa. Habita terrenys rocosos, marges, horts antics i bancals abandonats. Cultivat tradicionalment a tota Valéncia, tant per producció com per consum domèstic. Preferix sòls calcaris ben drenats i exposicions assolejades.

Taxonomia

Ficus carica fon descrit per Carles Linneo en 1753. Pertany al gran gènero Ficus, que inclou espècies tropicals i subtropicals, moltes d’elles en relacions simbiòtiques complexes en insectes polinisadors.

Etimologia

• Ficus: nom llatí clàssic per a designar la figuera.
• carica: fa referència a la regió de Cària (Caria), antiga zona d’Àsia Menor d’on se suposa que prové la varietat cultivada.

Classes

Es subdividix en dos classes, segons fructifiquen una o dos voltes a l'any:

• La primera és la “comú”.
• La segon “breval”.

Esta última, a mitan juny ya dona una primera collita de “flors” o “bacores”, molt apreciades per no tindre competència en els mercats, i ya més tart, a principi d'agost i fins a octubre, junt a la figuera “comú” nos regalen de manera abundosa les seues bondats.

Llegenda

Es conta que un sabi naturaliste assegurava que “la figa fon creada per la Naturalea per a ser robada i consumida a peu de figuera o dalt de les seues branques”.

Propietats

Encara que és just reconéixer en el seu fruit una dolçor excepcional i, en efecte, la figa és un dels mossos més abellidors que ixen de la terra, no és un aliment tan nutritiu com puga aparentar: la polpa té un 80% d'aigua i a soles posseïx un 12% de sucre, per tant es d'ampla pobrea alimenticia. Una atra cosa és quan el consum es fa en sec, puix llavors el contingut en sucre es multiplica per quatre i, per contra, la proporció d'aigua es reduïx a menys de tres quartes parts.

El fruit es presenta de diverses maneres i colors, segons l'espècie o varietat a que corresponga. Poden ser redons-allargats, o achatats, verdosos, blancs, morats o negres. En tot cas, les figues s'han de menjar suficientment madures, just quan en la seua pell apareixen els primers clavills generosos que faciliten l'eixida als brolls de sucre humit quan rebenta sa polpa interior. Les “napolitanes o negres” i les “sant de rossí” són les més conegudes en Valéncia.

En l'horta valenciana

Figuera en l'albufera de Gayanes

En l'horta valenciana la figuera és connatural al païsage, a l'igual que sol estar present en molts corrals de les cases dels nostres pobles i hui també en els chalets. Molts llauradors se'n planten una en cada camp per tal de tindre una bona ombra durant l'estiu, a la vegada que poder regalar a la seua familia una bona cistella plena de figues.

Més apreciades, si cap, són les figues produïdes per les figueres del secà; com no tenen un atre rec que no siga el que arrepleguen de la poca pluja que cau, els fruits són més chicotets i arrugats que els de l'horta, pero també són millors i més dolços.

Dits valencians

• Per Sant Joan bacores, verdes o madures, pero segures.

Vore també

• Figa

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Figuera.
• Wikispecies té un artícul sobre Figuera.
• «Figuera». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).