Diferència entre les revisions de "Xiphorhynchus erythropygius"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències |
||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
Es distribuïx des del centre i sur de Mèxic, cap al surest, per [[Guatemala]], [[Belize]], [[Hondures]], [[El Salvador]], [[Nicaragua]], [[Costa Rica]], [[Panamà]], cap al sur per l'oest de [[Colòmbia]], fins al suroest d'[[Equador]].<ref name="BOW">{{cita web|apellidar={{versalita|Marantz, C.A., del Clot, J., Collar, N., Aleixo, A., Bevier, L.R., Kirwan, G.M. & Patten, M.A.}}|any=2020|títul=Spotted Woodcreeper (''Xiphorhynchus erythropygius''), version 1.0.|url=https://doi.org/10.2173/bow.spowoo1.01|editor={{versalita|Billerman, S.M., Keeney, B.K., Rodewald, P.G. & Schulenberg, T.S.}}|sitioweb=Birds of the World|editorial=Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA|idioma=en|fechaacceso=6 de juny de 2023}}</ref> | Es distribuïx des del centre i sur de Mèxic, cap al surest, per [[Guatemala]], [[Belize]], [[Hondures]], [[El Salvador]], [[Nicaragua]], [[Costa Rica]], [[Panamà]], cap al sur per l'oest de [[Colòmbia]], fins al suroest d'[[Equador]].<ref name="BOW">{{cita web|apellidar={{versalita|Marantz, C.A., del Clot, J., Collar, N., Aleixo, A., Bevier, L.R., Kirwan, G.M. & Patten, M.A.}}|any=2020|títul=Spotted Woodcreeper (''Xiphorhynchus erythropygius''), version 1.0.|url=https://doi.org/10.2173/bow.spowoo1.01|editor={{versalita|Billerman, S.M., Keeney, B.K., Rodewald, P.G. & Schulenberg, T.S.}}|sitioweb=Birds of the World|editorial=Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA|idioma=en|fechaacceso=6 de juny de 2023}}</ref> | ||
Esta espècie és considerada prou comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: les [[selves humides]] tant de terres baixes com de #elevació. Les preferències altitudinals varien geogràficament, en les poblacions nortenyes principalment en [[pluvisilva|selves humides]] montanas, [[Bosc núvol|boscs núvols]], i boscs de ''[[Pinus]]'' i roures ''[[Quercus]]'' en altituts majors; les poblacions meridionals també freqüenten selves humides en arbres alts de terres baixes tropicals. Sembla preferir selves densament cobertes en [[verdet]]s i [[epífita]]s, no solament en les montanyes, pero també a on ocorre en terres baixes; ha segut sugerit que s'adapta millor que ''[[Xiphorhynchus susurrans]]'' a branques travesseres cobertes de epífitas com a resultat de les seues pates i coa curtes, pero en llargues garres. Generalment és trobada en el [[dosel arbòreu|dosel]] i en l'interior de selves madures, pero visita en regularitat les vores, creiximents secundaris antics i fins a plantacions en arbres o arbres dispersos cerques de boscs. Principalment en [[altitut]]és entre 600 i 1800 m, localment fins als 2200 m (ocasionalment 2500 m) o per davall fins als 300 m. | Esta espècie és considerada prou comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: les [[selves humides]] tant de terres baixes com de #elevació. Les preferències altitudinals varien geogràficament, en les poblacions nortenyes principalment en [[pluvisilva|selves humides]] montanas, [[Bosc núvol|boscs núvols]], i boscs de ''[[Pinus]]'' i roures ''[[Quercus]]'' en altituts majors; les poblacions meridionals també freqüenten selves humides en arbres alts de terres baixes tropicals. Sembla preferir selves densament cobertes en [[verdet]]s i [[epífita]]s, no solament en les montanyes, pero també a on ocorre en terres baixes; ha segut sugerit que s'adapta millor que ''[[Xiphorhynchus susurrans]]'' a branques travesseres cobertes de epífitas com a resultat de les seues pates i coa curtes, pero en llargues garres. Generalment és trobada en el [[dosel arbòreu|dosel]] i en l'interior de selves madures, pero visita en regularitat les vores, creiximents secundaris antics i fins a plantacions en arbres o arbres dispersos cerques de boscs. Principalment en [[altitut]]és entre 600 i 1800 m, localment fins als 2200 m (ocasionalment 2500 m) o per davall fins als 300 m. | ||
== Referències == | |||
<references /> | |||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Última revisió del 06:40 8 jul 2026
El trepatroncos tacat[1] (Xiphorhynchus erythropygius) és una espècie d'au paseriforme de la família Furnariidae, subfamília Dendrocolaptinae, pertanyent al numerós gènero Xiphorhynchus. Alguns autors sostenen que la #present es dividix en més d'una espècie. És nativa de Mèxic, América Central i del noroest de Sudamérica.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Aparte de trepatroncos tacat també se li denomina trepador tacat (en Costa Rica), trepatroncos punteado (en Equador), trepatroncos motejat (en Mèxic), trepador maculado (en Nicaragua) o trepatroncos tacat norteño (en cas de separació).[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx des del centre i sur de Mèxic, cap al surest, per Guatemala, Belize, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, cap al sur per l'oest de Colòmbia, fins al suroest d'Equador.[3]
Esta espècie és considerada prou comuna en les seues hàbitats naturals: les selves humides tant de terres baixes com de #elevació. Les preferències altitudinals varien geogràficament, en les poblacions nortenyes principalment en selves humides montanas, boscs núvols, i boscs de Pinus i roures Quercus en altituts majors; les poblacions meridionals també freqüenten selves humides en arbres alts de terres baixes tropicals. Sembla preferir selves densament cobertes en verdets i epífitas, no solament en les montanyes, pero també a on ocorre en terres baixes; ha segut sugerit que s'adapta millor que Xiphorhynchus susurrans a branques travesseres cobertes de epífitas com a resultat de les seues pates i coa curtes, pero en llargues garres. Generalment és trobada en el dosel i en l'interior de selves madures, pero visita en regularitat les vores, creiximents secundaris antics i fins a plantacions en arbres o arbres dispersos cerques de boscs. Principalment en altitutés entre 600 i 1800 m, localment fins als 2200 m (ocasionalment 2500 m) o per davall fins als 300 m.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2003). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/527.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Octava part: Orde Passeriformes, Famílies Eurylaimidae a Rhinocryptidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 50 (1): 103-110. ISSN 0570-7358. Consultat el 19 de decembre de 2011.
- ↑ . Avibase. Consultat el 21 de setembre de 2019.
- ↑ Billerman, S.M., Keeney, B.K., Rodewald, P.G. & Schulenberg, T.S. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 6 de juny de 2023.